Diferència entre les revisions de "Manuel González Martí"
m (Text reemplaça - ' només ' a ' a soles ') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel González Martí | | nom = Manuel González Martí | ||
| − | | image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg | + | | image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg|250px|]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]]-[[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]]. | + | '''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]] - † [[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]]. En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de "Folchi"— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1911. | + | Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]]. En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de "Folchi"— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de [[1911]]. |
== Ceramiste == | == Ceramiste == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes. | Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes. | ||
| − | En [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el 6 de febrer de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici). Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972. | + | En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici). Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Lo Rat Penat == | == Lo Rat Penat == | ||
| − | Fon, des de molt jove, soci actiu de Lo Rat Penat, participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre | + | Fon, des de molt jove, soci actiu de [[Lo Rat Penat]], participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre els anys [[1928]] i [[1930]], i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de [[1955]]. Durant este periodo i junt a [[Carles Salvador]], es promou el desenroll dels cursos de valencià. |
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil. | + | Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en l'any [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en l'any [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:08 7 dec 2022
| Manuel González Martí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i erudit | ||
| Naiximent: | 1 de giner de 1877 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de giner de 1972 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel González Martí (Valéncia, 1 de giner de 1877 - † 4 de giner de 1972) fon un dibuixant, historiador i erudit valencià fundador del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any 1954, del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la década de 1940 el Museu de Belles Arts. Fon president de l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat durant els anys 1928-1930 i 1950-1962.
Biografia
Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'Universitat de Valéncia i de Belles Arts en la Real Acadèmia de Sant Carles. En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de "Folchi"— en revistes d'humor i art com Cascarrabias (1897), Arte Moderno (1900), Valencia Artística (1903) o Impresiones (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'Exposició Regional Valenciana de 1909 i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1911.
Ceramiste
Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any 1907 en Paterna, se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En 1909 va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En 1911, en la colaboració de Josep Benlliure, director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a Roma i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.
En l'any 1914, González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de Manises per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en 1947 (llevat el paréntesis de la Guerra Civil espanyola). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de 1946, decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'Estat espanyol, que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el 6 de febrer de 1947 (del que seria el seu director vitalici). Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.
Obra
Es consideren essencials els seus estudis de Ceràmica espanyola (publicat en l'any 1933) i els tres volums de la Ceràmica del Llevant espanyol (apareguts entre 1944-1952).
Lo Rat Penat
Fon, des de molt jove, soci actiu de Lo Rat Penat, participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre els anys 1928 i 1930, i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de 1955. Durant este periodo i junt a Carles Salvador, es promou el desenroll dels cursos de valencià.
Reconeiximents
Fill adoptiu i predilecte de localitats com Paterna, Burjassot, Morella i Manises. Fill predilecte de la ciutat de Valéncia en 1967 i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en 1968. Primer Colós del País Valencià (sic) en l'any 1971. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en l'any 1947 i la Gran Creu d'Alfons X en 1954, ademés de la medalla al Mèrit Civil.