Petúnia

Petunies

La Petúnia és un gènero de plantes que comprén 23 espècies, pertanyents a la família de les Solanàceas com el tabac, originàries d'Amèrica del Sur. Les flors tenen forma de trompeta i colors delicats. Les petúnies són flors de jardí molt populars.

Etimologia

El seu nom procedix del terme tupí-guaraní petum o betum, que els indígenes aplicaven a la planta del tabac Nicotiana tabacum, per les semblances morfològiques en Petunia nyctaginiflora una de les primeres espècies descrita en el sigle XIX, procedent de Brasil i introduïda en Europa per una expedició francesa. Per això abdós espècies varen estar incloses en el mateix grup taxonòmic fins a principis de la década de 1990, quan uns estudis filogenétics varen revelar les diferències.​

Taxonomia

El gènero, en la subfamília Petunioideae, està estretament emparentat en la planta del tabac, la uchuva, la tomata, la belladona, la creïlla i el pimentó.​ Alguns botànics classifiquen les espècies del gènero Calibrachoa en Petunia, no obstant, uns atres no accepten esta classificació.

Descripció

Són plantes perennes tractades com a anuals d'escassa estatura, entre 15 a 60 cm depenent de l'espècie. Els fulls es disponen de forma alterna o oposta, allargades o redonejades i de vores sanceres. Estan recobertes per una vellositat pegajosa. Les flors són solitàries i axilars; sorgixen en els àpiços de les branques. El cáliç és tubular, en corola en forma de trompeta i molt pedunculat.​ La floració és abundant, sense parar des de principis de primavera fins a finals d'autumne. Poden tindre qualsevol forma i color llevat el taronja i existixen varietats bicolors.

Les petúnies són generalment polinisades per insectes, com el borinot gris que mostra una predilecció especial per estes flors. L'única excepció és la Petúnia exserta, una espècie de petúnia de color roig i rara que és polinisada a soles pels colibrís. La majoria de les petúnies són diploiques en 14 cromosomes i resulten infèrtils quan es creuen en atres espècies de petúnia.

Les fulles de Petúnia constituïxen l'aliment d'algunes larves de lepidópters, com els cucs de la palometa nocturna Melanchra persicariae i les del bufaforats Macroglossum stellatarum.

Utilisació

Moltes atres espècies han adquirit popularitat, ademés de P. atkinsiana. Són utilisades en jardineria mundialment, per la varietat de colors, tamanys i formes de les seues flors, la seua facilitat de cultiu i el seu llarc periodo de floració; en latituts tropicals s'estén tot l'any.​

Galeria fotogràfica

Diferents tipos de Petúnies:

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

• Brown, Deborah. “Growing Petunias” University of Minnesota Extension Office. University of Minnesota. 2009. Web. 25 June 2009
• Ellis, Barbara W. Taylor's Guide to Annuals. Boston. Houghton Mifflin Co. 1999.
• Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
• Griesbach, R.J.(2007) in Flower breeding and genetics: Issues, challenges and opportunities for the 21st century, Petunia, ed Anderson N.O. (Springer, Dordrecht, The Netherlands), pp 301–336.

Bibliografia

• Ando, T., Nomura, M. Tsukahara, J., Watanabe, H., Kokubun, H., Tsukamoto, T., Hashimoto, G., Marchesi, E., Kitching, I.(2001) Reproductive isolation in a native population of Petunia sensu Jussieu (Solanaceae) Ann. Bot. (Lond.) 88:403–413.
• Classification for Kingdom Plantae Down to Family Solanaceae”. Natural Resources Conservation Service. United States Department of Agriculture. 2009
• Colored and white sectors from star-patterned petunia flowers display differential resistance to corn ear worms and cabbage looper larvae"
• The Plantlist. Petunia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Petúnia.
• Wikispecies té un artícul sobre Petúnia.
• «Petúnia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).