Canvis

[[Archiu:Evening Port Louis.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Port Louis per la vesprada]]

[[Archiu:Evening Port Louis.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Port Louis per la vesprada]]

'''Port Louis''' (lliteralment 'Port Lluís') és la [[Capital (política)|capital]] i major ciutat de [[Maurici]], ademés de ser el seu centre polític, econòmic i cultural. Situada en el [[Districte de Port Louis|districte homònim]], la ciutat és el principal port de l'illa. En 2012 contava en una població de 147 066 habitants.

'''Port Louis''' (lliteralment ''Port Lluís'') és la [[Capital (política)|capital]] i major ciutat de [[Maurici]], ademés de ser el seu centre polític, econòmic i cultural. Situada en el [[Districte de Port Louis|districte homònim]], la ciutat és el principal port de l'illa. En l'any [[2012]] contava en una població de 147.066 habitants.

== Història ==

== Història ==

Port Louis va ser fundat en [[1735]] per colons [[França|francesos]], encara que actualment conta en una gran riquea multicultural i diversa, habitada per descendents d'immigrants [[Índia|indis]], [[Japó|japonesos]], [[Àfrica|africans]] i [[Europa|europeus]].

Port Louis va ser fundat en l'any [[1735]] per colons [[França|francesos]], encara que actualment conta en una gran riquea multicultural i diversa, habitada per descendents d'immigrants [[Índia|indis]], [[Japó|japonesos]], [[Àfrica|africans]] i [[Europa|europeus]].

Els [[Països Baixos|neerlandesos]] varen prendre possessió de l'[[Illa Maurici]] en [[1638]]. Durant els primers anys de la seua arribada, varen ocupar dos punts de l'illa, la baïa del [[Gran Port]] coneguda en aquella época com Warwyck Haven i Port Louis, que fon nomenat Noord-Wester Haven (Port Noroest en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]). El lloc va canviar de nom en vàries ocasions, depenent de quí ocupara l'illa.

Els [[Països Baixos|neerlandesos]] varen prendre possessió de l'[[Illa Maurici]] en [[1638]]. Durant els primers anys de la seua arribada, varen ocupar dos punts de l'illa, la baïa del [[Gran Port]] coneguda en aquella época com Warwyck Haven i Port Louis, que fon nomenat Noord-Wester Haven (Port Noroest en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]). El lloc va canviar de nom en vàries ocasions, depenent de quí ocupara l'illa.

Al principi de la colonisació francesa, el lloc fon nomenat Port Louis. L'orige del nom no està clar. Alguns investigadors afirmen que es va nomenar aixina en honor al rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] (Louis XV). Uns atres suponen que el lloc va ser nomenat en recort de [[Port-Louis (Morbihan)|Port Louis]] en [[Bretanya]]. En [[1729]], Nicolás Maupin es convertix en el primer administrador a part sancera de l'illa. Baix la seua administració, Port Louis es va convertir en capital administrativa i principal port, en detriment de [[Port Bourbon]] (Gran Port). La [[Companyia francesa de les Índies Orientals]] envia en [[1732]] a l'ingenier Cossigny per a ajudar en la construcció de fortificacions i del port de la ciutat.

Al principi de la colonisació francesa, el lloc fon nomenat Port Louis. L'orige del nom no està clar. Alguns investigadors afirmen que es va nomenar aixina en honor al rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] (Louis XV). Uns atres suponen que el lloc va ser nomenat en recort de [[Port-Louis (Morbihan)|Port Louis]] en [[Bretanya]]. En l'any [[1729]], Nicolás Maupin es convertix en el primer administrador a part sancera de l'illa. Baix la seua administració, Port Louis es va convertir en capital administrativa i principal port, en detriment de [[Port Bourbon]] (Gran Port). La [[Companyia francesa de les Índies Orientals]] envia en l'any [[1732]] a l'ingenier Cossigny per a ajudar en la construcció de fortificacions i del port de la ciutat.

Els grans treballs de construcció foren portats a terme baix el comandament de [[Bertrand François Mahé de Labourdonnais]]. Est va aplegar a l'illa en [[1735]] i en menys de dèu anys, Port Louis fon dotat de construccions de defensa, aixina com hospitals, graners, etc. La capital va prendre forma gràcies al treball dels [[esclavitut|esclaus]] africans i alguns artesans aplegats des de la ciutat índia de [[Madrás]].

Els grans treballs de construcció foren portats a terme baix el comandament de [[Bertrand François Mahé de Labourdonnais]]. Est va aplegar a l'illa en l'any [[1735]] i en menys de dèu anys, Port Louis fon dotat de construccions de defensa, aixina com hospitals, graners, etc. La capital va prendre forma gràcies al treball dels [[esclavitut|esclaus]] africans i alguns artesans aplegats des de la ciutat índia de [[Madrás]].

De [[1767]] a [[1790]], l'illa de França passa sobre la tutela real. Els últims anys de l'administració de la companyia de les Índies Orientals varen estar marcats per la falta d'atenció de les autoritats i de la corona.

De [[1767]] a [[1790]], l'illa de França passa sobre la tutela real. Els últims anys de l'administració de la companyia de les Índies Orientals varen estar marcats per la falta d'atenció de les autoritats i de la corona.

La població de la ciutat es compon bàsicament dels descendents dels treballadors amprats per la Companyia francesa de les Índies Orientals en el [[sigle XIX]]. Els esclaus ya havien segut introduïts un sigle abans pels britànics i francesos que varen tractar de conquistar l'illa.

La població de la ciutat es compon bàsicament dels descendents dels treballadors amprats per la Companyia francesa de les Índies Orientals en el [[sigle XIX]]. Els esclaus ya havien segut introduïts un sigle abans pels britànics i francesos que varen tractar de conquistar l'illa.

En [[1835]] quan l'esclavitut fon abolida, varen aplegar centenars de treballadors chinencs i indis, als que s'amprava en treballs agrícoles, com la recolecció de [[canya de sucre]] per a la fabricació del [[rom]].

En l'any [[1835]] quan l'esclavitut fon abolida, varen aplegar centenars de treballadors chinencs i indis, als que s'amprava en treballs agrícoles, com la recolecció de [[canya de sucre]] per a la fabricació del [[rom]].

Actualment la població es compon en un 50% d'indis, la majoria seguidors de la [[Hinduisme|fe hindú]], un gran percentage d'africans i una minoria de chinencs i indoeuropeus.

Actualment la població es compon en un 50% d'indis, la majoria seguidors de la [[Hinduisme|fe hindú]], un gran percentage d'africans i una minoria de chinencs i indoeuropeus.