Diferència entre les revisions de "N'Djamena"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Està travessada pels rius [[riu Chari|Chari]] i [[Logone]]. Posseïx un [[port]], i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes ([[ganaderia]], [[sal (condiment)|sal]], [[cereal]]s). | Està travessada pels rius [[riu Chari|Chari]] i [[Logone]]. Posseïx un [[port]], i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes ([[ganaderia]], [[sal (condiment)|sal]], [[cereal]]s). | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Fon fundada el [[29 de maig]] de [[1900]] pel marí [[França|francés]] [[Émile Gentil]] com un fort colonial francés, en el nom de "[[Fort-Lamy]]" (nom que va mantindre fins a [[1973]]), en honor a l'explorador i comandant del [[Eixèrcit de Terra francés|Eixèrcit Francés]] [[François Joseph Amédée Lamy]], fallit el [[22 d'abril]] en la [[Batalla de Kousséri]], en [[Camerun]]. El [[6 de novembre]] de [[1973]] el president [[François Tombalbaye]] la renomena com N'Djamena, del nom d'un poble àrap propenc, Am Djamena, que significa "lloc de descans". Este canvi era part d'un programa de ''africanisació''. | ||
| + | |||
| + | En [[1960]] es va convertir en la capital de Chad, despuix de l'[[independència]] del país. La ciutat va sofrir un èxodo despuix de la [[Guerra Civil de Chad|Guerra Civil]] de [[1979]], pero la població va tornar a créixer des de llavors. | ||
| + | |||
| + | Durant la guerra en [[Líbia]], N'Djamena fon inicialment bombardejada per la força aérea libia, i tropes chadianes pro-libies al comandament de [[Goukouni Oueddei]] varen prendre la capital en 1979. En juny de [[1981]], N'Djamena fon recuperada per les tropes fidels a [[Hissène Hauré]], un chadià recolzat per [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Durant la guerra en Líbia, la ciutat va sofrir forts danys i la mitat de la població fugí. En els següents anys les tropes libies recolzaren als insurgents chadians contra el govern d'Hauré, i N'Djamena fon sempre el blanc de les seues fallanques ofensives. Degut a que el govern chadià va rebre ajuda de França, en [[1986]], l'aeroport de N'Djamena fon bombardejat pels libis. | ||
| + | |||
| + | El [[2 de febrer]] de [[2008]], rebels del [[Unió de Forces per a la Democràcia i el Desenroll|UFDD]] varen iniciar un sorpresiu i ràpit assalt contra la ciutat, per a després retirar-se. En l'atac varen morir uns 160 civils i 700 varen resultar ferits <ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/7231627.stm Chad clashes 'killed 100' people.] '''BBC'''. Consultat el '''07/02/2008'''.</ref> | ||
| + | |||
| + | Posseïx tres [[hospital]]s, el palau de govern, un [[aeroport]] internacional, un [[museu]], una [[catedral]] i una [[universitat]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 20:00 16 nov 2022
.jpg)
N'Djamena (en àrap انجمينا, *Injamīnā, AFI: [nˈʤɑmɛnə], "lloc de repòs"; en francés N'Djamena o Ndjamena) és la capital del Chad, i la ciutat en més habitants del país. Fins a 1973 se li va conéixer en el nom de Fort-Lamy. Té una població aproximada de 1 092 066 habitants. És també una regió en estatut especial, dividida en dèu arrondissements.
Està travessada pels rius Chari i Logone. Posseïx un port, i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes (ganaderia, sal, cereals).
Història
Fon fundada el 29 de maig de 1900 pel marí francés Émile Gentil com un fort colonial francés, en el nom de "Fort-Lamy" (nom que va mantindre fins a 1973), en honor a l'explorador i comandant del Eixèrcit Francés François Joseph Amédée Lamy, fallit el 22 d'abril en la Batalla de Kousséri, en Camerun. El 6 de novembre de 1973 el president François Tombalbaye la renomena com N'Djamena, del nom d'un poble àrap propenc, Am Djamena, que significa "lloc de descans". Este canvi era part d'un programa de africanisació.
En 1960 es va convertir en la capital de Chad, despuix de l'independència del país. La ciutat va sofrir un èxodo despuix de la Guerra Civil de 1979, pero la població va tornar a créixer des de llavors.
Durant la guerra en Líbia, N'Djamena fon inicialment bombardejada per la força aérea libia, i tropes chadianes pro-libies al comandament de Goukouni Oueddei varen prendre la capital en 1979. En juny de 1981, N'Djamena fon recuperada per les tropes fidels a Hissène Hauré, un chadià recolzat per Estats Units. Durant la guerra en Líbia, la ciutat va sofrir forts danys i la mitat de la població fugí. En els següents anys les tropes libies recolzaren als insurgents chadians contra el govern d'Hauré, i N'Djamena fon sempre el blanc de les seues fallanques ofensives. Degut a que el govern chadià va rebre ajuda de França, en 1986, l'aeroport de N'Djamena fon bombardejat pels libis.
El 2 de febrer de 2008, rebels del UFDD varen iniciar un sorpresiu i ràpit assalt contra la ciutat, per a després retirar-se. En l'atac varen morir uns 160 civils i 700 varen resultar ferits [1]
Posseïx tres hospitals, el palau de govern, un aeroport internacional, un museu, una catedral i una universitat.
Referències
- ↑ Chad clashes 'killed 100' people. BBC. Consultat el 07/02/2008.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre N'Djamena.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |