Diferència entre les revisions de "Brazzaville"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Brazzaville bird eye view.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Brazzaville]] | [[Archiu:Brazzaville bird eye view.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Brazzaville]] | ||
| − | '''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del [[riu Congo]], per damunt de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]]. Des | + | '''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del [[riu Congo]], per damunt de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]], de la que solament la separa el riu. Des de l'any [[1980]] el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de [[Pool]]; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou. |
Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'[[ivori]] i [[caucho]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya. | Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'[[ivori]] i [[caucho]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya. | ||
Revisió de 17:02 15 nov 2022
Brazzaville és la capital i la ciutat principal de la República del Congo. La seua població és d'1.326.975 habitants (2006), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del riu Congo, per damunt de Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, de la que solament la separa el riu. Des de l'any 1980 el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de Pool; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.
Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'ivori i caucho. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.
Història
Fon fundada en 1880 per Pierre Savorgnan de Brazza, de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalès Malamine Camara. Brazza retornà en l'any 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i atres teòrics en capital general en Brazzaville. En l'any 1891 l'AEF fon rebatejada Congo Francés i Brazzaville es mantingué com a capital. També fon en 1910 la capital de l'Àfrica Equatorial Francesa.
En febrer de l'any 1944 tingué lloc la conferència entre les forces de la França Lliure i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica després de la Segona Guerra Mundial.
En l'any 1960 es convertí en la capital del nou estat independent del Congo. Des de llavors ha segut escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i Angola. També es desenrollaren sagnants guerres civils en la década del 1990 que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que obligaren a centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brazzaville.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |