Diferència entre les revisions de "Libreville"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Libreville '''Libreville''', en una població estimada de 703.940 habitants, és la capital de Gabó i de la província d'…») |
|||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Libreville1.jpg|thumb|250px|Libreville]] | [[File:Libreville1.jpg|thumb|250px|Libreville]] | ||
| − | '''Libreville''', en una població estimada de 703.940 habitants, és la capital de Gabó i de la província d'Estuaire. Acull el 40% de la població del país. | + | '''Libreville''', en una població estimada de 703.940 habitants, és la capital de [[Gabó]] i de la província d'Estuaire. Acull el 40% de la població del país. |
Ciutat portuària sobre el [[riu Gabon]], prop del [[golf de Guinea]], i centre de comerç de la regió de Timber. Va ser fundada en l'any [[1843]] com a punt d'intercanvi. [[Esclavitut|Esclaus]] lliberats dels [[Estats Units]] es varen radicar en esta ciutat en [[1848]] batejant el lloc com Libreville (Ciutat lliure en [[francés]]). Va ser el port principal de la colónies franceses de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys [[1934]] i [[1946]]. | Ciutat portuària sobre el [[riu Gabon]], prop del [[golf de Guinea]], i centre de comerç de la regió de Timber. Va ser fundada en l'any [[1843]] com a punt d'intercanvi. [[Esclavitut|Esclaus]] lliberats dels [[Estats Units]] es varen radicar en esta ciutat en [[1848]] batejant el lloc com Libreville (Ciutat lliure en [[francés]]). Va ser el port principal de la colónies franceses de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys [[1934]] i [[1946]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Quan els francesos varen aplegar a la regió, en l'any [[1839]], existien varis pobles natius entre els que es trobava la tribu Mpongwé. | Quan els francesos varen aplegar a la regió, en l'any [[1839]], existien varis pobles natius entre els que es trobava la tribu Mpongwé. | ||
| − | En [[1842]] varen aplegar misioners procedents de Nova Anglaterra que es varen establir en la missió de Baraka, en lo que hui és la ciutat de Libreville. En l'any [[1846]] el barco esclaviste brasiler L'Elizia, que duya a esclaus procedents del [[Congo]], va ser capturat prop de Loango per l'Armada francesa, que estava contribuint al bloqueig d'Àfrica dels britànics. Cinquantadós dels esclaus lliberats varen ser reubicats en Libreville ("ciutat lliure" en francés) en [[1849]]. Va ser el port principal de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys 1934 i 1946, i va ser el foc principal de la Batalla de Gabon en [[1940]], durant la [[Segona Guerra Mundial]]. | + | En [[1842]] varen aplegar misioners procedents de Nova Anglaterra que es varen establir en la missió de Baraka, en lo que hui és la ciutat de Libreville. En l'any [[1846]] el barco esclaviste brasiler L'Elizia, que duya a esclaus procedents del [[República del Congo|Congo]], va ser capturat prop de Loango per l'Armada francesa, que estava contribuint al bloqueig d'Àfrica dels britànics. Cinquantadós dels esclaus lliberats varen ser reubicats en Libreville ("ciutat lliure" en francés) en [[1849]]. Va ser el port principal de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys 1934 i 1946, i va ser el foc principal de la Batalla de Gabon en [[1940]], durant la [[Segona Guerra Mundial]]. |
| − | Libreville va ser nomenada prenent com a inspiració la ciutat de Freetown, capital de Sierra Leona, i va créixer llentament com a centre de comerç i centre administratiu menor en una població de 32.000 habitants en el moment de l'independència de Gabon, en l'any [[1960]]. Va tindre la seua primera entitat bancària quan el Bank of West Africa (BAO) va obrir una sucursal en [[1930]]. Des de l'independència, la ciutat ha creixcut ràpidament i en l'actualitat alberga a casi la mitat de tota la població gabonesa. | + | Libreville va ser nomenada prenent com a inspiració la ciutat de [[Freetown]], capital de [[Serra Lleona|Sierra Leona]], i va créixer llentament com a centre de comerç i centre administratiu menor en una població de 32.000 habitants en el moment de l'independència de Gabon, en l'any [[1960]]. Va tindre la seua primera entitat bancària quan el Bank of West Africa (BAO) va obrir una sucursal en [[1930]]. Des de l'independència, la ciutat ha creixcut ràpidament i en l'actualitat alberga a casi la mitat de tota la població gabonesa. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Comunicacions == | == Comunicacions == | ||
| − | L'Aeroport Internacional Léon-Mba és el principal aeroport de | + | L'Aeroport Internacional Léon-Mba és el principal aeroport de Gabó i està situat a 11 quilómetros al nort de la ciutat. |
Al voltant de la ciutat opera una ret nacional de taxis. Cada districte té un color per als seus taxis, i els de Libreville són [[Roig|rojos]]. | Al voltant de la ciutat opera una ret nacional de taxis. Cada districte té un color per als seus taxis, i els de Libreville són [[Roig|rojos]]. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Libreville Climate Normals 1961–1990. National Oceanic and Atmospheric Administration | + | |
| + | * Libreville Climate Normals 1961–1990. National Oceanic and Atmospheric Administration | ||
| + | *[http://www.legabon.org/ Lloc web oficial de la República de Gabó] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 45: | Llínea 47: | ||
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]] | [[Categoria:Capitals d'Àfrica]] | ||
| − | [[Categoria:Gabó] | + | [[Categoria:Gabó]] |
Última revisió del 13:15 26 oct 2022
Libreville, en una població estimada de 703.940 habitants, és la capital de Gabó i de la província d'Estuaire. Acull el 40% de la població del país.
Ciutat portuària sobre el riu Gabon, prop del golf de Guinea, i centre de comerç de la regió de Timber. Va ser fundada en l'any 1843 com a punt d'intercanvi. Esclaus lliberats dels Estats Units es varen radicar en esta ciutat en 1848 batejant el lloc com Libreville (Ciutat lliure en francés). Va ser el port principal de la colónies franceses de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys 1934 i 1946.
En Libreville es troben l'Escola d'Administració i l'Escola de Lleis de Gabó. És sèu de l'Universitat Omar Bongó, la qual conta en un Departament d'Espanyol, encarregat de difondre la llengua espanyola i les cultures hispanoamericana i hispanoafricana.
Història[editar | editar còdic]
Quan els francesos varen aplegar a la regió, en l'any 1839, existien varis pobles natius entre els que es trobava la tribu Mpongwé.
En 1842 varen aplegar misioners procedents de Nova Anglaterra que es varen establir en la missió de Baraka, en lo que hui és la ciutat de Libreville. En l'any 1846 el barco esclaviste brasiler L'Elizia, que duya a esclaus procedents del Congo, va ser capturat prop de Loango per l'Armada francesa, que estava contribuint al bloqueig d'Àfrica dels britànics. Cinquantadós dels esclaus lliberats varen ser reubicats en Libreville ("ciutat lliure" en francés) en 1849. Va ser el port principal de l'Àfrica Equatorial Francesa entre els anys 1934 i 1946, i va ser el foc principal de la Batalla de Gabon en 1940, durant la Segona Guerra Mundial.
Libreville va ser nomenada prenent com a inspiració la ciutat de Freetown, capital de Sierra Leona, i va créixer llentament com a centre de comerç i centre administratiu menor en una població de 32.000 habitants en el moment de l'independència de Gabon, en l'any 1960. Va tindre la seua primera entitat bancària quan el Bank of West Africa (BAO) va obrir una sucursal en 1930. Des de l'independència, la ciutat ha creixcut ràpidament i en l'actualitat alberga a casi la mitat de tota la població gabonesa.
Geografia[editar | editar còdic]
Al noroest es troba Guinea Equatorial, etiquetant a la ciutat com a part del noroest de Gabon. En térmens de fronteres nacionals que la ciutat voreja, al nort està Camerún, a l'est la República del Congo i al surest la República Democràtica del Congo. També està pròxima a les costes de l'Atlàntic Sur. Adicionalment, en térmens de geografia hídrica, el riu Komo passa per la ciutat i desemboca en l'oceà. El riu Komo també té potencial de recurs hidroelèctric per a la ciutat, que podria generar importants cantitats d'energia.
Una de les seues principals zones inclou la costa, i açò influïx enormement en les possibles activitats disponibles en l'àrea. Les zones comercials de Libreville es troben en els districtes de Mont-Bouët i Nombakélé, que inclouen varis centres comercials i estacions que venen diversos productes. En Oloumi es troba la major part de l'indústria de la ciutat, integrant la producció per separat de diversos districtes que s'enfoquen en atres aspectes. Finalment, Lalala i Batterie IV són sectors residencials, a on residix la majoria de la població.
Economia[editar | editar còdic]
La ciutat alberga una important indústria naviera, cervecera i de fusta. La ciutat exporta matèries primeres com a fusta, caucho i cacau per mig del port, i per mig del port d'aigües profundes d'Owendo.
Gabon Airlines té la seua sèu central en Libreville. Abans de les seues respectives dissolució, Air Gabon i Gabon Express tenien les seues respectives sèus en l'Aeroport Internacional de Libreville.
El 6.º Batalló d'Infanteria de Marina de l'Eixèrcit de França té una base al nort de la ciutat.
Comunicacions[editar | editar còdic]
L'Aeroport Internacional Léon-Mba és el principal aeroport de Gabó i està situat a 11 quilómetros al nort de la ciutat.
Al voltant de la ciutat opera una ret nacional de taxis. Cada districte té un color per als seus taxis, i els de Libreville són rojos.
La Societat Nacional del Transport (SOGATRA) va llançar nous taxis que operen en un sistema de competència des de l'any 2014.
La Companyia Gabonesa de Transports opera un servici d'autobús en tots els districtes de Libreville.
Referències[editar | editar còdic]
- Libreville Climate Normals 1961–1990. National Oceanic and Atmospheric Administration
- Lloc web oficial de la República de Gabó
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Libreville.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |