Diferència entre les revisions de "Francisco Rodríguez Adrados"

Revisió de 10:58 11 oct 2022

Francisco Rodríguez Adrados


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec, escritor i heleniste
Naiximent:	29 de març de 1922
Lloc de naiximent:	Salamanca, Espanya
Defunció:	21 de juliol de 2020
Lloc de defunció:	Madrit (Espanya)

Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, Espanya, 29 de març de 1922 - † Madrit, 21 juliol de 2020) fon un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE).

Biografia

Carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a Mikèl Garau Rosselló de l'Acadèmia de la Llengua Balear

Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any 1944 per l'Universitat de Salamanca; Doctor dos anys despuix, en l'any 1946, per l'Universitat Central de Madrit; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de Madrit en 1949; en 1951, en Barcelona, Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any 1952 fins a l'any 1988. Dirigí el Departament de Grec de la UNED entre 1972 i 1976. Fon Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística, de la colecció de clàssics grecs i llatins Alma Máter, que publica el CSIC. Colaborà també en periòdics de tirada nacional, com ABC o El Mundo.

Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre Grècia i també l'història d'Espanya, els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola. Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que fon director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any 1989, el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, era defensor de l'orige aquità dels vascs i el vasc.

Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el 21 de juny de 1990 (silló d), prenent possessió el 28 d'abril de l'any següent; i en la Real Acadèmia de l'Història en febrer de l'ayn 2004. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.

A finals de l'any 2012 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'eixe mateix any. El jurat feu recalcament en "les seues valioses incursions en la llingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu".

Premis i guardons

Premi de traducció Fray Luis de León (actual Premi Nacional a la millor traducció) per la seua Lírica grega arcaica (1981)
Medalla del Mèrit Docent de la Orde d'Alfons X el Sabi (1981)
Medalla de l'Orde dels Sants Cirilo i Metodio]] de Bulgària (1983)
Premi Menéndez Pidal d'investigació en Humanitats (1988)
Premi "Aristóteles" de la Fundació Onassis, en representació del Diccionari Grec-Espanyol (1988)
Orde d'Honor Grega "tàgma tís timís, categoria de taxiárkhis" (1996)
Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1997)
Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i Humanitats (1997)
Premi León Felipe d'Humanitats (1997)
Doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca (1998)
Premi de la Casa de Segòvia a la llabor cultural (1999)
Premi González-Ruano de Periodisme (2005)
Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor (2005)
Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig (2011)
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2012)

Obra

L'obra de Francisco Rodríguez Adrados és molt extensa:

Estudis

El sistema gentilicio decimal de los indoeuropeos occidentales y los orígenes de Roma, Madrid, 1948
Estudios sobre el léxico de las fábulas esópicas. En torno a los problemas de la Koiné literaria , Salamanca, Colege Trilingüe de l'Universitat-CSIC, 1948
La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1952. Ara en: La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia. Con un nuevo prólogo, Madrid, Ediciones Clásicas, 1997 ISBN: 8478821082
Diez inscripciones beocias. Introducción gramatical y comentario del Seminario de filología griega de la Universidad de Madrid, Madrid, 1953
Introducción a Teognis, Madrid, 1957
El amor en Euripide, Madrid, 1959
El descubrimiento del amor en Grecia. Seis conferencias, Madrid, 1959
Hombre y mujer en la poesía y la vida griegas, Madrid, 1959
Estudios sobre las laringales indoeuropeas, Madrid, Institut Antonio de Nebrija, 1961
- 2.ª ed.: Estudios sobre las sonantes y laringales indoeuropeas, Madrid, CSIC, 1973
El héroe trágico y el héroe platónico, Madrid, Taurus, 1962
Ilustración y política en la Grecia clásica, Madrid, Revista de Occidente, 1966
Lingüística estructural, 2 vols., Madrid, Editorial Gredos, 1969
Estudios de lingüística general, Barcelona, Planeta, 1969
Fiesta, comedia y tragedia. Sobre los orígenes griegos del teatro, Barcelona, Planeta, 1972. Ara en: Fiesta, comedia y tragedia, Madrid, Alianza Editorial, 1983 ISBN: 8420680710
Evolución y estructura del verbo indoeuropeo, 2 vols., Madrid, Instituto "Antonio de Nebrija", 1974
La Democracia ateniense, Madrid, Alianza Editorial, 1975 ISBN: 8420621072
Lingüística indoeuropea, 2 vols., Madrid, Gredos, 1975 ISBN: 8424900499
Estudios de semántica y sintaxis, Barcelona, Editorial Planeta, 1975
Semiología del teatro, Barcelona, Editorial Planeta, 1975 ISBN: 8432076392
Utilización de ordenadores en problemas de lingüística, Madrid, Universidad Complutense, 1976
Orígenes de la lírica griega, Madrid, Biblioteca de la Rivista de Occidente, 1976 ISBN: 8429287175. Trad. it.: Origini della lirica greca, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2007 ISBN: 88-8265-435-4
Introducción a la lexicografía griega, Madrid, Instituto Antonio Nebrija, 1977
Historia de la fábula greco-latina, 3 vols., Madrid, Editorial de la Universidad Complutense, 1979-1987 ISBN: 8474910048
El mundo de la lírica griega antigua, Madrid, Alianza Editorial, 1981 ISBN: 8420622885
Die raumliche und zeitliche Differenzierung des Indoeuropaischen im Lichte der Vor- und Fruhgeschichte, Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1982 ISBN: 385124561X
Orígenes de la lírica griega, Madrid, Editorial Coloquio, 1986 ISBN: 8486093457
Nuevos estudios de lingüística general y de teoría literaria, Barcelona, Ariel, 1988 ISBN: 8434482061
Nuevos estudios de lingüística indoeuropea, Madrid, CSIC, 1988 ISBN: 8400066529
Nueva sintaxis del griego antiguo, Madrid, Editorial Gredos, 1992 ISBN: 8424914805
Laryngale mit Appendix?, Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1994 ISBN: 3851246470
Sociedad, amor y poesía en la Grecia antigua, Madrid, Alianza Editorial, 1995 ISBN 8420628263. Trad. it.: Societa, amore e poesia nella Grecia antica, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2009 ISBN: 9788882655402
Manual de lingüística indoeuropea (con Alberto Bernabé e Julia Mendoza), 3 voll., Madrid, Ediciones Clásicas, 1995-1998 voll. ISBN: 8478821937
Democracia y literatura en la Atenas clásica, Madrid, Alianza Editorial, 1997 ISBN: 8420628735
La dialectologia griega, hoy. 1952-1995, Madrid, Ediciones Clásicas, 1998 ISBN: 8478823328
Historia de la lengua griega. De los orígenes a nuestros días, Madrid, Editorial Gredos, 1999 ISBN: 8424919718
De nuestras lenguas y nuestras letras, Madrid, Visor libros, 2003 ISBN: 847522864X
Defendiendo la ensenanza de los clásicos griegos y latinos. Casi unas memorias (1994-2002), Madrid, Ediciones Clásicas, 2003 ISBN: 8478825266
De Esopo al Lazarillo, Huelva, Universidad de Huelva, 2005 ISBN: 8496373401
El reloj de la historia. Homo sapiens, Grecia antigua y mundo moderno, Barcelona, Ariel, 2006 ISBN: 9788434452121
Historia de las lenguas de Europa, Madrid, Editorial Gredos, 2008 ISBN: 9788424928711
Hombre, política y sociedad en nuestro mundo, Madrid, Espasa-Calpe, 2008 ISBN: 9788467028805

Traduccions i edicions

Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.), 2 vols, Barcelona, Alma Mater, 1956-1959. Ara en: Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.), 2 vols, Madrid, CSIC, 1990. Ahora: Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7-5 a. C.), 2 vols, Madrid, CSIC i Tirant lo Blanch, 2010, ISBN: 8400070380
Francisco Aura Jorro, Diccionario micénico, 2 vols., Madrid, Instituto de Filología, 1995-1993 ISBN: 8400061292
Diccionario griego-español, Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X
- La lexicografía griega y el diccionario griego-español (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105
Tucídides, Historia de la guerra del Peloponeso, Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296

Miscelànea

El concepto del hombre en la antigua Grecia. Tres conferencias (en Manuel Fernández Galiano i José Lasso De La Vega), Madrid, 1955
«Te-re-ta wa-na-ka-te-ro y los anaktotelestai», in Minos 10/1969, Salamanca, Universitat de Salamanca
Tres temas de cultura clásica. Conferencias pronunciadas en la Fundación Universitaria Española los días 25, 27 y 29 marzo de 1974 (en Miguel Dolç i Julio Calonge), Madrid, Fundación Universitaria Española, 1975
La literatura griega en sus textos (en E. R. Monescillo i M. E. Mz.-Fresneda), Madrid, Gredos, 1978 ISBN: 8424935144
Introducción a Homero (en Manuel Fernández Galiano, Luis Gil i José Lasso de la Vega), Barcelona, Editorial Labor, 1984 ISBN: 843350200X
Democratie athenienne et culture. Colloque international organisé par l'Academie d'Athènes en cooperation avec l'UNESCO (23, 24 et 25 novembre 1992). Textes presentes par F. R. Adrados, Atene, Akademia Athenon, 1996 ISBN: 9607099419

Cites

Entrevista en el diari Valéncia Hui

Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo

Entrevista a Francisco Rodríguez Adrados (Valéncia Hui, 28.02.2008)

Comprenderá que no puedo entrar en detalles, pero coincido completamente en que el catalán no es la lengua Balear actual. Puede haber intervenido en sus orígenes, pero hoy dia el Balear y el Valenciano son lenguas muy diferentes del catalán. Siempre lo he mantenido y me ha costado disgustos

Extracte de la carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a Mikèl Garau Rosselló de l'Acadèmia de la Llengua Balear de data 31 de giner de 2013

Enllaços externs

Francisco Rodríguez Adrados en Wikipedia

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 | data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]
 | lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]
-| data_mort =
+| data_mort =   [[21 de juliol]] de [[2020]]
-| lloc_mort =
+| lloc_mort =   [[Madrit]] (Espanya)
 }}
-'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]]) és un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
+'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]] - † [[Madrit]], [[21 juliol]] de [[2020]]) fon un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
 == Biografia ==
 [[Archiu:Rodriadra.jpg|thumb|250px|Carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a [[Mikèl Garau Rosselló]] de l'Acadèmia de la Llengua Balear]]
-Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Actualment és Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Ha colaborat també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.
+Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Fon Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Colaborà també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.
-Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola. Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que és director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, és defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].
+Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola. Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que fon director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, era defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].
 Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el [[21 de juny]] de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.