Diferència entre les revisions de "Serp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (arreglat)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 18: Llínea 18:
 
Les '''serps''' ('''Serpentes''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
 
Les '''serps''' ('''Serpentes''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
  
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.
+
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes posseïxen mossegades verinoses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.
  
 
Se reconeixen més de 450 [[gènero (biologia)|gèneros]] i de 3460 [[espècie|espècies]]. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de [[fardacho]], pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.
 
Se reconeixen més de 450 [[gènero (biologia)|gèneros]] i de 3460 [[espècie|espècies]]. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de [[fardacho]], pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.
  
 
==Referències==
 
==Referències==
{{Traduït de |es| Serpiente}}
+
{{Traduït de|es|Serpiente}}
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
{{Commonscat|Serp}}
+
{{Commonscat|Serpentes}}
*[[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[http://species.wikimedia.org/wiki/Serpentes Serp]'''.
+
{{Wikispecies|Serpentes}}
 +
{{DGLV|Serp}}
  
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Reptils]]
 
[[Categoria:Reptils]]
 
[[Categoria:Serps]]
 
[[Categoria:Serps]]

Última revisió del 02:20 1 oct 2022

Serp

Snakes Diversity.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Reptilia
Orde Squamata
Suborde Serpentes
Linnaeus, 1758
Distribució

World.distribution.serpentes.1.png

Les serps (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un suborde de reptils diàpsits pertanyents l'orde Squamata, superorde dels Lepidosauris, caracterisat per l'absència de potes (la pitó manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo Cretàceu.

Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes posseïxen mossegades verinoses, com les cobres i les víbores, que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les boes i pitons, maten a ses preses per constricció.

Se reconeixen més de 450 gèneros i de 3460 espècies. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de fardacho, pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons