Història de Chile

Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 de Otto Grashof.

La història de Chile es dividix generalment en dotze periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.

El periodo prehispànic correspon a l'història de les diferents ètnies amerindies presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14.800 a. C. fins a l'arribada dels espanyols. A partir de 1492, es varen iniciar les exploracions europees en el continent americà. En l'any 1520 Fernando de Magallanes i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en 1536 Diego d'Almagro comandà una expedició fins al vall de l'Aconcagua i el nort de l'actual Chile.

El tercer periodo correspon a la conquista hispana, que es va estendre entre els anys 1536 i 1598 en la guerra d'Arauco, durant la qual els habitants hispans varen ser atacats constantment pels mapuche rebels. El periodo hispànic cobrix una miqueta més de dos sigles, entre 1598 i 1808, lapsus marcat per l'establiment de les institucions reals.

El denominat periodo de l'Independència es va desenrollar des de que Napoleó Bonaparte va capturar al rei espanyol d'eixe llavors Fernando VII en l'any 1808 fins a l'abdicació de Bernardo O'Higgins en 1823. Va estar marcat per la guerra entre patriotes i realistes. La Pàtria Vella, iniciada en un capítul obert el 18 de setembre de 1810, va aplegar al seu fi en la derrota patriota en la batalla de Rancagua en 1814, que va donar inici al periodo conegut com reconquista. Els patriotes supervivents varen fugir a la ciutat argentina de Mendoza, a on es varen aliar en el governador independentiste de la província, el general José de Sant Martín, i varen formar el «Eixèrcit Llibertador dels Vages». La reconquista va terminar en 1817 en la batalla de Chacabuco, en la qual el «eixèrcit Llibertador» va derrotar a l'eixèrcit realiste. El triumfo militar definitiu es va donar l'any següent en la batalla de Maipú.

Entre els anys 1831 i 1861, va tindre lloc el periodo de la república conservadora. Va estar marcat per la posada en vigor de la Constitució de 1833, establida per Diego Portals, en un govern fort i centralisador. A pesar d'alguns intents de subversió, es va mantindre l'estabilitat institucional i el país va conéixer la prosperitat econòmica.

L'octau periodo, conegut com la república lliberal, que es va estendre des de 1861 fins a 1891, va estar caracterisat per una major estabilitat política i va permetre una extensió del territori cap a el sur i el nort.

A partir de la guerra civil de 1891, va començar la república parlamentària, que es va prolongar fins a la promulgació de la Constitució de 1925. El Congrés nacional va dominar la política i el president va devindre una figura pràcticament sense autoritat. El país es va urbanisar i es varen crear els primers sindicats.

La república presidencial va marcar un canvi en les institucions, en la Constitució de 1925, fins al colp d'estat de l'any 1973. Tres partits varen dominar la política: els radicals, els demòcrata cristians i els socialistes. Numeroses empreses públiques varen ser creades en este periodo. El seu final va estar marcat pel triumfo de l'esquerra i les idees socialistes.

Després del colp d'estat de l'11 de setembre de 1973 que va derrocar al president Salvador Dellà, una dictadura militar va ocupar el poder, en una junta de govern dirigida pel general Augusto Pinochet. Decenes de mils d'opositors varen ser arrestats, torturats o assessinats, inclús en l'estranger, mentres que uns atres varen ser expulsats o condenats a l'exili. En l'ajuda dels Chicago Boys, Pinochet va dur alvance una política econòmica lliberal, i una nova constitució va ser adoptada en 1980.

Finalment, la transició cap a la democràcia és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència Patricio Aylwin i proseguix en els governs de la Concertació, els de Sebastián Piñera i el segon govern de Michelle Bachelet. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de 1980.