Diferència entre les revisions de "Terra Lliure"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Terra Lliure.JPG|thumb|250px|right|Logotip de Terra Lliure]]
+
[[File:Terra Lliure.jpg|thumb|250px|right|Logotip de Terra Lliure]]
 
[[File:Pintada Terra Lliure.JPG|thumb|250px|right|Pintada de Terra Lliure]]
 
[[File:Pintada Terra Lliure.JPG|thumb|250px|right|Pintada de Terra Lliure]]
  

Revisió de 15:02 20 set 2022

Logotip de Terra Lliure
Pintada de Terra Lliure

Terra Lliure fon una organisació terrorista, independentista catalana, pancatalanista i d'extrema esquerra fundada en 1978 i integrada en Esquerra Republicana de Catalunya a partir de l'any 1991.

Va cometre més de 200 atentats, en els quals assessinaren a una persona, moltes decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organisació. Durant la seua existència, les Forces de Seguritat de l'Estat arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista.

A partir de 1991 els dirigents i militants de la banda terrorista ingressaren progressivament en Esquerra Republicana de Catalunya[1]. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó despuix de ser indultats. Actualment l'organisació armada contínua les seues activitats clandestinament a pesar d'haver anunciat la seua dissolució.

Objectius

Història

Va nàixer en l'any 1978, i el seu primer mort va ser per manipular un artefacte explosiu.

La dissolució formal de Terra Lliure fon feta pública el 11 de setembre de l'any 1995.

Orige i primers atentats

Fundada en 1978. Provocà el seu primer intent d'atentat terrorista en un concessionari de coches en Barcelona, en 1979, causant ferides a Quim Pelegrí i la mort de Fèlix Goñi al estallar-li la bomba que estava manipulant.

Despuix del colp d'Estat del 23 de febrer de 1981, Terra Lliure va seqüestrar al periodiste Federico Jiménez Losantos i a una professora d'institut el 21 de maig de 1981. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el Manifest dels 2.300, firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en Catalunya i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a Santa Coloma de Gramanet. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de Barcelona abans de rebre l'alta.

Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics franceses o espanyols, i la policia i eixèrcits espanyols.

En l'any 1984 va morir Toni Villaescusa mentres manipulava un artefacte explosiu en Alzira (Valéncia) i en decembre de 1985, Quim Sánchez.

Durant els anys 1984-1989 alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), entre d'atres.

En 1987 Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de Borges Blanques (Lleida) provocant la caiguda d'una paret que va matar a Emilia Aldomà, una veïna.

En l'any 1991, alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en ETA, com Joan Carles Monteagudo, integrant del Comando Barcelona que perpetrà els atentats de Sabadell i la casa-quarter de Vic, que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en 1991 durant un enfrontament en la policia.[2]

Suposta dissolució

A partir de 1992 el partit pancatalaniste Esquerra Republicana de Catalunya tractà de mediar per a la lliberació de presos i la seua integració en el partit.

Per a poder continuar en les seues activitats polítiques en el partit vinculat a l'organisació, la banda anuncià el dia 11 de setembre de 1995 la seua dissolució, conseguint aixina que els terroristes acabaren sent lliberats i integrats en associacions i organisacions polítiques afins a la banda terrorista.

Últimes evidencies d'activitat

En decembre de 2005 dos jóvens foren detenguts per fer pintades en el text Terra Lliure tornarà en la frontera de l'emissora de ràdio de la Cope en Barcelona. [3]

En juliol de 2007 Albert Rivera, president del partit Ciutadans - Partit de la Ciutadania va sofrir amenaces de mort per part d'un grup de militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya[4] que pintaren en el portal de sa casa, en Barcelona, l'amenaça: "Albert muérete. Fuera Ciudadanos", i firmaren com Terra Lliure.[5]

En giner de 2009 en un comunicat anònim difòs per Internet, membres de lo que fon Terra Lliure es querellaren per un vídeo publicat per una revista d'humor sobre l'atentat a Federico Jiménez Losantos.[6]

El 7 de Març de 2009, a lo llarc de tot el recorregut d'una manifestació en favor de l'independència de Catalunya que pretenia arribar als 10.000 manifestants pero que a soles arribà als 3000, se senten crits en favor de Terra Lliure.[7]

El 27 d'Abril de 2010, el SEPC organisa una conferencia a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure condenat per assessinat, baix el títul La lluita clandestina per la independència.[8][9]

El 30 d'Abril de 2010, Coalició Valenciana denuncia la posible existencia de venta clandestina de merchandising de la banda i atribuïx a un representant del SEPC una foto en una sudadera de Terra Lliure i una metralleta.[10]

Vore també

Atres grups terroristes espanyols

Referències

Enllaços externs

Commons