Llengües eslaves

Llengües eslaves d'Europa.

Les llengües eslaves són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica indoeuropea. Són parlades en gran part d'Europa Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'Asia. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets cirílic i llatí. Antigament, ademés se gastaven els alfabets glagolitic i l'àrap.

Llengües eslaves

Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:

• Grup oriental
  • Rus
  • Bielorrus
  • Ucranià
  • Rusí
• Grup occidental
  • Eslovac
  • Chec
  • Sorap
  • Polac
  • Casubi

Grups eslaus meridionals

• Grup meridional occidental
  • Eslové
  • Serbocroata
    • Serbi
    • Croata
    • Bosni
    • Montenegri
• Grup meridional oriental
  • Macedoni
  • Bulgar
  • Antic eslau

Història

Les llengües eslaves són llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des del qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el mediterràneu al artic) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el letó i el litua d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessàriament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la Unio Sovietica. Mentres tant els eslavistes del restant del món se mantenen dividits.