Diferència entre les revisions de "Morvedre (Barri)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''barri de Morvedre''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] que pertany al [[La Saïdia|districte de La Saïdia]]. | El '''barri de Morvedre''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] que pertany al [[La Saïdia|districte de La Saïdia]]. | ||
| − | Està situat al centre-nort de la ciutat i | + | Està situat al centre-nort de la ciutat i llimita al sur en el [[jardí del Túria]], concretament en els carrers del Cronista Rivelles, de Guadalaviar i del Pla de la Saïdia, que el separen del [[barri del Carme]] en el [[Ciutat Vella de València|districte de Ciutat Vella]], a l'est el carrer d'Almassora el separa del [[Trinitat|barri de la Trinitat]], al nort les vies del tramvia de la [[Llínea 4 (MetroValencia)|llínea 4]] de MetroValencia (carrers de l'Actor Mora i de Fra Pere Vives) el separen del [[barri de Sant Antoni]], i a l'oest l'[[avinguda de la Constitució]] el separa dels barris de [[Marchalenes]] i [[Tormos]]. |
La seua població en l'any [[2007]] era de 10.535 habitants. | La seua població en l'any [[2007]] era de 10.535 habitants. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El nom de Morvedre li ve donat perque va nàixer | + | El nom de Morvedre li ve donat perque va nàixer a raïl del camí de Morvedre, que s'ha identificat sempre com un tram de l'antiga via Augusta romana. Este camí ha rebut gran varietat de noms a lo llarc dels sigles, pero el de camí de Morvedre va ser-ne un dels més utilisats, ya que seguint este camí s'arribava fins a [[Sagunt]], capital de la [[Camp de Morvedre|comarca del Camp de Morvedre]]. Morbyter i atres variants de la paraula era l'antiga denominació àrap de la població de Saguntum, i més tart es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ('murs vells', 'murs veterans'). |
| − | A les | + | A les vores d'este camí, va començar a créixer un raval que va ser l'orige del barri i va ser conegut també com a raval dels Serrans per estar just al nort del [[pont dels Serrans]] sobre el [[riu Túria]]. |
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
[[File:556 Casa Museu Concha Piquer, c. Ruaya - c. Federico Tomás (València).jpg|thumb|250px|[[Casa museu Concha Piquer]]]] | [[File:556 Casa Museu Concha Piquer, c. Ruaya - c. Federico Tomás (València).jpg|thumb|250px|[[Casa museu Concha Piquer]]]] | ||
| − | * Iglésia de Santa Mònica. Just al principi del carrer de Sagunt, es va fundar en l'any [[1603]] un convent de l'orde dels Agustins Descalços baix l'advocació a santa Mònica, l'iglésia del qual es va construir entre els anys [[1662]] i [[1691]]. En el seu interior, es troba la columna a on, segons la tradició, va ser lligat [[Sant Vicent Màrtir]] quan el portaren des de [[Saragossa]] per ser | + | * Iglésia de Santa Mònica. Just al principi del carrer de Sagunt, es va fundar en l'any [[1603]] un convent de l'orde dels Agustins Descalços baix l'advocació a santa Mònica, l'iglésia del qual es va construir entre els anys [[1662]] i [[1691]]. En el seu interior, es troba la columna a on, segons la tradició, va ser lligat [[Sant Vicent Màrtir]] quan el portaren des de [[Saragossa]] per ser martirisat en Valéncia. Actualment, l'iglésia de Santa Mònica es manté en el mateix lloc, i a on es trobava el vell convent es va edificar a principis del sigle XX la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. |
| − | * [[Casa museu Concha Piquer]] | + | * [[Casa museu Concha Piquer]]. Casa familiar de Concha Piquer actualment convertida en museu. |
| − | * Restos arqueològis, en les proximitats del carrer de Ruaya, a on han segut descobertes unes ruïnes ibèriques d' | + | * Restos arqueològis, en les proximitats del carrer de Ruaya, a on han segut descobertes unes ruïnes ibèriques d'época prerromana, és dir, anterior a la fundació romana de la ciutat, en l'any [[138 a. C.]] |
* [[Pont dels Serrans]] del s[[igle XVI]] (el segon més antic de Valéncia) comunica el barri en El Carme en la Ciutat Vella. | * [[Pont dels Serrans]] del s[[igle XVI]] (el segon més antic de Valéncia) comunica el barri en El Carme en la Ciutat Vella. | ||
| − | * A l'inici del carrer de la Visitació, trobem un arc que era el portal (o portalet) d'entrada a un vell molí fariner conegut com el molí de la Torreta, propietat dels comtes de Ròtova, ya desaparegut, que va existir pròxim al barri de [[Les Tendetes]]. L'arc de [[rajola]] roja va ser instalat ací en la [[Anys 1960| | + | * A l'inici del carrer de la Visitació, trobem un arc que era el portal (o portalet) d'entrada a un vell molí fariner conegut com el molí de la Torreta, propietat dels comtes de Ròtova, ya desaparegut, que va existir pròxim al barri de [[Les Tendetes]]. L'arc de [[rajola]] roja va ser instalat ací en la [[Anys 1960|década dels 60]] del [[sigle XX]] com a recort històric despuix de ser demolit el molí. |
* Vora al riu està l'estació de Santa Mònica o estació del [[Pont de Fusta]], una antiga estació terminal del trenet de Valéncia construïda en l'any [[1892]] que, en l'actualitat, ha segut substituïda per l'estació del Pont de Fusta de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia, mentres que l'edifici acull la seu de la policia de la [[Generalitat Valenciana]]. | * Vora al riu està l'estació de Santa Mònica o estació del [[Pont de Fusta]], una antiga estació terminal del trenet de Valéncia construïda en l'any [[1892]] que, en l'actualitat, ha segut substituïda per l'estació del Pont de Fusta de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia, mentres que l'edifici acull la seu de la policia de la [[Generalitat Valenciana]]. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Transports == | == Transports == | ||
| − | Dispon de dos estacions de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia: l'estació de Pont de Fusta i l'estació de Sagunt. | + | Dispon de dos estacions de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia: l'estació de Pont de Fusta i l'estació de [[Sagunt]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Morvedre (barrio de Valencia)}} | {{commonscat|Morvedre (barrio de Valencia)}} | ||
| − | + | * [https://www.valencia.es Ajuntament de Valéncia] | |
| − | * [ | + | * [https://www.valencia.es/val/estadistica/inici La Saïdia i Morvedre. Ajuntament de Valéncia] |
| − | * [ | + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadelsalvadorysantamonica.html Iglésia de Santa Mònica] |
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanjulian.html Convento de San Julián] | ||
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | ||
Última revisió del 20:25 18 jul 2022
.JPG)
Vista del barri des de dalt de les Torres dels Serrans
El barri de Morvedre és un barri de la ciutat de Valéncia que pertany al districte de La Saïdia.
Està situat al centre-nort de la ciutat i llimita al sur en el jardí del Túria, concretament en els carrers del Cronista Rivelles, de Guadalaviar i del Pla de la Saïdia, que el separen del barri del Carme en el districte de Ciutat Vella, a l'est el carrer d'Almassora el separa del barri de la Trinitat, al nort les vies del tramvia de la llínea 4 de MetroValencia (carrers de l'Actor Mora i de Fra Pere Vives) el separen del barri de Sant Antoni, i a l'oest l'avinguda de la Constitució el separa dels barris de Marchalenes i Tormos.
La seua població en l'any 2007 era de 10.535 habitants.
Història[editar | editar còdic]
El nom de Morvedre li ve donat perque va nàixer a raïl del camí de Morvedre, que s'ha identificat sempre com un tram de l'antiga via Augusta romana. Este camí ha rebut gran varietat de noms a lo llarc dels sigles, pero el de camí de Morvedre va ser-ne un dels més utilisats, ya que seguint este camí s'arribava fins a Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre. Morbyter i atres variants de la paraula era l'antiga denominació àrap de la població de Saguntum, i més tart es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ('murs vells', 'murs veterans').
A les vores d'este camí, va començar a créixer un raval que va ser l'orige del barri i va ser conegut també com a raval dels Serrans per estar just al nort del pont dels Serrans sobre el riu Túria.
Patrimoni[editar | editar còdic]
.jpg)
- Iglésia de Santa Mònica. Just al principi del carrer de Sagunt, es va fundar en l'any 1603 un convent de l'orde dels Agustins Descalços baix l'advocació a santa Mònica, l'iglésia del qual es va construir entre els anys 1662 i 1691. En el seu interior, es troba la columna a on, segons la tradició, va ser lligat Sant Vicent Màrtir quan el portaren des de Saragossa per ser martirisat en Valéncia. Actualment, l'iglésia de Santa Mònica es manté en el mateix lloc, i a on es trobava el vell convent es va edificar a principis del sigle XX la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats.
- Casa museu Concha Piquer. Casa familiar de Concha Piquer actualment convertida en museu.
- Restos arqueològis, en les proximitats del carrer de Ruaya, a on han segut descobertes unes ruïnes ibèriques d'época prerromana, és dir, anterior a la fundació romana de la ciutat, en l'any 138 a. C.
- Pont dels Serrans del sigle XVI (el segon més antic de Valéncia) comunica el barri en El Carme en la Ciutat Vella.
- A l'inici del carrer de la Visitació, trobem un arc que era el portal (o portalet) d'entrada a un vell molí fariner conegut com el molí de la Torreta, propietat dels comtes de Ròtova, ya desaparegut, que va existir pròxim al barri de Les Tendetes. L'arc de rajola roja va ser instalat ací en la década dels 60 del sigle XX com a recort històric despuix de ser demolit el molí.
- Vora al riu està l'estació de Santa Mònica o estació del Pont de Fusta, una antiga estació terminal del trenet de Valéncia construïda en l'any 1892 que, en l'actualitat, ha segut substituïda per l'estació del Pont de Fusta de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia, mentres que l'edifici acull la seu de la policia de la Generalitat Valenciana.
- En l'encreuament entre el carrer de Sagunt i les vies del tramvia, estava situat el convent de Sant Julià, monasteri de religioses agustines. Se'n té constància des de l'any 1431 i es creu que va poder ser edificat damunt d'una antiga mesquita musulmana. Va ser derrocat en l'any 1944, despuix d'estar uns anys en estat ruïnós a causa d'un incendi durant la Guerra Civil espanyola.
Transports[editar | editar còdic]
Dispon de dos estacions de la llínea 4 del tramvia de MetroValencia: l'estació de Pont de Fusta i l'estació de Sagunt.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Morvedre (Barri).- Ajuntament de Valéncia
- La Saïdia i Morvedre. Ajuntament de Valéncia
- Iglésia de Santa Mònica
- Convento de San Julián