Diferència entre les revisions de "Manuel (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Valencian pàgina traslladada Manuel (població) a Manuel (Valéncia))
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Manuel enero 2016 06.JPG|thumb|Manuel]]
 
[[File:Manuel enero 2016 06.JPG|thumb|Manuel]]
  
'''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]).
+
'''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].
 +
 
 +
Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==

Revisió de 21:59 17 jul 2022

Manuel

Manuel és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

Llimita en Énova, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca); i en Xàtiva (en la Costera).

Geografia

Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de calcaries terciàries, que s'obri cap al pla quaternari que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba als 109 m.

El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la llínea férrea.

Història

Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.

En l'any 1609 estigueren deshabitades les 31 cases de moriscs que n'hi havien. En l'any 1611 s'otorga la carta pobla i en 1663 torna a haver 40 cases habitades. Cavanilles nos conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de l'any 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que n'hi havia en el seu terme.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018
2.486 2.436 2.472 2.411 2.425 2.426 2.436 2.497 2.533 2.570 2.439

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura.

Monuments

  • Iglésia de Santa Anna. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el sigle XVIII i restaurada despuix de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.

Llocs d'interés

Fills ilustres

Referències


Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló