Diferència entre les revisions de "Manuel (Valéncia)"
m (Valencian pàgina traslladada Manuel (població) a Manuel (Valéncia)) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Manuel enero 2016 06.JPG|thumb|Manuel]] | [[File:Manuel enero 2016 06.JPG|thumb|Manuel]] | ||
− | '''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]). | + | '''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. |
+ | |||
+ | Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]). | ||
== Geografia == | == Geografia == |
Revisió de 21:59 17 jul 2022
Manuel és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.
Llimita en Énova, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca); i en Xàtiva (en la Costera).
Geografia
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de calcaries terciàries, que s'obri cap al pla quaternari que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba als 109 m.
El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la llínea férrea.
Història
Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.
En l'any 1609 estigueren deshabitades les 31 cases de moriscs que n'hi havien. En l'any 1611 s'otorga la carta pobla i en 1663 torna a haver 40 cases habitades. Cavanilles nos conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de l'any 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que n'hi havia en el seu terme.
Demografia
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2018 | |||||||||
2.486 | 2.436 | 2.472 | 2.411 | 2.425 | 2.426 | 2.436 | 2.497 | 2.533 | 2.570 | 2.439 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura.
Monuments
- Iglésia de Santa Anna. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el sigle XVIII i restaurada despuix de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.
Llocs d'interés
- Les Salines, declarat Parage Natural Municipal.
Fills ilustres
- Godofredo Garrigues Perucho (Manuel, 1905 - 1990) fon un compositor, director de banda i professor de música.
Referències
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manuel (Valéncia).
- Ajuntament de Manuel
- Institut Valencià d'Estadística.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |