Diferència entre les revisions de "Rafael Moneo"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut cridat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]). | En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut cridat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]). | ||
| + | |||
| + | En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 21:17 15 jul 2022
| José Rafael Moneo Vallés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte. | ||
| Naiximent: | 9 de maig de 1937 | ||
| Lloc de naiximent: | Tudela, Navarra, Espanya | ||
José Rafael Moneo Vallés, conegut popularment com Rafael Moneo (Tudela, Navarra, 9 de maig de 1937) és un arquitecte espanyol de prestigi internacional, i el primer que ha segut guardonat en el Premi Pritzker d'arquitectura en l'any 1996.
Biografia
Rafael Moneo obtingué el títul d'arquitecte en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, a on es va graduar en 1961, colaborant durant els seus estudis en varis proyectes en Francisco Javier Sáenz de Oiza (1956-1961). Treballà entre els anys 1961 i 1962 en el despaig de Jørn Utzon en Hellebæk (Dinamarca), l'autor del famós edifici de l'òpera de Sídney (Austràlia).
En l'any 1963 va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en Roma, estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a Espanya en 1965 i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit (1966-1970). En 1971 va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en Barcelona, fins que en 1980 va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de Madrit, que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.
En 1973 Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut cridat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als Estats Units, a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la Cooper Union School of Architecture (Nova York). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa).
En 1985 fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la Sert Professorship un títul honorífic. En 1992 Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En 1993 fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina (Bèlgica). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de Navarra. Va rebre en Estocolm el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En 1994 va rebre un Laura ad Honorem de l'Escola d'Arquitectura de Venècia (Itàlia). En 1996 fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En 1996 fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.
Obres
(Secció per completar)
Premis
(Secció per completar)