Diferència entre les revisions de "Taburó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Taxobox | |
| + | | color = | ||
| + | | textcolor = black | ||
| + | | nom = Selachimorpha | ||
| + | | image = Cetorhinus maximus by greg skomal.JPG | ||
| + | | llegenda = [[Taburó pelegrí]]<br>(''Cetorhinus maximus'') | ||
| + | | regnum = [[Animalia]] | ||
| + | | phylum = [[Chordata]] | ||
| + | | classis = [[Chondrichthyes]] | ||
| + | | superordo = '''Selachimorpha''' | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | Els '''taburons''' són un grup de [[peixos]] que presenten un [[esquelet]] [[cartilaginós]]. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap. Se caracterisen per ser grans [[depredadors]]. Els taburons inclouen des de [[Espècie|espècies]] chicotetes de les profunditats marines, fins el [[taburó ballena]], el major dels peixos, el qual se creu pot aplegar a mesurar una llongitut de 18 [[metro|m]] i s'alimenta únicament de [[plàncton]]. | ||
| + | |||
| + | Els taburons són membres de la [[Classe (biologia)|classe]] [[Chondrichthyes]], la qual inclou també a les [[Rajiformes|rajades]] i les [[Holocephali|quimeres]]. Existixen 368 espècies de taburons reconeguts actualment vives, distribuïdes en huit [[Orde (biologia)|órdens]]; ademés, hi ha atres sèt órdens extints. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Selachimorpha}} | ||
| + | {{Wikispecies|Selachimorpha}} | ||
| + | {{DGLV|Taburó}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
| Llínea 5: | Llínea 24: | ||
[[Categoria:Vertebrats]] | [[Categoria:Vertebrats]] | ||
[[Categoria:Peixos]] | [[Categoria:Peixos]] | ||
| − | |||
Última revisió del 15:36 6 jul 2022
| Selachimorpha | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Chondrichthyes | ||
| Superorde | Selachimorpha | ||
Els taburons són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap. Se caracterisen per ser grans depredadors. Els taburons inclouen des de espècies chicotetes de les profunditats marines, fins el taburó ballena, el major dels peixos, el qual se creu pot aplegar a mesurar una llongitut de 18 m i s'alimenta únicament de plàncton.
Els taburons són membres de la classe Chondrichthyes, la qual inclou també a les rajades i les quimeres. Existixen 368 espècies de taburons reconeguts actualment vives, distribuïdes en huit órdens; ademés, hi ha atres sèt órdens extints.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taburó.
Wikispecies té un artícul sobre Taburó.
«Taburó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).