Diferència entre les revisions de "William McKinley"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc')
(Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre' a '{{Commonscat|}}')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 26: Llínea 26:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/William_McKinley William McKinley]'''
+
{{Commonscat|}} '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/William_McKinley William McKinley]'''
  
 
{{Successió
 
{{Successió

Revisió de 03:25 6 jul 2022

William McKinley
Mckinley.jpg
McKinley en 1900
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: Advocat
Naiximent: 29 de giner de 1843
Lloc de naiximent: Niles, Ohio
Defunció: 14 de setembre de 1901 (als 58 anys)
Lloc de defunció: Buffalo, Nova York


William McKinley (Niles, Ohio; 29 de giner de 1843Buffalo, Nova York; 14 de setembre de 1901) fon el vigèsim quint President dels Estats Units, i l'últim veterà de la Guerra de Secessió elegit president.

Durant la década de 1880 fon un important membre del partit republicà i com congressiste fon responsable de l'increment dels aranzels a les importacions (McKinley Tariff), com mida de prosperitat. La seua candidatura a president en les eleccions presidencials de 1896 se caracterisà per promoure el pluralisme entre els grups étnics.

La seua campanya fon dissenyada per Mark Hanna, qui introduí noves tècniques de publicitat que revolucionaren les campanyes politiques realisades fins la data, lo que li permeté véncer clarament al representant demócrata William Jennings Bryan. En el seu mandat escomençà un periodo de domini del Partit Republicà, durant el qual se fomentà l'activitat mercantil i Estats Units se convertí en una potencia mundial despuix de la seua victoria en la Guerra hispana-estatunidenca. Açò permeté a McKinley tornar a ser elegit president en 1900 despuix de atra intensa campanya també front a Bryan. En lo referent a política internacional recolzà la independència de Cuba; la guerra en Espanya li donà a Estats Units el control de Puerto Rico, Guam i Filipines.

El 6 de setembre de 1901 fon tirotejat pel anarquiste Leon Czolgosz. Fallí huit dies despuix i se convertí en el tercer president assessinat en el càrrec, despuix de Abraham Lincoln i James Abram Garfield. Fon succeït per Theodore Roosevelt.

Enllaços externs

Commons


Predecessor:
Grover Cleveland
Seal of the President of the United States.svg
President dels Estats Units

4 de març de 1897-14 de setembre de 1901
Successor:
Theodore Roosevelt