Guerra Civil dels Estats Units

Dalt (esquerra): Rosecrans en la batalla del Riu Stones, Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la batalla de Gettysburg. A baix: Batalla del Fort Hindman (Arkansas).

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nortamericana o Guerra de Secessió dels Estats Units, fon un conflicte bèlic ocorregut entre els anys 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nort dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'esclavitut declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els Estats Confederats d'Amèrica (la Confederació). Liderats per Jefferson Davis, varen lluitar contra els Estats Units d'Amèrica (l'Unió o el Nort), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

En les eleccions presidencials de l'any 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, inclús abans del 4 de març de 1861, dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una rebelió a tots els efectes.

Les hostilitats varen escomençar el dia 12 d'abril de 1861,en l'atac de les forces confederades en Fort Sumter, una instalació militar de Carolina del Sur. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts varen mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra l'Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. En setembre de l'any 1862, la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar en l'esclavitud i va dissuadir als britànics d'intervindre-hi. El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero en l'any 1863, despuix de la batalla de Gettysburg va tindre que parar l'avanç cap al nort. A l'oest, en la batalla de Vicksburg, l'Unió va conseguir el control del riu Mississippi, de manera que la Confederació quedà dividida. A lo llarc de l'any 1864 la ventaja de l'Unió en hòmens i material es varen materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per Ulysses S. Grant, mentres que que el general de l'Unió, William T. Sherman, ocupà Atlanta (Geòrgia), i alvançà cap a l'Atlàntic. La resistència de la Confederació es va ensorrar despuix que Lee es va rendir davant Grant, despuix de la batalla d'Appomattox Court House, el 9 d'abril de 1865.

Esta guerra va ser la més mortífera de l'història nort-americana, ya que hi varen morir més nort-americans que en cap atre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un número indeterminat de civils. Pero tingué com a llegat el final de l'esclavitut en els Estats Units, la restauració de l'Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any 1877, i va comportar canvis que varen ajudar a fer del país una superpotència.

Bibliografia

• Beringer, Richard E.; Archer Jones; Herman Hattaway. Why the South Lost the Civil War (1986) influential analysis of factors; The Elements of Confederate Defeat: Nationalism, War Aims, and Religion (1988), abridged version
• [Catton, Bruce. The Civil War, American Heritage, 1960, ISBN 0-8281-0305-4, illustrated narrative
• Davis, William C. The Imperiled Union, 1861–1865 3v (1983)
• Donald, David et al. The Civil War and Reconstruction (latest edition 2001); 700 page survey
• Eicher, David J. The Longest Night: A Military History of the Civil War, (2001), ISBN 0-684-84944-5.
• Fellman, Michael et al. This Terrible War: The Civil War and its Aftermath (2nd ed. 2007), 544 page survey
• Foote, Shelby. The Civil War: A Narrative (3 volumes), (1974), ISBN 0-394-74913-8. Highly detailed military narrative covering all fronts
• McPherson, James M. Battle Cry of Freedom: The Civil War Era (1988), 900 page survey of all aspects of the war; Pulitzer prize
• James M. McPherson. Ordeal By Fire: The Civil War and Reconstruction (2nd ed 1992), textbook
• Nevins, Allan. Ordeal of the Union, an 8-volume set (1947–1971). the most detailed political, economic and military narrative; by Pulitzer Prize winner
  • 1. Fruits of Manifest Destiny, 1847–1852; 2. A House Dividing, 1852–1857; 3. Douglas, Buchanan, and Party Chaos, 1857–1859; 4. Prologue to Civil War, 1859–1861; 5. The Improvised War, 1861–1862; 6. War Becomes Revolution, 1862–1863; 7. The Organized War, 1863–1864; 8. The Organized War to Victory, 1864–1865
• Rhodes, James Ford. History of the Civil War, 1861–1865 (1918), Pulitzer Prize; a short version of his 5-volume history
• Ward, Geoffrey C. The Civil War (1990), based on PBS series by Ken Burns; visual emphasis
• Weigley, Russell Frank. A Great Civil War: A Military and Political History, 1861–1865 (2004); primarily military

Enllaços externs

• Causes of the Civil War
• Civil War Letters — Primary Sources and First Person Accounts.
• Declarations of Causes of Secession
• Alexander Stephens' Cornerstone Speech
• Lincoln's Call for Troops
• The Civil War Home Page
• Civil War photos at the National Archives and Records Administration|National Archives