Diferència entre les revisions de "Idioma való"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua|nom= Való |nomnatiu= ''walon'' |atresdenominacions= |mapa=right|350px|Mapa llingüístic de Valònia |esta...».) |
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs') |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats. | El '''való''' (''walon'', en való) és una [[llengua romànica]] occidental pertanyent a les [[llengües d'oïl]]. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les [[llengües germàniques|parles germàniques]], i per un conservacionisme [[llatí]] molt més important. El seu nom prové del germànic ''Welche'' o ''Wallah'' ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats. | ||
| − | [[Archiu:Jean_Haust.jpg|thumb|esquerra|Fronti del diccionari del való [[Lieja|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla | + | [[Archiu:Jean_Haust.jpg|thumb|esquerra|Fronti del diccionari del való [[Lieja|liegés]] de [[Jean Haust]]]]Es parla en [[Valònia]] (sur de [[Bèlgica]]), en les províncies del [[Brabant Való]], [[Lieja]], [[Hainaut]] i [[Província de Namur|Namur]]. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el [[picart]] una atra llengua d'oïl parlada en el sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes: |
* ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]] | * ''Liégeois'', a l'est, en la ciutat de [[Lieja]] | ||
* ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]] | * ''Namurois'', al centre, vora [[Namur]] | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau | * ''Wallon du sud'', entre Saint Hubert i Neufchateau | ||
| − | Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona | + | Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en [[1950]], pero ya a soles pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren: | + | Segons el llibre de [[Marius Volkhof]], ''Philologie et littérature wallonnes'' ([[1938]]), els principals trets comuns dels parlars valons eren: |
* La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'') | * La a tònica lliure se convertix en ''ei'' davant ''e'' (''veriteit, esteit'' per ''verité, état'') | ||
* La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'') | * La e se convertix en ie excepte davant nasal (''ierbe, viestue'') | ||
* La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'') | * La e tònica en nasal se convertix en ''oi'' (''ei'' en francés, ''poine'' i no ''peine'') | ||
| − | * Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per '' | + | * Conserva la W bilabial germànica (''wesp'' per ''gwebe'', ''wàrder'' de ''guardar'') |
* ''Kw'' i ''gw'' conserven labial | * ''Kw'' i ''gw'' conserven labial | ||
* Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut) | * Conserva ''u'' llatina en ''vnou'' (vingut) | ||
* Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…) | * Conserva ''s'' davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…) | ||
| − | * És l'única llengua romana en la qual la jac | + | * És l'única llengua romana en la qual la jac contínua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való [[Lieja|liegès]] se troba el [[dígraf]] ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, [[Xhoris]], [[Xhendelesse]], [[Xhovémont]], [[Xhavée]]… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com [[Herve]], [[Herstal]] i moltes més. |
* El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers). | * El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: [[Bergerue]] (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de [[Visé]]). La incompetència de l'administració [[revolució francesa|revolucionària francesa]] que va voler traduir els [[toponímia|topònims]] valons al francès, segons el principi de [[Llibertat, igualtat, fraternitat]], en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers). | ||
* Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule''). | * Atres grups que conserva són ''e-y'' = ''ei'', ''i-l'' = ''eil'' (com a ''corteil-cortil''), ''o-y'' = ''oi'' (''coisine-cuisine'') i ''bl'' = ''vl'' = ''ul'' (''tabla-taule''). | ||
| − | + | Ademés, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons: | |
* Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon''). | * Existència del fonema [h] en est-wallon: ''pèhon'' (''poisson'') per ''pèchon'' (la grafia normalisada propon ''pexhon''). | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Us social == | == Us social == | ||
| − | Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre | + | Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre entre [[1930]] i [[1960]]. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran. |
| − | + | La llengua oficial de [[Valònia]] és el francés normalisat, encara que des de [[novembre]] de l'any [[1980]] s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en [[Charleroi]]. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la [[Unió Cultural Valona|Union Culturelle Wallonne]], que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials ''Walon è scole''. | |
| − | Hi ha dos hores semanals en való | + | Hi ha dos hores semanals en való en la [[televisió]] (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la [[ràdio]] (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a jóvens ecologistes. |
| − | Per | + | Per atra banda, la [[Societat de Literatura Valona|Sociéte de Littérature Wallonne]], creada en [[1856]] i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
[[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines | [[Jean Haust]], ''Le dialecte wallon de Liège'', tom 2: ''Dictionnaire Liégeois,'' Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Lliteratura valona]] | * [[Lliteratura valona]] | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való] | * [http://rifondou.walon.org/ colecció de texts en való] | ||
* [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure] | * [http://moti.walon.org/ diccionari való lliure] | ||
Última revisió del 16:26 28 jun 2022
| Való 'walon' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Bèlgica |
| Regió: | Brabant Való, Lieja, Hainaut, Namur |
| Parlants: | 600.000 - 1.000.100 |
| Rànquing: | No està al top 100 |
| Família: | indoeuropeu llengua itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | - |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | - |
 | |
| vore també: llengua | |
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl. Se li estimen entre sis-cents mil i un milló cent parlants. Es diferencia particularment per una pronunciada aportació lèxica i fonètica de les parles germàniques, i per un conservacionisme llatí molt més important. El seu nom prové del germànic Welche o Wallah ("estranger"), que era com els germànics nomenaven els celtes romanisats.
Es parla en Valònia (sur de Bèlgica), en les províncies del Brabant Való, Lieja, Hainaut i Namur. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No s'ha de confondre el való en el picart una atra llengua d'oïl parlada en el sur de Bèlgica i nort de França. No és una parla uniforme i es dividix en els dialectes:
- Liégeois, a l'est, en la ciutat de Lieja
- Namurois, al centre, vora Namur
- Wallon de l'ouest, parlat entre Nivelles i Charleroi-Thuin
- Wallon du sud, entre Saint Hubert i Neufchateau
Estes parles, pero, es van perdent, ya que eren parlades pel 80% de la població valona en 1950, pero ya a soles pel 50% el 1980, víctimes de la desintegració per la sintaxis i la morfologia.
Característiques[editar | editar còdic]
Segons el llibre de Marius Volkhof, Philologie et littérature wallonnes (1938), els principals trets comuns dels parlars valons eren:
- La a tònica lliure se convertix en ei davant e (veriteit, esteit per verité, état)
- La e se convertix en ie excepte davant nasal (ierbe, viestue)
- La e tònica en nasal se convertix en oi (ei en francés, poine i no peine)
- Conserva la W bilabial germànica (wesp per gwebe, wàrder de guardar)
- Kw i gw conserven labial
- Conserva u llatina en vnou (vingut)
- Conserva s davant i assimila de la "t" ("maisse" per fr: maître, cat: mestre, "fièsse" per fr: fête, cat: festa…)
- És l'única llengua romana en la qual la jac contínua aspirant-se com en les llengües germàniques. En el való liegès se troba el dígraf ”xh” per a indicar el so [ɦ], sovint en paraules en arrels germàniques: Xhaufflaire, Xhoris, Xhendelesse, Xhovémont, Xhavée… on la X és muda. També la haj s'aspira en paraules com Herve, Herstal i moltes més.
- El való liegés també conserva la manera de fer mots composts al modo germànic: Bergerue (en francés seria “rue de la Berge” (trad. carrer de la Riba), Potiérue (francès "rue des Potiers”) o Visévoie (francés: carretera de Visé). La incompetència de l'administració revolucionària francesa que va voler traduir els topònims valons al francès, segons el principi de Llibertat, igualtat, fraternitat, en el qual "igualtat" significava "tots parlem la mateixa llengua francesa", va conduir a traduccions ineptes com: "rue de la Bergerue" (carrer del carrer de la riba)" o "rue Visévoie" (carrer de la carretera de Visé), rue Féronstrée (carrer del carrer dels Ferrers).
- Atres grups que conserva són e-y = ei, i-l = eil (com a corteil-cortil), o-y = oi (coisine-cuisine) i bl = vl = ul (tabla-taule).
Ademés, hi ha diverses diferències entre els diversos parlars valons:
- Existència del fonema [h] en est-wallon: pèhon (poisson) per pèchon (la grafia normalisada propon pexhon).
- El sufix llatí -ellum ha donat -ê (est i sur) o -ia (centre i oest): batê i batia (bateau) (la grafia normalisada proposta és batea en abdós casos).
- La o llatina subsistix en els dialectes del centre, l'est i el sur, pero evoluciona a "ou" cap a l'oest i una part del sur: rodje i roudje (roig).
- Quant a morfologia verbal, la terminació de perfecte d'indicatiu del verp viker (vivre) pot ser dji vik-éve (est), dji vik-eûve (centre), dji vik-o (sur), dji vik-eu (oest), etc.
- Quant a diferències lèxiques, el mot sale es pot dir mannet (centre i oest), måssî (est), niche (sud) i yôrd (oest).
Us social[editar | editar còdic]
Tots estos parlars encara resten vius entre els llauradors i miners, encara que el conreu lliterari es fa generalment en francés estàndart. Encara que el parlar s'erosiona, el dialecte encara és usat en la vida quotidiana per la població, pero el número de parlants va baixar bruscament entre entre 1930 i 1960. Segons les enquestes, els parlants actius són entre el 35 i el 40 % de la població (3.200.000 persones), pero entre els jóvens de 20-30 anys hi ha un 10% de bilingües actius i un 40-60% de bilingües passius en dialecte; n'hi ha molts més que l'entenen, pero molt pocs el saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta d'hòmens i gent gran.
La llengua oficial de Valònia és el francés normalisat, encara que des de novembre de l'any 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura valona en les escoles de Lieja, aixina com en un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valones, en seu en Charleroi. És totalment absent del món educatiu, cosa agreujada per la manca d'una llengua unificada i material didàctic; Pero encara hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és la Union Culturelle Wallonne, que agrupa 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials Walon è scole. Hi ha dos hores semanals en való en la televisió (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la ràdio (divendres al vespre). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja també emet cada vegada més programes en való, i també és usat en l'iglésia i en les cançons populars de protesta per a jóvens ecologistes.
Per atra banda, la Sociéte de Littérature Wallonne, creada en 1856 i en seu en Lieja, en promou l'aprenentatge i l'ús tant oral com escrit.
Bibliografia[editar | editar còdic]
Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, 737 pàgines
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |