Diferència entre les revisions de "Blai Bellver"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' mes ' a ' més ')
(Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya')
Llínea 16: Llínea 16:
 
Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.  
 
Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.  
  
En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemània]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.  
+
En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemanya]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.  
  
 
Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].  
 
Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].  

Revisió de 19:12 23 jun 2022

Blai Bellver
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor, periodiste i impressor
Naiximent: 1772
Lloc de naiximent: Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1818
Lloc de defunció: Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya

Blai Bellver (Xàtiva, 1772 - 1818), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf valencià en llengua valenciana i en castellà.

Biografia

Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de Valéncia en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.

En l'any 1836 tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora imprenta; en 1840 va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a Alemanya) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, auques i folis solts.

Imprimí periòdics com La Fortuna (1844), El Setabense (1848) i La Correspondencia del Júcar (1870). Fon l'impressor preferit de Vicent Boix.

Se li atribuïx el primer llibret de falles i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris.

També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del valencià. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de Bernat i Baldoví; el seu famós La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'any 1866 un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'Arquebisbe de Valéncia.

Obra

  • Versos alusius á la peixca de Aladroch (1865)
  • Eclipses del matrimonio (1867)
  • Escenas de Carnaval
  • El vendedor de estudiantes (1868)
  • Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres (1877)
  • ¡Pobra Eixátiva! (1879)
  • Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del més d'Agost de 1879 (1879).
  • La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866, cuento fantástic, un viache a l’infern.

Reconeiximents

La Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia li va concedir un premi per les seues innovacions i ademés fon distinguit en el nomenament d'Impressor de la cambra del rei d'Espanya.

Enllaços externs