Blai Bellver
| Blai Bellver | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, periodiste i impressor | ||
| Naiximent: | 1772 | ||
| Lloc de naiximent: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1818 | ||
| Lloc de defunció: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Blai Bellver (Xàtiva, 1772 - † 1818), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf valencià en llengua valenciana i en castellà.
Biografia[editar | editar còdic]
Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de Valéncia en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.
En l'any 1836 tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora imprenta; en 1840 va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a Alemanya) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, auques i folis solts.
Imprimí periòdics com La Fortuna (1844), El Setabense (1848) i La Correspondencia del Júcar (1870). Fon l'impressor preferit de Vicent Boix.
Se li atribuïx el primer llibret de falles i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris.
També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del valencià. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de Bernat i Baldoví; el seu famós La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'any 1866 un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'Arquebisbe de Valéncia.
Obra[editar | editar còdic]
- Versos alusius á la peixca de Aladroch (1865)
- Eclipses del matrimonio (1867)
- Escenas de Carnaval
- El vendedor de estudiantes (1868)
- Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres (1877)
- ¡Pobra Eixátiva! (1879)
- Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del més d'Agost de 1879 (1879).
- La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866, cuento fantástic, un viache a l’infern.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
La Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia li va concedir un premi per les seues innovacions i ademés fon distinguit en el nomenament d'Impressor de la cambra del rei d'Espanya.