Diferència entre les revisions de "Ruta de la seda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Etiqueta: Edició visual)
Llínea 2: Llínea 2:
 
La '''Ruta de la seda''' fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda [[china|chinenca]] des del [[sigle I a. C.]], que s'estengué per tot el [[Àsia|continent asiàtic]], conectant en China, en [[Mongòlia]], el subcontinent d'[[Índia]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Síria]], [[Turquia]], [[Europa]] i [[Àfrica]]. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment [[Xi'an]]) en China, passant entre atres per [[Karakorum]] ([[Mongòlia]]), el [[Pas de Khunjerab]] ([[China]]/[[Pakistan]]), [[Susa]] ([[Pèrsia]]), la [[Vall de Fergana]] ([[Tayikistan]]), [[Samarcanda]] ([[Uzbekistan]]), [[Taxila]] ([[Pakistan]]), [[Antioquia]] en [[Síria]], [[Aleixandria]] ([[Egipte]]), [[Kazan]] ([[Rússia]]) i [[Constantinoble]] (actualment [[Istambul]], [[Turquia]]) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la [[Valéncia|Ciutat]] i [[Regne de Valéncia]] com a primera indústria de [[seda]] de la [[Península Ibèrica]] i una de les més importants d'Europa<ref>http://www.turisvalencia.es/es/sugerencia-vlc/ruta-de-la-seda-en-valencia</ref>, arribant fins alls confins d'[[Europa]] i [[Somàlia]] i [[Etiopia]] en Àfrica oriental.
 
La '''Ruta de la seda''' fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda [[china|chinenca]] des del [[sigle I a. C.]], que s'estengué per tot el [[Àsia|continent asiàtic]], conectant en China, en [[Mongòlia]], el subcontinent d'[[Índia]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Síria]], [[Turquia]], [[Europa]] i [[Àfrica]]. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment [[Xi'an]]) en China, passant entre atres per [[Karakorum]] ([[Mongòlia]]), el [[Pas de Khunjerab]] ([[China]]/[[Pakistan]]), [[Susa]] ([[Pèrsia]]), la [[Vall de Fergana]] ([[Tayikistan]]), [[Samarcanda]] ([[Uzbekistan]]), [[Taxila]] ([[Pakistan]]), [[Antioquia]] en [[Síria]], [[Aleixandria]] ([[Egipte]]), [[Kazan]] ([[Rússia]]) i [[Constantinoble]] (actualment [[Istambul]], [[Turquia]]) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la [[Valéncia|Ciutat]] i [[Regne de Valéncia]] com a primera indústria de [[seda]] de la [[Península Ibèrica]] i una de les més importants d'Europa<ref>http://www.turisvalencia.es/es/sugerencia-vlc/ruta-de-la-seda-en-valencia</ref>, arribant fins alls confins d'[[Europa]] i [[Somàlia]] i [[Etiopia]] en Àfrica oriental.
  
Lo terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui ho introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en l'any [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de [[llana]] o de [[lli]], [[àmbar]], [[marfil]], laca, espècies, [[vidre]], materials manufacturats, [[coral]], etc.
+
El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui l'introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en l'any [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de [[llana]] o de [[lli]], [[àmbar]], [[marfil]], laca, espècies, [[vidre]], materials manufacturats, [[coral]], etc.
  
 
En juny de [[2014]], l'[[Unesco]] elegí un tram de la Ruta de la Seda com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de [[China]] fins a la regió de [[Zhetysu]], situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en [[China]], [[Kazakstan]] i [[Kirguizistan]].
 
En juny de [[2014]], l'[[Unesco]] elegí un tram de la Ruta de la Seda com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de [[China]] fins a la regió de [[Zhetysu]], situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en [[China]], [[Kazakstan]] i [[Kirguizistan]].

Revisió de 14:53 24 maig 2022

La Ruta de la seda

La Ruta de la seda fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda chinenca des del sigle I a. C., que s'estengué per tot el continent asiàtic, conectant en China, en Mongòlia, el subcontinent d'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment Xi'an) en China, passant entre atres per Karakorum (Mongòlia), el Pas de Khunjerab (China/Pakistan), Susa (Pèrsia), la Vall de Fergana (Tayikistan), Samarcanda (Uzbekistan), Taxila (Pakistan), Antioquia en Síria, Aleixandria (Egipte), Kazan (Rússia) i Constantinoble (actualment Istambul, Turquia) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la Ciutat i Regne de Valéncia com a primera indústria de seda de la Península Ibèrica i una de les més importants d'Europa[1], arribant fins alls confins d'Europa i Somàlia i Etiopia en Àfrica oriental.

El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà Ferdinand Freiherr von Richthofen, qui l'introduí en la seua obra Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda, en l'any 1877. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els romans es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.

En juny de 2014, l'Unesco elegí un tram de la Ruta de la Seda com a Patrimoni de l'Humanitat en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de China fins a la regió de Zhetysu, situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en China, Kazakstan i Kirguizistan.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons