Diferència entre les revisions de "Triple Aliança"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
(Text reemplaça - 'a mes ' a 'a més ') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Map Europe alliances 1914-es.svg|thumb|Aliances militars europees en 1914. Els aliats de la Triple Entesa en vert full i les Potències Centrals de la Triple Aliança en vert oliva]] | + | [[Archiu:Map Europe alliances 1914-es.svg|thumb|Aliances militars europees en l'any [[1914]]. Els aliats de la Triple Entesa en vert full i les Potències Centrals de la Triple Aliança en vert oliva]] |
La '''Triple Aliança''' (''Dreibund'', en [[alemà]]) ([[1882]]) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'[[Imperi alemà]] i l'[[Imperi austro-hongarés]] per iniciativa d'[[Otto von Bismarck]], a la que posteriorment s'uniria [[Italia]], també s'invità a l'[[Imperi rus]] a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta. | La '''Triple Aliança''' (''Dreibund'', en [[alemà]]) ([[1882]]) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'[[Imperi alemà]] i l'[[Imperi austro-hongarés]] per iniciativa d'[[Otto von Bismarck]], a la que posteriorment s'uniria [[Italia]], també s'invità a l'[[Imperi rus]] a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta. | ||
| − | Per un costat, [[Otto von Bismarck]] considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de [[França]]; per atre costat, [[Italia]] pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a [[Alemanya]] eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. [[Italia]] estava despagada per l'actitut francesa (i més tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en [[Tunísia]] i el Corn d'[[África]], i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del [[Trentino]] entre [[ | + | Per un costat, [[Otto von Bismarck]] considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de [[França]]; per atre costat, [[Italia]] pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a [[Alemanya]] eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. [[Italia]] estava despagada per l'actitut francesa (i més tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en [[Tunísia]] i el Corn d'[[África]], i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del [[Trentino]] entre [[Àustria]]-[[Hongria]] i [[Italia]]. |
| − | Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per [[França]] o per [[Rússia]]. El tractat fon reafirmat | + | Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per [[França]] o per [[Rússia]]. El tractat fon reafirmat vàries voltes fins a l'any [[1913]], encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta més incomoda. Finalment, el [[Regne d'Italia]] decidí combatre del costat dels aliats en [[1915]], trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la [[Triple Entente]]. |
A [[Italia]] se li prometeren varis territoris a través del [[Tractat de Londres]] que no foren otorgats en la [[Conferencia de Paris]] generant un despagat nacionaliste (raó per la qual [[Benito Mussolini]] ingressà al costat de l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]), mentres que l'[[Imperi otomà]] es va unir als [[imperis centrals]]. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre. | A [[Italia]] se li prometeren varis territoris a través del [[Tractat de Londres]] que no foren otorgats en la [[Conferencia de Paris]] generant un despagat nacionaliste (raó per la qual [[Benito Mussolini]] ingressà al costat de l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]), mentres que l'[[Imperi otomà]] es va unir als [[imperis centrals]]. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre. | ||
Última revisió del 19:41 27 abr 2022
La Triple Aliança (Dreibund, en alemà) (1882) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'Imperi alemà i l'Imperi austro-hongarés per iniciativa d'Otto von Bismarck, a la que posteriorment s'uniria Italia, també s'invità a l'Imperi rus a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta.
Per un costat, Otto von Bismarck considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de França; per atre costat, Italia pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a Alemanya eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. Italia estava despagada per l'actitut francesa (i més tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en Tunísia i el Corn d'África, i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del Trentino entre Àustria-Hongria i Italia.
Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per França o per Rússia. El tractat fon reafirmat vàries voltes fins a l'any 1913, encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta més incomoda. Finalment, el Regne d'Italia decidí combatre del costat dels aliats en 1915, trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la Triple Entente.
A Italia se li prometeren varis territoris a través del Tractat de Londres que no foren otorgats en la Conferencia de Paris generant un despagat nacionaliste (raó per la qual Benito Mussolini ingressà al costat de l'Eix en la Segona Guerra Mundial), mentres que l'Imperi otomà es va unir als imperis centrals. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre.
Posteriorment a la Primera Guerra Mundial les potencies centrals foren someses a sancions abusives mentres que Italia no fon intervinguda a pesar d'haver tengut una antiga aliança en les atres dos.