Diferència entre les revisions de "Iberoamèrica"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 't on ' a 't a on ') |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, [[Haití]], la [[Guayana francesa]], [[Clipperton]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i les demés dependències franceses del [[Mar Caribe|Caribe]]), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina. | * La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, [[Haití]], la [[Guayana francesa]], [[Clipperton]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i les demés dependències franceses del [[Mar Caribe|Caribe]]), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina. | ||
| − | * El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a | + | * El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a tot país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent a on se parle francés (com les províncies [[Canadà|canadenques]] de [[Québec]], [[Nova Escòcia]] i [[Nou Brunswick]]; l'estat estat-unidenc de [[Luisiana]]; la colectivitat d'ultramar francesa de [[Sant Pere i Miqueló]], la [[Guayana francesa]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats dels [[Estats Units]] l'espanyol és oficial (com en [[Nou Mèxic]]) o d'us dominant com en [[Florida]], [[Texas]], [[Arizona]], [[Califòrnia]], etc.), perdent utilitat pràctica. |
| − | La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el | + | La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Carip (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com [[Belize]], que té l'anglés com a idioma oficial). |
| − | En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el | + | En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Carip per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina. |
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform. | Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform. | ||
[[Categoria:Amèrica]] | [[Categoria:Amèrica]] | ||
Revisió de 19:05 25 gin 2022
.svg)
El terme Amèrica Llatina o Llatino-amèrica (en castellà i portugués: América Latina; en francés: Amérique Latine) té varis usos i connotacions divergents:
- L'us que restringix la denominació als països de parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per Espanya, pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
- La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, Haití, la Guayana francesa, Clipperton, Martinica, Guadalupe, i les demés dependències franceses del Caribe), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina.
- El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a tot país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent a on se parle francés (com les províncies canadenques de Québec, Nova Escòcia i Nou Brunswick; l'estat estat-unidenc de Luisiana; la colectivitat d'ultramar francesa de Sant Pere i Miqueló, la Guayana francesa, Martinica, Guadalupe, i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats dels Estats Units l'espanyol és oficial (com en Nou Mèxic) o d'us dominant com en Florida, Texas, Arizona, Califòrnia, etc.), perdent utilitat pràctica.
La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Carip (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com Belize, que té l'anglés com a idioma oficial).
En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Carip per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, Portugal i França. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.