Diferència entre les revisions de "Aitana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix')
Llínea 11: Llínea 11:
 
Sobre l'orige del [[toponímia|topònim]], hi ha diferents teories:
 
Sobre l'orige del [[toponímia|topònim]], hi ha diferents teories:
  
La primera, sostinguda per Alcover-Moll en el seu [[diccionari Alcover-Moll]] i per [[Enric Moreu-Rey]], que ho relaciona en un possible orige [[idioma àrap|àrap]], significant "la nostra gent".<ref>[[Antoni Maria Alcover]] i [[Francesc de Borja i Moll]]: Diccionari català-valencià-balear (DCVB) [http://dcvb.iecat.net]</ref>
+
La primera, sostinguda per Alcover-Moll en el seu [[Diccionari català-valencià-balear|diccionari Alcover-Moll]] i per [[Enric Moreu-Rey]], que ho relaciona en un possible orige [[idioma àrap|àrap]], significant "la nostra gent".<ref>[[Antoni Maria Alcover]] i [[Francesc de Borja i Moll]]: Diccionari català-valencià-balear (DCVB) [http://dcvb.iecat.net]</ref>
  
 
La segona, molt més plausible, i la més convincent fins hui, és la sostinguda per [[Joan Corominas]] que relaciona Aitana en el [[llatí]] (montana) [[Edetana]], "la montanya dels edetans".<ref>[[Joan Corominas]]: Onomasticon Cataloniæ (1989-1997). Recopilació etimològica de topònims de l'àmbit catalanoparlant. </ref> Esta última era una [[tribu]] [[ibers|ibèrica]] ben documentada en fonts clàssiques, que va donar nom a la [[Serra d'Aitana]], al sur del [[Riu Xúquer]]. Fins ara es desconeix el significat d'[[edetans]] i [[Edeta]], nom de la tribu ibèrica i de la seua capital, que presumiblement també són d'orige iber.
 
La segona, molt més plausible, i la més convincent fins hui, és la sostinguda per [[Joan Corominas]] que relaciona Aitana en el [[llatí]] (montana) [[Edetana]], "la montanya dels edetans".<ref>[[Joan Corominas]]: Onomasticon Cataloniæ (1989-1997). Recopilació etimològica de topònims de l'àmbit catalanoparlant. </ref> Esta última era una [[tribu]] [[ibers|ibèrica]] ben documentada en fonts clàssiques, que va donar nom a la [[Serra d'Aitana]], al sur del [[Riu Xúquer]]. Fins ara es desconeix el significat d'[[edetans]] i [[Edeta]], nom de la tribu ibèrica i de la seua capital, que presumiblement també són d'orige iber.

Revisió de 18:48 19 gin 2022

Plantilla:Ficha de nom propi El nom d'Aitana és un topònim pres de la serra homònima en la província d'Alacant.

Orige

Sobre l'orige del topònim, hi ha diferents teories:

La primera, sostinguda per Alcover-Moll en el seu diccionari Alcover-Moll i per Enric Moreu-Rey, que ho relaciona en un possible orige àrap, significant "la nostra gent".[1]

La segona, molt més plausible, i la més convincent fins hui, és la sostinguda per Joan Corominas que relaciona Aitana en el llatí (montana) Edetana, "la montanya dels edetans".[2] Esta última era una tribu ibèrica ben documentada en fonts clàssiques, que va donar nom a la Serra d'Aitana, al sur del Riu Xúquer. Fins ara es desconeix el significat d'edetans i Edeta, nom de la tribu ibèrica i de la seua capital, que presumiblement també són d'orige iber.

La forma Edetana hauria evolucionat per influència de la fonètica mossàrap:

Edetana > Adetana > Aetana > Aitana

No dispon de forma en masculí.

Difusió

En l'any 2014, segons l'INE, hi havia en Espanya 22.446 persones en eixe nom;[3] les senyes del INE també indiquen que el nom s'està estenent en l'actualitat, ya que la mija d'edat de dites persones a penes superava els 7 anys. No obstant, en atres décades es va impondre este nom a algunes recent naixcudes per influix del de la filla del poeta Rafael Alberti (cfr. infra).

Errors comuns d'interpretació

Per Internet corren atres versions que no s'ajusten a la realitat, basades en etimologies populars o en errors de llectura o transcripció i que es van repetint pàgina darrere de pàgina, sense cap fonament:

  • No prové del llatí; sí és llatina la composició "montana Edetana", lo que no és llatí, és l'ètim original del nom de la montanya.
  • No és àrap en els significats 'l'illa' ni 'gris platejat'.
  • Tampoc és d'orige vasc, encara que formalment semble derivada d'aita, 'pare' (alguns l'han interpretat com 'la del pare'), ni molt manco un derivat o una forma familiar d'Aintzane (equivalent de Glòria). De fet, ni Euskaltzaindia en la seua base de senyes de noms, ni els llibres de noms vascs de Mikel Hoyos i de Xarles Bidegain arrepleguen el nom Aitana. Sí que apareix en el nomenclàtor de Satrustegi de 1983, pero també ya apareixen atres noms no vascs, com Mireia.
  • En algunes pàgines es diu que Aitana és portugués i significa 'glòria'. L'error per al significat és clar, lo que queda per aclarir és per qué s'atribuïx un orige portugués.
  • Hi ha unes atres que indiquen que es tracta d'un nom d'orige hebreu en el significat de 'forta'. En hebreu existix un nom masculí, Aitan, que significa 'fort', pero no està relacionat en Aitana (més que per una simple coincidència formal) ni té forma femenina.
  • En este mateix significat, alguns indiquen un misteriós orige "africà", sense concretar ni la llengua ni l'etimologia.
  • Tampoc té relació en l'kiribatí aitan, 'dibuix'.

Història

Sembla que la primera portadora del nom va ser la filla del poeta Rafael Alberti, Aitana Alberti, naixcuda en Buenos Aires en l'any 1941. Despuix, amics del pare varen usar el nom per a filles seues i últimament ha tengut difusió gràcies a l'actriu Aitana Sánchez-Gijón, naixcuda en Roma en l'any 1968 i fillola de Rafael Alberti. O siga que les dos Aitanes més famoses són producte de la genialitat onomàstica del poeta gadità, qui ademés va dedicar varis dels seus poemes a sa filla com "Un Arabesco para Aitana" (Poemas de Punta del Este 1945-1956).

Personages célebres en el nom d'Aitana

Regions célebres en el nom d'Aitana

  • Serra d'Aitana, conjunt montanyós del nort de la província d'Alacant.

Referències

  1. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja i Moll: Diccionari català-valencià-balear (DCVB) [1]
  2. Joan Corominas: Onomasticon Cataloniæ (1989-1997). Recopilació etimològica de topònims de l'àmbit catalanoparlant.
  3. . Consultat el 11 d'abril de 2016.
  • Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll [2]
  • Onomasticon Cataloniæ(1989-1997), per Joan Corominas (recopilació etimològica de topònims de l'àmbit catalanoparlant).