Diferència entre les revisions de "El Realet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - ' de a' a ' d'a')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 3: Llínea 3:
 
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].
 
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].
  
'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren de atalaya des de a on bombardejar la ciutat.  
+
'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren d'atalaya des d'a on bombardejar la ciutat.  
  
 
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==

Revisió de 03:03 30 nov 2021

El Realet fon el nom en el que se coneixia un alcàsser, manat construir per Na Teresa Gil de Vidaure, segona esposa de Jaume I, per a que els seus fills, En Jaume de Jérica i En Pere de Ayerve residiran quan estaven en Valéncia.

Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al pont de Sant Josep i junt al Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses.

El Realet fon destruit al mateix temps que el Palau del Real, en l'any 1809 i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de Napoleó no lo utilisaren d'atalaya des d'a on bombardejar la ciutat.

Bibliografia

  • Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858.