Diferència entre les revisions de "Indústria"
(Text reemplaça - ' a els' a ' als') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Anacortes Refinery 31904.JPG|thumb|300px|Eixemple d'indústria]] | [[Image:Anacortes Refinery 31904.JPG|thumb|300px|Eixemple d'indústria]] | ||
| − | + | L''''indústria''' és la [[activitat]] que té com [[finalitat]] transformar les [[matèria primera|matèries primeres]] en [[manufactura|productes]] elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita [[maquinària]] i [[recursos humans]] organisats habitualment en [[empresa]]s. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'[[indústria alimentària]] es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'[[alimentació]], com, el [[formage]], els [[embotit]]s, les [[conserva]]s, etc. | |
| − | Des de l'orige del ser humà, est ha | + | Des de l'orige del ser humà, est ha tengut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del [[sigle XVIII]], i durant el [[sigle XIX]], quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com [[revolució industrial]]. |
Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors. | Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, | + | L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, contínua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial. |
El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats. | El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats. | ||
En principi els productes industrials aumenten la [[productivitat]] de la terra, en lo que es disminuïx [[força de treball]] per a l'indústria i s'obtenen productes agrícoles *excedentarios per a alimentar a una creixent [[població urbana]], que no viu del camp. L'agricultura, puix, proporciona a l'indústria capitals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenroll de la revolució industrial. | En principi els productes industrials aumenten la [[productivitat]] de la terra, en lo que es disminuïx [[força de treball]] per a l'indústria i s'obtenen productes agrícoles *excedentarios per a alimentar a una creixent [[població urbana]], que no viu del camp. L'agricultura, puix, proporciona a l'indústria capitals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenroll de la revolució industrial. | ||
| − | En els | + | En els països del [[Tercer Món]], i en alguns [[països d'industrialisació tardana]], el capital ho proporciona l'inversió estrangera, que monta les infraestructures necessàries per a extraure la riquea i les [[plusvalia]]s que genera la força de treball; sense lliberar de les tasques agrícoles a la mà d'obra necessària, sino solament a l'imprescindible. En un principi va haver de recórrer-se a la [[esclavitut]] per a garantisar la mà d'obra. Pero el canvi de l'estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, va garantisar la disponibilitat de suficients capitals. |
== La manufactura == | == La manufactura == | ||
{{@AP|Manufactura}} | {{@AP|Manufactura}} | ||
La manufactura és la forma més elemental de l'indústria; la paraula significa "fer a mà" | La manufactura és la forma més elemental de l'indústria; la paraula significa "fer a mà" | ||
| − | pero en [[economia]] significa transformar la [[matèria]] prima en un producte d'utilitat concreta. Casi tot lo que usem és un [[frut]] d'este procés, i casi tot lo que és manufactura s'elabora en grans [[fàbrica]]s. Els artesans també fabriquen mercaderies, be siga sols o en | + | pero en [[economia]] significa transformar la [[matèria]] prima en un producte d'utilitat concreta. Casi tot lo que usem és un [[frut]] d'este procés, i casi tot lo que és manufactura s'elabora en grans [[fàbrica]]s. Els artesans també fabriquen mercaderies, be siga sols o en chicotets grups. |
| − | Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en vàries etapes, per eixemple els [[automòvils]], que es construïxen en peces que s'han fet en unes atres, en general d'atres | + | Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en vàries etapes, per eixemple els [[automòvils]], que es construïxen en peces que s'han fet en unes atres, en general d'atres països i del mateix. |
O està constituïda per empreses des de molt menudes (tortilleríes, forns i molins, entre atres) fins a grans conglomerats (armadores d'automòvils, embotelladoras de refrescs, empacadoras d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguets). | O està constituïda per empreses des de molt menudes (tortilleríes, forns i molins, entre atres) fins a grans conglomerats (armadores d'automòvils, embotelladoras de refrescs, empacadoras d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguets). | ||
== Tipos d'indústries == | == Tipos d'indústries == | ||
*''[[Indústria pesada]]: utilisa fàbriques enormes en les que es treballa en grans cantitats de matèria primera i d'energia. | *''[[Indústria pesada]]: utilisa fàbriques enormes en les que es treballa en grans cantitats de matèria primera i d'energia. | ||
| − | *''[[Siderúrgia|Siderúrgiques]]: transformen el ferro en acer. | + | *''[[Siderúrgia|Siderúrgiques]]: transformen el [[ferro]] en [[acer]]. |
| − | *''[[Metalúrgia|Metalúrgiques]]: treballen en atres metals diferents al ferro ya siga coure, alumini, etc. | + | *''[[Metalúrgia|Metalúrgiques]]: treballen en atres metals diferents al ferro ya siga [[coure]], [[alumini]], etc. |
*''[[Cementera]]s: fabriquen ciment i formigó a partir de les roques industrials. | *''[[Cementera]]s: fabriquen ciment i formigó a partir de les roques industrials. | ||
*''[[Indústria química|Químiques de base]]: produïxen àcits, fertilisants, explosius, pintures i atres substàncies. | *''[[Indústria química|Químiques de base]]: produïxen àcits, fertilisants, explosius, pintures i atres substàncies. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
*''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis. | *''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis. | ||
*[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc. | *[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc. | ||
| − | *''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per | + | *''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per als qui les conduïxen. |
| − | *''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el lli i el cotó, i fibres animals com la llana i sintètiques com el *nailon i el polièster. | + | *''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el [[lli]] i el [[cotó]], i fibres animals com la [[llana]] i sintètiques com el *nailon i el polièster. |
* ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties. | * ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties. | ||
| − | |||
* ''[[Indústria armamentística|Armamentística]]: comprén agències comercials i governamentals dedicades a l'investigació, desenroll, producció, servicis i instalacions militars i de defensa. | * ''[[Indústria armamentística|Armamentística]]: comprén agències comercials i governamentals dedicades a l'investigació, desenroll, producció, servicis i instalacions militars i de defensa. | ||
*''[[Indústria punta]]:És aquella que utilisa les tecnologies més alvançades i recents. | *''[[Indústria punta]]:És aquella que utilisa les tecnologies més alvançades i recents. | ||
Última revisió del 23:48 29 nov 2021
L'indústria és la activitat que té com finalitat transformar les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita maquinària i recursos humans organisats habitualment en empresas. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'indústria alimentària es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'alimentació, com, el formage, els embotits, les conservas, etc.
Des de l'orige del ser humà, est ha tengut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del sigle XVIII, i durant el sigle XIX, quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com revolució industrial.
Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en modo de producció capitalista, que pretén la consecució d'un benefici aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la revolució industrial el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors.
Gràcies a la revolució industrial les regions es poden especialisar, sobretot, per la creació de mijos de transport eficaços, en un mercat nacional i un atre mercat internacional, lo més lliure possible de traves aranzelàries i burocràtiques. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita maquinària i recursos humans organisats habitualment en empreses. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'indústria alimentària es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'alimentació, com, el formage, els embotits, les conserves, etc.
Una nova estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, varen garantisar la disponibilitat de suficient força de treball assalariada i voluntària.
Història[editar | editar còdic]
L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la Segona Guerra Mundial, l'indústria era el sector econòmic que més aportava al Producte Interior Brut (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, contínua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial.
El capital d'inversió en Europa procedix de l'acumulació de riquea en la agricultura. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats.
En principi els productes industrials aumenten la productivitat de la terra, en lo que es disminuïx força de treball per a l'indústria i s'obtenen productes agrícoles *excedentarios per a alimentar a una creixent població urbana, que no viu del camp. L'agricultura, puix, proporciona a l'indústria capitals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenroll de la revolució industrial. En els països del Tercer Món, i en alguns països d'industrialisació tardana, el capital ho proporciona l'inversió estrangera, que monta les infraestructures necessàries per a extraure la riquea i les plusvalias que genera la força de treball; sense lliberar de les tasques agrícoles a la mà d'obra necessària, sino solament a l'imprescindible. En un principi va haver de recórrer-se a la esclavitut per a garantisar la mà d'obra. Pero el canvi de l'estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, va garantisar la disponibilitat de suficients capitals.
La manufactura[editar | editar còdic]
Plantilla:@AP La manufactura és la forma més elemental de l'indústria; la paraula significa "fer a mà" pero en economia significa transformar la matèria prima en un producte d'utilitat concreta. Casi tot lo que usem és un frut d'este procés, i casi tot lo que és manufactura s'elabora en grans fàbricas. Els artesans també fabriquen mercaderies, be siga sols o en chicotets grups. Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en vàries etapes, per eixemple els automòvils, que es construïxen en peces que s'han fet en unes atres, en general d'atres països i del mateix. O està constituïda per empreses des de molt menudes (tortilleríes, forns i molins, entre atres) fins a grans conglomerats (armadores d'automòvils, embotelladoras de refrescs, empacadoras d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguets).
Tipos d'indústries[editar | editar còdic]
- Indústria pesada: utilisa fàbriques enormes en les que es treballa en grans cantitats de matèria primera i d'energia.
- Siderúrgiques: transformen el ferro en acer.
- Metalúrgiques: treballen en atres metals diferents al ferro ya siga coure, alumini, etc.
- Cementeras: fabriquen ciment i formigó a partir de les roques industrials.
- Químiques de base: produïxen àcits, fertilisants, explosius, pintures i atres substàncies.
- Petroquímiquess: elabora plàstics i combustibles.
- Automovilística: s'encarrega del disseny, desenroll, fabricació, ensamblage, comercialisació, reparació i venda d'automòvils.
- Indústria llaugera: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis.
- Alimentació: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc.
- Aeroespacial: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per als qui les conduïxen.
- Textil: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el lli i el cotó, i fibres animals com la llana i sintètiques com el *nailon i el polièster.
- Farmacèutica: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties.
- Armamentística: comprén agències comercials i governamentals dedicades a l'investigació, desenroll, producció, servicis i instalacions militars i de defensa.
- Indústria punta:És aquella que utilisa les tecnologies més alvançades i recents.
- Robòtica
- Informàtica: Realisen llabors de software
- Astronàutica: Realisen viages o estudis linares o espacials
- Mecànica: Produïxen reposts para Màquines
Vore també[editar | editar còdic]
- Mercat
- Energia
- Transport
- Patrimoni industrial
- Revolució industrial
- Anex:Classificació de l'indústria
- Procés de fabricació
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Industria de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.