Diferència entre les revisions de "Comarca d'Alfoz de Burgos"

Revisió de 19:11 4 nov 2021

Situació de la comarca d'"Alfoz de Burgos" dins de la província de Burgos

La comarca d'Alfoz de Burgos està situada al centre de la província de Burgos.

Geografia

Llimita al nort en la comarca de Páramos; al sur en la comarca d'Arlanza; a l'est en La Bureba, Montes d'Oca i Comarca de Sierra de la Demanda i a l'oest en Odra-Pisuerga. Pertany en la seua integritat a la conca del Duero i està banyada pel Arlanzón, del que pren nom.

Des del punt de vista d'ordenació del territori la comarca d'Alfoz de Burgos és un territori més reduït entorn a la ciutat de Burgos, que en l'any 2007 contava en 190.259 habitants, el 51,99 % del total provincial.

La comarca pertany íntegrament a la conca del Duero i està creuada d'est a oest pel riu Arlanzón, en diversos afluents a les seues vores, sent els més notables per l'esquerra, el riu Cavia també conegut com d'Arcs o dels Ausines, i el riu Cogollos; per la dreta el Vena, el Ubierna, el Úrbel i el Hormazuela. Aigües dalt de la ciutat el Arlanzón és un riu serrà; pero des d'ací la contaminació es deixa notar. El clima és sever en hivern i fresc en estiu.

Història

En esta comarca hi ha vestigis del ser humà des de la prehistòria: la seua presència s'ha detectat en utensilis de pedra (Pedernals) i pintures rupestres (Atapuerca).

En temps posteriors varen habitar els turmódigos, un poble celtíber, pacífic i laboriós, dedicat sobretot al pastoreig. Els romans varen travessar la comarca en l'estratègica via Aquitània i atres comunicacions entre Bordeus, Tarragona i Astorga.

A finals del sigle X, el rei Alfonso III ordena al comte castellà Diego Rodríguez Porcelos que poble i fortifique Burgos i Ubierna. Estes fortalees varen protegir a llauros i monges que varen ocupar la comarca; en l'any 899 es funda l'abadia de Sant Pedro de Cardeña la més important de Castella en fe, cultura i colonisació, durant estos dos sigles. Aixina entre els anys 880 i 900 naixen molts pobles en la comarca.

La comarca d'Alfoz de Burgos formava part del Comtat de Castella format un àmbit territorial propi, tal com queda documentat en el Llibre Becerro de Cardeña en l'any 921; la ciutat de Burgos figura com a cap i el territori és designat com el seu suburbi.

Entre els anys 1808 i 1813, en ocasió de l'invasió francesa la comarca va ser una de les zones espanyoles més castigades per esta guerra, per la seua situació estratègica en la llínea de comunicació entre Madrit i París.

El Camí de Santiago creua la comarca d'Alfoz d'orient a occident, unint-se en la ciutat de Burgos els dos grans ramals: el que ve de la Bureba travessant el port de la Brúixola i el procedent de la Rioja pel port de la Pedraja.

Municipis i pedanies

Municipis

Albillos	Alfoz de Quintanadueñas	Arcos de la Llana	Arlanzón	Atapuerca
Barrios de Colina	Buniel	Burgos	Campolara	Cavia
Carcedo de Burgos	Cardeñadijo	Cardeñajimeno	Cardeñuela Riopico	Castrillo del Val
Cayuela	Celada del Camino	Cogollos	Cubillo del Campo	Estépar
Frandovínez	Fresno de Rodilla	Hontoria de la Cantera	Hornillos del Camino	Huérmeces
Hurones	Ibeas de Juarros	Isar	Las Quintanillas	Los Ausines
Merindad de Río Ubierna	Modúbar de la Emparedada	Orbaneja Riopico	Palazuelos de la Sierra	Pedrosa de Río Úrbel
Pineda de la Sierra	Quintanaortuño	Quintanapalla	Quintanilla-Riopico	Quintanilla Vivar
Rabé de las Calzadas	Revilla del Campo	Revillarruz	Rubena	Saldaña de Burgos
San Adrián de Juarros	San Mamés de Burgos	Sarracín	Sotragero	Tardajos
Tinieblas	Valle de las Navas	Valle de Santibáñez	Villagonzalo Pedernales	Villalbilla de Burgos
Villamiel de la Sierra	Villanueva de Argaño	Villariezo	Villasur de Herreros	Villayerno Morquillas

Pedanies

Quintanilla - Somuñó (Estépar) Quintanilla (B) (Ausines) Quintanilla de las Carretas (San Mamés) Quintanilla Pedro Abarca (Huérmecees) Quintanilla Sobresierra (Ubierna) Quintanilla-Riopico (Orbaneja) Rebolledas, Las (Santibáñez) Renuncio (Villalbilla) Riocerezo (Navas) Robredo-Sobresierra (B) (Ubierna) Robredo-Temiño (Navas) Ros (Santibáñez) Ruyales del Páramo (Huérmeces) Salgüero de Juarros (Ibeas) San Juan de Ortega (Barrios) San Martín de Ubierna (B) (Ubierna) San Medel (Cardeñajimeno) San Millán de Juarros (Ibeas) San Pantaleón del Páramo (Huérmeces) San Pedro Cardeña (M) (Castrillo) San Pedro Samuel (Pedrosa) San Quirce (G) (Ausines) Santa Cruz de Juarros (Ibeas) Santa María Tajadura (Quintanillas) Santibáñez Zarzaguda Santovenia de Oca (Arlanzón) Sopeña (B) (Ausines) Sotopalacios (Ubierna) Sotopalacios (Ubierna) Temiño (Navas) Temiño (Navas) Tobes y Rahedo (Navas) Tobes y Rahedo (Navas) Tremellos, Los (Santibáñez) Ubierna Villacienzo (Villalbilla) Villafría (B) (Burgos) Villagonzalo-Arenas (B) (Burgos) Villagutiérrez (Estépar) Villalbilla Sobresierra (Ubierna) Villalbura (B) (Arlanzón) Villalonquéjar (B) (Burgos) Villalval (B) (Cardeñuela) Villamiel de Muñó (Cayuela) Villamórico (B) (Arlanzón) Villanueva Matamala (Arcos) Villanueva Río Ubierna (Ubierna) Villarmentero (Quintanillas) Villarmero (Quintanadueñas) Villatoro (Burgos) Villaverde Peñahorada (Ubierna) Villavieja de Muñó (Estépar) Villímar (Burgos) Villorejo (Isar) Vilviestre de Muñó (Estépar) Vivar del Cid (Quintanilla) Zalduendo (Arlanzón) Zumel (Santibáñez)

Vore també

@@ Llínea 110: / Llínea 110: @@
 {| border="1" cellpadding="5"
-Mazuelo de Muñó (Estépar)
-Medinilla de la Dehesa (Estépar)
-Melgosa (Navas)
-Mijaradas, Las (G) (Hurones)
-Miñón de Santibáñez (Santibáñez)
-Modúbar de la Cuesta (Carcedo)
-Modúbar de San Cibrián (Ibeas)
-Molina de Ubierna, La (Ubierna)
-Mozoncillo de Juarros (Ibeas)
-Nuez de Abajo, La (Santibáñez)
-Olmos de Atapuerca (Atapuerca)
-Olmosalbos (Revillarruz)
-Palacios de Benaver (Isar)
-Páramo del Arroyo (Quintanadueñas)
-Pedrosa de Muñó (Estépar)
-Peñahorada (Ubierna)
-Quintanadueñas Capital municipio
-Quintanajuar (B) (Ubierna)
-Quintanalara (Revilla)
-Quintanarrío (Ubierna)
-Quintanarruz (Ubierna)
 Quintanilla - Somuñó (Estépar)
 Quintanilla (B) (Ausines)
@@ Llínea 229: / Llínea 207: @@
 | [[La Cabañuela]], pedania d'Ubierna
 |-
+| [[La Molina de Ubierna]], pedania d'Ubierna
+| [[La Nuez de Abajo]], pedania de Santibañez
 | [[Las Celadas]], pedania de Santibáñez
 | [[Las Mijaradas]], pedania d'Hurones
 | [[Lermilla]], pedania d'Ubierna
+|-
 | [[Lodoso]], pedania de Pedrosa
 | [[Mansilla de Burgos]], pedania de Santibáñez
-|-
 | [[Marmellar de Abajo]], pedania de Pedrosa
 | [[Marmellar de Arriba]], pedania de Quintanadueñas
 | [[Masa]], pedania d'Ubierna
+|-
 | [[Mata]], pedania d'Ubierna
 | [[Matalindo]], pedania d'Ibeas
+| [[Mazuelo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Medinilla de la Dehesa]], pedania d'Estepar
+| [[Melgosa]], pedania de Navas
 |-
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Miñón de Santibáñez]], pedania de Santibáñez
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Modúbar de la Cuesta]], pedania de Carcedo
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Modúbar de San Cibrián]], pedania d'Ibeas
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Mozoncillo de Juarros]], pedania d'Ibeas
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Olmos de Atapuerca]], pedania d'Atapuerca
-|-
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+Quintanadueñas Capital municipio
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+Quintanajuar (B) (Ubierna)
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+Quintanalara (Revilla)
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+Quintanarrío (Ubierna)
+Quintanarruz (Ubierna)
 |-
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Olmosalbos]], pedania de Revillarruz
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Palacios de Benaver]], pedania d'Isar
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Páramo del Arroyo]], pedania de Quintanadueñas
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Pedrosa de Muñó]], pedania d'Estepar
-| [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar
+| [[Peñahorada]], pedania d'Ubierna
 |-
 | [[Arroyo de Muñó]], pedania d'Estepar