Diferència entre les revisions de "Govern"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”{{cr}} | A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”{{cr}} | ||
| − | Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les instuticions de Govern, destaca el [[poder eixecutiu]] com a coordinador principal del Govern (en ocasions | + | Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les instuticions de Govern, destaca el [[poder eixecutiu]] com a coordinador principal del Govern (en ocasions inclús es confon el terme Governe en el mateix "poder eixecutiu"). Junt a este poder, es considera que el [[poder llegislatiu]] també és part del Govern com a generador de lleis i el [[poder judicial]] com a àrbit entre conflictes entre diferents agents, que tracta d'assegurar el compliment de les lleis. |
== Òrguens de Governs == | == Òrguens de Governs == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). | Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). | ||
Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals. | Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals. | ||
| − | |||
=== Democràcia === | === Democràcia === | ||
| Llínea 32: | Llínea 31: | ||
Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població. | Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població. | ||
| − | Històricament les democràcies han | + | Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris e inclús totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes. |
=== Totalitarisme === | === Totalitarisme === | ||
| Llínea 89: | Llínea 88: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | {{Reflist}} | |
| − | {{ | ||
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
| Llínea 98: | Llínea 96: | ||
* {{cita libro|autor=López GUERRA, Luis|título=Estudios de Derecho Constitucional|año=2001|editorial=Libros Tirant Lo Blanch|isbn=84-8442-360-3|ubicación=Valencia}} | * {{cita libro|autor=López GUERRA, Luis|título=Estudios de Derecho Constitucional|año=2001|editorial=Libros Tirant Lo Blanch|isbn=84-8442-360-3|ubicación=Valencia}} | ||
| − | ===Enllaços | + | ===Enllaços externs=== |
| − | |||
{{Commonscat|Government}} | {{Commonscat|Government}} | ||
| − | |||
| − | |||
* [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés) | * [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés) | ||
Última revisió del 12:08 24 ago 2021
El Govern (del grec: κυβερνέιν kybernéin 'pilotar un barco' també 'dirigir, governar') és el principal pilar de l'Estat, l'autoritat que dirigix, controla i administra les seues institucions, la qual consistix en la conducció política general o eixercici del poder eixecutiu de l'Estat. En eixe sentit, habitualment s'entén per tal orgue (que pot estar format per un president o primer ministre i un número variable de ministres) al que la Constitució o la norma fonamental d'un Estat atribuïx la funció o poder eixecutiu, i que eixercix el poder polític sobre una societat. També pot ser l'orgue que dirigix qualsevol comunitat política.[1]
Més estretament "Govern" significa al conjunt dels ministres; és dir, és sinònim de "gabinet".
Introducció[editar | editar còdic]
En térmens amplis, el Govern és el conjunt d'institucions, estructures administratives i persones que eixercixen les diverses activitats estatals, denominades comunament poders de l'Estat (funcions de l'Estat). El Govern, en sentit propi, tendix a identificar-se en l'activitat política i més en particular en el poder eixecutiu.
El Govern no és lo mateix que l'Estat, està vinculat a est per l'element poder. El Govern passa, canvia i es transforma, mentres que l'Estat permaneix, encara que històricament pot experimentar algunes transformacions en alguns aspectes. En eixe sentit, el Govern és el conjunt dels òrguens directors d'un Estat a través del com s'expressa el poder estatal, per mig del orde jurídic. Pot ser analisat des de tres punts de vista: segons els seus actors, com un conjunt de funcions, o per les seues institucions.
Molts autors consideren que l'objectiu del Govern és crear un sistema d'auto-protecció social para i en totes les persones que viuen en l'Estat, que siga segur al llarc determini, autofinançable, de molt bona calitat i sense corrupció. Prioritàriament assegurar el futur de la salut, educació, treball, sustente i vivenda.
A diferències de les ONG, el Govern recapta aportacions obligatòries de tots els membres de l'Estat, usualment monetaris i en ocasions en forma de servici personal obligat, per a construir infraestructura i servicis públics.
Els experts en ciències polítiques classifiquen les diferents classes de Govern de diverses maneres. Referent ad açò, la Encyclopædia Britannica explica: “Existix la distinció clàssica entre Governs segons la cantitat de governants: el que és eixercit per un sol home (monarquia o tirania), per una minoria (aristocràcia o oligarquia), o per la majoria (democràcia)”.Plantilla:Cr
A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”Plantilla:Cr
Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les instuticions de Govern, destaca el poder eixecutiu com a coordinador principal del Govern (en ocasions inclús es confon el terme Governe en el mateix "poder eixecutiu"). Junt a este poder, es considera que el poder llegislatiu també és part del Govern com a generador de lleis i el poder judicial com a àrbit entre conflictes entre diferents agents, que tracta d'assegurar el compliment de les lleis.
Òrguens de Governs[editar | editar còdic]
Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:
Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). Lo més correcte és separar els Governs en democràtics i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.
Democràcia[editar | editar còdic]
Plantilla:Ap Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la democràcia directa o més remota com succeïx en la democràcia representativa. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de referenda i plebiscits sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població.
Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris e inclús totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, democràcies populars o democràcies orgàniques, quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes.
Totalitarisme[editar | editar còdic]
Plantilla:@AP Els sistemes de govern totalitaris es basen freqüentment en el *transpersonalismo; l'Estat regula segons el criteri exclusiu de la classe gobernant, en poc o cap contrapés d'atres classes, ni llimitacions associades a certs drets civils. En eixos sistemes l'Estat i la classe que ho dirigix pot impondre les seues idees, criteris i doctrines sense contrapes d'atres institucions o grups socials. En els sistemes totalitaris totes les competències residixen en l'Estat; este orienta els individus de tal manera que es fa necessari que siguen suprimits o *minimzados els drets individuals.
L'Estat totalitari no es caracterisa perque en ell no es va votar o perque no es conta en el respal de la majoria; es caracterisa perque en ell no hi ha autèntica llibertat d'opinió. Les llibertats individuals són absorbides per l'Estat, i s'eixerciten a soles segons l'interés i el fi de la classe dirigent. No obstant, formalment l'organisació governativa totalitària freqüentment és molt similar a l'organisació dels sistemes democràtics, encara que eixa similaritat diferix en alguna cosa fonamental, els sistemes totalitaris exclouen @contrapeso, participació o representació efectiva de la població general. Encara aixina els sistemes totalitaris moderns nominalment s'han basat en normes, lleis i regles escrites, segons la noció d'un Estat de dret, si be la potestat de canviar arbitràriament les normes deixa sense efecte les garanties que dit estat de dret proporciona en les democràcies.
La vida política i l'econòmica no tindran la possibilitat de florir fòra de les doctrines i directives que dominen en el Govern. El poder judicial estarà somés a una mateixa concepció i el juge tindrà un camp d'acció molt més ampli que en la Democràcia, ya que no hi ha drets individuals que salvaguardar i la justícia deu eixercir-se imponent concepcions vagues, en funció dels fins de l'Estat, interpretada pel Govern o el partit governatiu.
El totalitarisme està dirigit per un Govern comprén tot, el seu sistema ideològic menosté les individualitats *concetas aixina com les seues creències personals o religioses. Per lo que l'únic modo acceptat de religió és la religió d'Estat, és dir, concordatarias i cofuncionals a l'Estat.
Atres classificacions modernes[editar | editar còdic]
Democràcia clàssica o occidental[editar | editar còdic]
D'acort en el reconegut filòsof catedràtic Ismael Iván *Santaella *Solorio i en conjunt en catedràtics. La base és el reconeiximent a l'eminent dignitat humana, basant l'organisació estatal en l'objecte de fomentar les múltiples possibilitats que deriven de dita persona. La forma de Govern es basa en el predomini de la majoria, pero en respecte a les minories. Lo que conduïx al pluripartidisme. Sobre el funcionament se senyala:
- Pluralitat d'òrguens constitucionals i l'acceptació de la teoria de separació de poders.
- Constitució rígida i un control de constitucionalitat de les lleis ordinàries.
- Parlament electiu.
- Una àmplia tutela jurisdiccional dels drets públics subjectius i particularment els drets de la llibertat civil.
- Descentralisació àmplia.
- Idees parlamentades.
Democràcia directa, representativa i semi directa[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Democràcia directa.
El Govern directe és aquell en el qual el poble eixercix directament les funcions de Govern, actua realisant actes de Govern sense representants. Este règim no existix actualment i pot afirmar-se que mai es va realisar, en Estat algun. Només ha segut possible en menudes circumscripcions (Municipis, Cantons suïssos.).
S'ha dit que en Grècia es va practicar Democràcia directa; lo que no és exacte, puix si ben el poble es reunia en l'Àgora per a discutir i resoldre les qüestions de Govern, era en realitat una aristocràcia ya que estaven exclosos els estrangers, esclaus i dònes. En l'época moderna tots els autors citen com a eixemple de Govern directe els cantons suïssos. Pero en realitat eixes reunions eren esporàdiques i en elles es llimitaven a votar per sí o per no als proyectes somesos a la seua consideració. El Govern directe és una forma teòrica i actualment impossible de practicar, per l'aument de població dels Estats i la complexitat de la tasca governativa, cada volta més tècnica.
El Govern representatiu és aquell en el qual les funcions de Govern són realisades pels representants del poble. Actualment la casi totalitat dels règims de Govern són representatius. Els governants són considerats “representants” de la ciutadania i són *ungidos en la seua calitat de tals per mig del sufragi. Est és l'únic contracte de l'elegit en l'elector; el poble solament té dret d'elecció, la relació de representació es desenrolla a través del partit polític. El representant no pot ser revocat, perque els seus electors no tenen cap contracte despuix del vot, llevat a través del partit polític. Teòricament el votant s'inclina per un partit polític per adheriment al programa de Govern que este propugna i vota pels candidats d'eixe partit. Per eixa raó el representant deguera complir en el programa i les autoritats del partit controlar la seua actuació. El règim semi-representatiu és aquell que participa d'abdós sistemes; el Govern es realisa indirectament per mig de representants, pero el poble realisa directament alguns actes de Govern, és dir que no llimita la seua intervenció al sufragi, sino que a voltes utilisa formes de Govern directe: plebiscits, referends, iniciativa popular...
Crítiques a la noció de Govern[editar | editar còdic]
Diverses ideologies històriques han fet una crítica radical de l'existència del Estat en sí mateixa, o les formes de Govern elegides per a dirigir l'Estat. Aixina diverses formes de anarquisme han pugnat per l'abolició de certes institucions de l'Estat, mentres que en general el comunisme no ha advocat per la desaparició immediata de l'Estat, sino per la forma que obligatòriament deu estar constituïda el Govern i la desaparició de certs tipos de Govern i els objectius que deu perseguir dit Govern. Igualment, atres ideologies com el socialisme, la *socialdemocracia, la democràcia cristiana, el lliberalisme o el fascisme recolzen decididament l'existència d'un Govern, i no fan afirmacions molt concretes sobre qui deu constituir-ho, i més be tendixen a propugnar *cuales són els objectius ideals d'un Govern.
Més recentment des del libertarisme i el anarcocapitalisme, alguns dels seus partidaris han criticat l'existència del Govern polític, no supeditat a la llògica del mercat i han difòs arguments sugerint que el Govern és sempre una institució d'autoprotecció social, poc segura al llarc determini, que tal volta no siga capaç d'assegurar els servicis de protecció social a futur, quan l'espècie allargue la esperança de vida per damunt dels 100 anys.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- CASCAJO CASTRO, José Luis y GARCÍA ÁLVAREZ, Manuel. , Tecnos.
- EKMEKDJIAN, Miguel Ángel. , Depalma.
- López GUERRA, Luis. , Libros Tirant Lo Blanch. ISBN 84-8442-360-3.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Govern.- Current links to the world governments (en inglés)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gobierno de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.