Diferència entre les revisions de "Monarquia Hispànica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de Felipe II en 1598.]]
+
[[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de [[Felip II]] en l'any [[1598]]]]
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix sobirà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]].
 
  
El sobirà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «''Reyno, Estado i Señorio''», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.
+
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]].
  
La Monarquia incloïa les corones de [[Corona de Castella|Castella]] (en [[Regne de Navarra|Navarra]] i els [[Imperi espanyol|territoris d'Ultramar]]) i [[Corona d'Aragó|Aragó]] (en [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i el [[Presidis de Toscana|Estat dels Presidis]]), [[Portugal sota la Casa d'Àustria|Portugal]] entre 1580 i 1640, els [[Estat borgonyó|territoris del Círcul de Borgonya]] excepte 1598-1621 ([[Franc Comtat]], [[Països Baixos]], més aparte [[Charolais]]), el [[ducat de Milà]] i el [[Finale|marquesat de Finale]].
+
El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «''Reyno, Estado i Señorio''», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.
 +
 
 +
La Monarquia incloïa les corones de [[Corona de Castella|Castella]] (en [[Regne de Navarra|Navarra]] i els [[Imperi espanyol|territoris d'Ultramar]]) i [[Corona d'Aragó|Aragó]] (en [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i el [[Presidis de Toscana|Estat dels Presidis]]), [[Portugal baix la Casa d'Àustria|Portugal]] entre els anys [[1580]] i [[1640]], els [[Estat borgonyó|territoris del Círcul de Borgonya]] excepte [[1598]]-[[1621]] ([[Franc Comtat]], [[Països Baixos]], més abanda [[Charolais]]), el [[ducat de Milà]] i el [[Finale|marquesat de Finale]].
  
 
[[Categoria:Història moderna d'Espanya| ]]
 
[[Categoria:Història moderna d'Espanya| ]]

Última revisió del 17:00 17 jul 2021

Dominis de Felip II en l'any 1598

Monarquia Hispànica, històricament denominada Monarquia Catòlica o Monarquia d'Espanya, es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de Consells.

El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «Reyno, Estado i Señorio», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.

La Monarquia incloïa les corones de Castella (en Navarra i els territoris d'Ultramar) i Aragó (en Sicília, Nàpols, Sardenya i el Estat dels Presidis), Portugal entre els anys 1580 i 1640, els territoris del Círcul de Borgonya excepte 1598-1621 (Franc Comtat, Països Baixos, més abanda Charolais), el ducat de Milà i el marquesat de Finale.