Diferència entre les revisions de "Caiguda de l'Imperi Romà"
m |
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] l'any [[476]]. | + | La '''caiguda de l'Imperi Romà''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] en l'any [[476]]. |
| − | Cap el [[ | + | Cap el [[sigle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterràneu]]. La civilisació romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'Hispània fins a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]]. |
| − | El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del | + | El triumf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran]] a finals del sigle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos sigles d'expansió i esforços. |
Alguns síntomes d'esta decadència eren: | Alguns síntomes d'esta decadència eren: | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions. | * la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions. | ||
* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. | * el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. | ||
| − | * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues | + | * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues villes de recreació. |
* crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals. | * crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals. | ||
* un greu descens demogràfic. | * un greu descens demogràfic. | ||
| − | L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven | + | L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven inclús alts càrrecs de comandament. |
| − | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], | + | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] en l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un sério avís. |
| − | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la | + | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seua época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, e inclús es va agreujar. |
| − | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, | + | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, al seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà en l'any 476.<ref>{{ref-llibre |llinage=Riera |nom=Albert V. |llinage2=Rosselló |nom2=Miquel |títul=Romans i visigots a les terres valencianes |capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de Valéncia |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> |
| − | == | + | == Referències == |
<references/> | <references/> | ||
[[Categoria:Imperi Romà]] | [[Categoria:Imperi Romà]] | ||
Última revisió del 13:55 26 maig 2021
La caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident en l'any 476.
Cap el sigle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterràneu. La civilisació romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
El triumf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el gran a finals del sigle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat despuix de diversos sigles d'expansió i esforços.
Alguns síntomes d'esta decadència eren:
- la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.
- la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
- el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
- la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues villes de recreació.
- crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals.
- un greu descens demogràfic.
L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven inclús alts càrrecs de comandament.
A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient Valent en l'any 378 enfront dels visigots, en la Batalla d'Adrianòpolis, va ser un sério avís.
El seu successor Teodosi I el gran (379-395) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seua época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, e inclús es va agreujar.
Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a Honori Occident i a Arcadi l'Orient. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, al seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'Imperi Bizantí, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà en l'any 476.[1]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel (2003). «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII)», Romans i visigots a les terres valencianes, Museu de prehistòria de Valéncia, pp. p.106. ISBN 84-7795-340-6.