Diferència entre les revisions de "Maleabilitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|La maleabilitat del [[or permet obtindre pa d'or.]] Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [...»)
 
(Text reemplaça - '{{llistaref}}' a '{{Reflist}}')
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Kanazawa Gold Factory.jpg|thumb|right|La maleabilitat del [[or]] permet obtindre [[pa d'or]].]]
 
[[Archiu:Kanazawa Gold Factory.jpg|thumb|right|La maleabilitat del [[or]] permet obtindre [[pa d'or]].]]
[[Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [[papel de aluminio]], con [[Micrómetro (instrumento)|micrómetro]] mostrando un espesor de 0,013 mm.]]
+
[[Archiu:Aluminium foil micrometer.jpg|thumb|Rollo de [[paper d'alumini]], con [[Micrómetro (instrumento)|micrómetro]] mostrant un espesor de 0,013 mm.]]
  
 
La '''maleabilitat''' és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de  
 
La '''maleabilitat''' és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de  
 
[[esforç de descompressió|descompressió]] sense [[mecànica del trencament|trencar-se]]. A diferència de la [[ductilitat]], que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.<ref name="Anusavice">Anusavice, Kenneth J. (2004). ''Phillips la ciencia de los materiales dentales''. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs [http://books.google.es/books?id=4UnIFbmAUqEC&pg=PA95 95]-96.</ref>
 
[[esforç de descompressió|descompressió]] sense [[mecànica del trencament|trencar-se]]. A diferència de la [[ductilitat]], que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.<ref name="Anusavice">Anusavice, Kenneth J. (2004). ''Phillips la ciencia de los materiales dentales''. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs [http://books.google.es/books?id=4UnIFbmAUqEC&pg=PA95 95]-96.</ref>
  
L'element conegut més '''maleable''' és el [[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de gruixa. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], la [[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i el [[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
+
L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
*[[Laminació]]
 
*[[Laminació]]
*[[Coeficient
+
*[[Coeficient]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{llistaref}}
+
{{Reflist}}
 +
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Magnitudes físiques]]
 
[[Categoria:Magnitudes físiques]]
 
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]
 
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]
 
{{Traduït de|es|Maleabilidad}}
 
{{Traduït de|es|Maleabilidad}}

Última revisió del 12:56 26 maig 2021

La maleabilitat del or permet obtindre pa d'or.
Rollo de paper d'alumini, con micrómetro mostrant un espesor de 0,013 mm.

La maleabilitat és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de descompressió sense trencar-se. A diferència de la ductilitat, que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.[1]

L'element conegut més maleable és l'or, que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el platí, l'argent, el coure, el ferro i l'alumini[2]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Anusavice, Kenneth J. (2004). Phillips la ciencia de los materiales dentales. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs 95-96.
  2. González Cabrera, Víctor Manuel (1996). Física fundamental. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. 105-106.