Diferència entre les revisions de "Antonio Cañizares"

Revisió de 19:14 24 maig 2021

Antonio Cañizares, actual arquebisbe de Valéncia

.

EMMO. i RVDM cardenal Antonio Cañizares Llovera (Utiel el 15 d'octubre de 1945) fon arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Des de agost de l'any 2014 és arquebisbe de Valéncia.^[1] Cursà els estudis eclesiastics en el Seminari diocesà de Valéncia i en l'Universitat Pontificia de Salamanca, a on obtingué el doctorat en Teología, en especialitat en Catequética. Fon ordenat presbíter el 21 de juny de 1970 en Sinarques (Valéncia), per l'Arquebisbe En José María García de la Higuera.

Inicis

Els seus primers anys com a capella varen transcorrer en Valéncia. Despuix es trasllada a Madrit a on es dedica especialment a la docencia. Professor de Teologia de la Paraula en l'Universitat Pontificia de Salamanca, entre els anys 1972 i 1992; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de Madrit, entre 1974 i 1992; professor, des de l'any 1975, de l'Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesis, del que també fon director, entre 1978 i 1986. Eixe any l'institut passa a nomenar-se «San Dámaso» i seguix sent el seu màxim responsables fins a l'any 1992. Ademés, fon coadjutor de la parroquia de "Sant Gerart", de Madrit, entre 1973 i 1992. Entre 1985 i 1992 director del Secretariat de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe, de la Conferencia Episcopal Espanyola.

Etapa de Cardenal

Fon nomenat bisbe d'Àvila el 6 de març de l'any 1992. Rebé l'ordenació episcopal el 25 d'abril de eixe mateix any. L'1 de febrer de 1997 pren possessió de la diòcesis de Granada. Entre giner i octubre de 1998 fon Administrador Apostòlic de la diòcesis de Cartagena. El 24 d'octubre de l'any 2002 fon nomenat arquebisbe de Toledo, sèu de la que pren possessió el 15 de decembre de eixe mateix any. Fon creat cardenal per el papa Benet XVI en el Consistori Ordinari Públic, el primer del seu pontificat, el 24 de març de 2006.

Càrrecs en la CEE i la Santa Sèu

En la CEE ha segut vicepresident (2005-2008), membre del Comité Eixecutiu (2005-2008), membre de la Comissió Permanent (1999-2008), president de la Subcomissió Episcopal de Universitats (1996-1999) i de la Comissió Episcopal d'Ensenyança i Catequesis (1999-2005).

El papa Joan Pau II el nomenà membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 10 de novembre de 1995. El 6 de maig de l'any 2006, el Papa Benet XVI le asignà esta mateixa Congregació, ya com cardenal. També com cardenal, el Papa el nomenà, el 8 d'abril de 2006, membre de la Comissió Pontifícia “Ecclesia Dei”.

El cardenal Cañizares ha segut fundador i primer President de la Asociación Española de Catequistas, membre del Equip Europeu de Catequesis i director de la revista "Teología y Catequesis".

És membre de la Real Academia de la Historia des del 24 de febrer de 2008. Fon nomenat el 9 de decembre de 2008, Prefecte de la Congregació per al Cult Diví i la Disciplina dels Sacraments.

Referències

↑ «Mons. D. Carlos Osoro Sierra, nuevo Arzobispo de Madrid y el Cardenal Antonio Cañizares Llovera, nuevo Arzobispo de Valencia». Conferencia Episcopal Española.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antonio Cañizares.
Biografia d'Antonio Cañizares

[1] «Mons. D. Carlos Osoro Sierra, nuevo Arzobispo de Madrid y el Cardenal Antonio Cañizares Llovera, nuevo Arzobispo de Valencia». Conferencia Episcopal Española.

[1]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Inicis ==
-Els seus primers anys com a capella varen transcorrer en [[Valéncia]]. Després es trasllada a Madrit a on es dedica especialment a la docencia. Professor de Teologia de la Paraula en l'Universitat Pontificia de [[Salamanca]], entre els anys [[1972]] i [[1992]]; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de [[Madrit]], entre [[1974]] i [[1992]];  professor, des de l'any [[1975]], de l'Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesis, del que també fon director, entre [[1978]] i [[1986]]. Eixe any l'institut passa a nomenar-se «San Dámaso» i seguix sent el seu màxim responsables fins a l'any [[1992]]. Ademés, fon coadjutor de la parroquia de "[[Sant Gerart]]", de [[Madrit]], entre [[1973]] i [[1992]]. Entre [[1985]] i [[1992]] director del Secretariat de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe, de la [[Conferencia Episcopal Espanyola]].
+Els seus primers anys com a capella varen transcorrer en [[Valéncia]]. Despuix es trasllada a Madrit a on es dedica especialment a la docencia. Professor de Teologia de la Paraula en l'Universitat Pontificia de [[Salamanca]], entre els anys [[1972]] i [[1992]]; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de [[Madrit]], entre [[1974]] i [[1992]];  professor, des de l'any [[1975]], de l'Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesis, del que també fon director, entre [[1978]] i [[1986]]. Eixe any l'institut passa a nomenar-se «San Dámaso» i seguix sent el seu màxim responsables fins a l'any [[1992]]. Ademés, fon coadjutor de la parroquia de "[[Sant Gerart]]", de [[Madrit]], entre [[1973]] i [[1992]]. Entre [[1985]] i [[1992]] director del Secretariat de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe, de la [[Conferencia Episcopal Espanyola]].
 == Etapa de Cardenal ==