Diferència entre les revisions de "Joan Costa i Català"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 54: Llínea 54:
 
{{Cita|... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d'ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.}}
 
{{Cita|... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d'ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.}}
  
−
=== Cita poètica ===
+
=== Cites poètiques ===
  
 
{{Cita|¿Qué s'ha fet del meu poble?
 
{{Cita|¿Qué s'ha fet del meu poble?
Llínea 142: Llínea 142:
  
 
¿quán sabras ser valencià?|''¡Desperta, ferro!'' (Editorial Nova Valéncia, 1988) Joan Costa i Català}}
 
¿quán sabras ser valencià?|''¡Desperta, ferro!'' (Editorial Nova Valéncia, 1988) Joan Costa i Català}}
 +
 +
 +
== Discurs d'Antonio Ferrandis ==
 +
 +
L'actor valencià [[Antonio Ferrandis]], durant la [[Semana Santa Marinera]], pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any [[1999]]. Llegí els següents versos en [[llengua valenciana]] de Joan Costa i Català:
 +
 +
'''Se qui soc'''
 +
 +
De nou
 +
 +
estic aci
 +
 +
de llunt vingut
 +
 +
a l'alba del meu goig.
 +
 +
 +
 +
De nou torne al meu poble,
 +
 +
que em done la paraula
 +
 +
per tant de temps guardada
 +
 +
en l'arca del meu cor.
 +
 +
 +
 +
De nou torne a ser yo,
 +
 +
no mes ya un foraster
 +
 +
en terra forastera.
 +
 +
 +
 +
Res ara em costa
 +
 +
parlar, i respirar,
 +
 +
i riure, i ser chiquet
 +
 +
de nou, en gent que es meua.
 +
 +
 +
Yo se qui son els meus,
 +
 +
sense filologies,
 +
 +
ni tituls, ni cursets,
 +
 +
ni normes de paper
 +
 +
que no saben de vida.
 +
 +
 +
 +
Ho sap la meua sanc,
 +
 +
mon anima i mon cos,
 +
 +
que em donen la resposta.
 +
 +
 +
 +
Perque yo soc d'aci,
 +
 +
naixcut en esta terra,
 +
 +
pastar en els seus llims.
 +
 +
 +
 +
I tinc l'olor
 +
 +
del timo i del romer
 +
 +
de la meua montanya,
 +
 +
de la flor del gesmil,
 +
 +
de la brossa aclarada
 +
 +
dels nostres tarongers.
 +
 +
 +
 +
He trobat ma infantea
 +
 +
i els anys de joventut,
 +
 +
despres d'un llarc cami
 +
 +
per les sendes del mon.
 +
 +
 +
 +
Ara ya se qui soc.
 +
 +
 +
 +
I, si gent forastera,
 +
 +
que no tenen arraïls,
 +
 +
o han begut d'atres fonts,
 +
 +
o s'han venut per cinc sous
 +
 +
sa primogenitura,
 +
 +
em parlen d'atres veus
 +
 +
que sonen a desfeta
 +
 +
i a noves sumissions,
 +
 +
apretaré els dos punys
 +
 +
i giraré l'esquena
 +
 +
en senyal de rebuig.
 +
 +
 +
 +
Perque ya se qui soc
 +
 +
i quin es el meu nom
 +
 +
i quina ma senyera.
 +
  
 
== Llibres i publicacions ==
 
== Llibres i publicacions ==
 +
 
=== Llibres ===
 
=== Llibres ===
 
[[Archiu:Defe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 
[[Archiu:Defe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
Llínea 159: Llínea 291:
  
 
== Bibliografía ==
 
== Bibliografía ==
 +
 
* MARTÍNEZ RODA, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1
 
* MARTÍNEZ RODA, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20071118/opinion/joan-costa-pere-delmonte-20071118.html Artícul Las Provincias]
 
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20071118/opinion/joan-costa-pere-delmonte-20071118.html Artícul Las Provincias]
 
*[http://silm.racv.es/v_programa.htm SILM RACV]
 
*[http://silm.racv.es/v_programa.htm SILM RACV]

Revisió de 09:31 13 jun 2020

Joan Costa i Català
Jcosta.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós i escritor
Naiximent: 1935
Lloc de naiximent: Palma de Gandia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2005
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Costa i Català, va nàixer en Palma de Gandia, 1935 i faltà en la ciutat de Valéncia en l'any 2005. Fon un religiós valencià. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el sigle d'Or de les lletres valencianes.

Biografia

Participà en actes com el SILM de l'any 2002, un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes.

En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'AVLL i no esperà res de les actuacions dels polítics.

Fon reconegut com un home de be o home bo.

Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura.

Titulat en llengua anglesa per l'Escola Oficial d'Idiomes de Valéncia.

Llicenciat en Filosofia per l'Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.

Director de les Escoles Professionals de Sant Josep de Valéncia, del Colege Immaculada d'Alacant, director de l'Organisació d'Estudis del Mediterràneu

Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.

Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or.

Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).

Cites

La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.
Identitat de la Llengua Valenciana (Série Filològica nº 2. RACV. Valéncia, 1987. Joan Costa)
El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'.
Pròlec de Joan Costa en el llibre Antes y después de la conquista de Valencia de Francisco Lliso i Genovés (Valéncia, 1991)
Perqué ya se qui soc

i quin es el meu nom

i quina ma senyera.
Sé quí soc per Joan Costa i Català (1994)
S'han fet facsimils i transcripcions mes o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo mes granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria. Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va mes llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.
Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per Joan Costa i Català, artícul publicat en la revista Renou nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació Cardona Vives de Castelló

La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:

... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d'ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.

Cites poètiques

¿Qué s'ha fet del meu poble?

¿Qué li han fet al meu poble?


Coches nous i cases noves

de motles prefabricats.

Blocs de rejola i cement

a la voreta del mar.

Carreteres i autopistes

sobre llenques i bancals.

Fabriques en mig de l'horta

i tarongers arrancats.

Montanyes de pedra morta

i tots los abres cremats.


Poble que vius en Valéncia,

que no saps ser valencià.


T'han furtat història i llengua,

fins el nom t'han canviat.

Volen que sigues un poble

sense soca i sense arrels,

empeltat de nova classe

com branca d'un abre estrany.

Tots fan llenya de tes rames

i tu seguixes callant.


Poble que vius en Valéncia

ya no saps ser valencià.


Intelectuals mercenaris,

politics i renegats

et fan despreciar lo teu

tractant-te cóm a un esclau

a qui res li perteneix

i tot lo que té es donat.

No volen que penses massa,

que ells per tu ya pensaran.

Com a un bon gos de mal amo

et volen docil i fart.

I mentres, t'arranquen l'ànima

mos a mos i al tall al tall.


Poble que vius en Valéncia,

¿quán sabras ser valencià?
¡Desperta, ferro! (Editorial Nova Valéncia, 1988) Joan Costa i Català


Discurs d'Antonio Ferrandis

L'actor valencià Antonio Ferrandis, durant la Semana Santa Marinera, pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any 1999. Llegí els següents versos en llengua valenciana de Joan Costa i Català:

Se qui soc

De nou

estic aci

de llunt vingut

a l'alba del meu goig.


De nou torne al meu poble,

que em done la paraula

per tant de temps guardada

en l'arca del meu cor.


De nou torne a ser yo,

no mes ya un foraster

en terra forastera.


Res ara em costa

parlar, i respirar,

i riure, i ser chiquet

de nou, en gent que es meua.


Yo se qui son els meus,

sense filologies,

ni tituls, ni cursets,

ni normes de paper

que no saben de vida.


Ho sap la meua sanc,

mon anima i mon cos,

que em donen la resposta.


Perque yo soc d'aci,

naixcut en esta terra,

pastar en els seus llims.


I tinc l'olor

del timo i del romer

de la meua montanya,

de la flor del gesmil,

de la brossa aclarada

dels nostres tarongers.


He trobat ma infantea

i els anys de joventut,

despres d'un llarc cami

per les sendes del mon.


Ara ya se qui soc.


I, si gent forastera,

que no tenen arraïls,

o han begut d'atres fonts,

o s'han venut per cinc sous

sa primogenitura,

em parlen d'atres veus

que sonen a desfeta

i a noves sumissions,

apretaré els dos punys

i giraré l'esquena

en senyal de rebuig.


Perque ya se qui soc

i quin es el meu nom

i quina ma senyera.


Llibres i publicacions

Llibres

Portada del llibre

Artículs

  • Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, 1996, pags. 39-72
  • Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, 1997, pags. 41-54
  • Luis de Santángel. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, 2001 (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118
  • Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, 2001, pags. 61-76
  • La denominacio de llemosina per a la llengua valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, 2002, pags. 107-130

Bibliografía

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Costa_i_Català&oldid=166154»