Diferència entre les revisions de "Tellina"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''tellina''' ( | + | La '''tellina''' (del [[grec]] ''τελλίνη'', mat. sign.), en [[castellà]] ''telina'', ''coquina'', ''tellerina'' o ''tellina'', és un [[molusc]] lamelibranqui del gènero ''Tellina'', de vora uns tres centímetros de llongitut i en valves blanquinoses allargades, és propi de zones de [[plaja]] i molt apreciat com a aperitiu en tota la costa valenciana. |
| − | És un gènero de moluscs bivalvats de closca fina, oval i deprimida, comunes en les costes de la [[península ibèrica]], pertanyents a l'orde ''Veneroida''. Es troben freqüentment en els fancs de les marismes, zones salades i, sobretot, en zones de plaja. És espècie protegida en el Parc Nacional | + | És un gènero de moluscs bivalvats de closca fina, oval i deprimida, comunes en les costes de la [[península ibèrica]], pertanyents a l'orde ''Veneroida''. Es troben freqüentment en els fancs de les marismes, zones salades i, sobretot, en zones de plaja. És espècie protegida en el Parc Nacional del [[Delta de l'Ebre]]. Es tracta d'un menjar molt apreciat com a aperitiu que s'acompanya en vins de la zona i se sol cuinar únicament en [[all]], [[jolivert]] i [[oli]]. El seu diàmetro és d'uns 3 a 5 cm i la seua captura la realisen els mariscadors que durant la baixamar capturen este tipo de molusc. També poden extraure's en chicotetss barcos pel sistema d'arrastre. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 10:47 8 jun 2020
La tellina (del grec τελλίνη, mat. sign.), en castellà telina, coquina, tellerina o tellina, és un molusc lamelibranqui del gènero Tellina, de vora uns tres centímetros de llongitut i en valves blanquinoses allargades, és propi de zones de plaja i molt apreciat com a aperitiu en tota la costa valenciana.
És un gènero de moluscs bivalvats de closca fina, oval i deprimida, comunes en les costes de la península ibèrica, pertanyents a l'orde Veneroida. Es troben freqüentment en els fancs de les marismes, zones salades i, sobretot, en zones de plaja. És espècie protegida en el Parc Nacional del Delta de l'Ebre. Es tracta d'un menjar molt apreciat com a aperitiu que s'acompanya en vins de la zona i se sol cuinar únicament en all, jolivert i oli. El seu diàmetro és d'uns 3 a 5 cm i la seua captura la realisen els mariscadors que durant la baixamar capturen este tipo de molusc. També poden extraure's en chicotetss barcos pel sistema d'arrastre.