Llínea 1:
Llínea 1:
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]]
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]]
−
Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un [[poder constituent]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial), que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''), ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.
+
Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un poder constituent o [[poder constitucional]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial), que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''), ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders.
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders.