Diferència entre les revisions de "Antonio Ferrandis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 109: Llínea 109:
 
* Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts.  
 
* Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts.  
 
* Premi Nacional de Teatre.
 
* Premi Nacional de Teatre.
 +
 +
== Discurs en la Semana Santa Marinera ==
 +
 +
Antonio Ferrandis, durant la [[Semana Santa Marinera]], pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any [[1999]]. Llegí els següents versos en [[llengua valenciana]] de [[Joan Costa i Catala]]:
 +
 +
'''Se qui soc'''
 +
 +
De nou
 +
 +
estic aci
 +
 +
de llunt vingut
 +
 +
a l'alba del meu goig.
 +
 +
 +
 +
De nou torne al meu poble,
 +
 +
que em done la paraula
 +
 +
per tant de temps guardada
 +
 +
en l'arca del meu cor.
 +
 +
 +
 +
De nou torne a ser yo,
 +
 +
no mes ya un foraster
 +
 +
en terra forastera.
 +
 +
 +
 +
Res ara em costa
 +
 +
parlar, i respirar,
 +
 +
i riure, i ser chiquet
 +
 +
de nou, en gent que es meua.
 +
 +
 +
Yo se qui son els meus,
 +
 +
sense filologies,
 +
 +
ni tituls, ni cursets,
 +
 +
ni normes de paper
 +
 +
que no saben de vida.
 +
 +
 +
 +
Ho sap la meua sanc,
 +
 +
mon anima i mon cos,
 +
 +
que em donen la resposta.
 +
 +
 +
 +
Perque yo soc d'aci,
 +
 +
naixcut en esta terra,
 +
 +
pastar en els seus llims.
 +
 +
 +
 +
I tinc l'olor
 +
 +
del timo i del romer
 +
 +
de la meua montanya,
 +
 +
de la flor del gesmil,
 +
 +
de la brossa aclarada
 +
 +
dels nostres tarongers.
 +
 +
 +
 +
He trobat ma infantea
 +
 +
i els anys de joventut,
 +
 +
despres d'un llarc cami
 +
 +
per les sendes del mon.
 +
 +
 +
 +
Ara ya se qui soc.
 +
 +
 +
 +
I, si gent forastera,
 +
 +
que no tenen arraïls,
 +
 +
o han begut d'atres fonts,
 +
 +
o s'han venut per cinc sous
 +
 +
sa primogenitura,
 +
 +
em parlen d'atres veus
 +
 +
que sonen a desfeta
 +
 +
i a noves sumissions,
 +
 +
apretaré els dos punys
 +
 +
i giraré l'esquena
 +
 +
en senyal de rebuig.
 +
 +
 +
 +
Perque ya se qui soc
 +
 +
i quin es el meu nom
 +
 +
i quina ma senyera.
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 17:23 27 abr 2020

Antonio Ferrandis Monrabal
Archiu:Antonio Ferrandis.jpg
Antonio Ferrandis, actor valencià
Antonio Ferrandis
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Actor
Naiximent: 28 de febrer de 1921
Lloc de naiximent: Paterna, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 16 d'octubre de 2000
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Antonio Ferrandis Monrabal (Paterna, 28 de febrer de 1921 - Valéncia, 16 d'octubre de 2000) fon un actor valencià, especialment recordat pel seu personage de "Chanquete" en la série de televisió titulada “Verano Azul” i emitida per TVE a principis dels anys 80.

Biografia

Naixqué el 28 de febrer de l'any 1921 en Paterna (Valencia), en la comarca de l'Horta.

Passada la Guerra Civil fon mestre, ya que inicià els seus estudis de Magisteri, encara que la seua verdadera passió seria el teatre.

El seu primer paper en el teatre fon en "Edipo" junt a Francisco Rabal en l'any 1950.

En la seua joventut va destacar en vàries películes, anys més tart fon un dels grans protagonistes del cine espanyol.

Conegut per interpretar a Chanquete en la série de televisió de "Verano azul " en 1981.

Va faltar el 16 d'octubre de 2000 en la Clinica Quirón de Valéncia als 79 anys d'edat per problemes cardio-respiratoris.

Es un dels actors valencians de teatre i cine, més llorejats, que va rebre més premis i distincions a lo llarc de la seua carrera.

És de destacar el seu paper protagoniste en la primera película espanyola en obtindre un Oscar, “Volver a empezar (1982) de Jose Luis Garci, que va obtindre l'Oscar a la millor película estrangera, otorgat per l'Acadèmia de Cine Americana.

En la seua ciutat natal, Paterna, el teatre municipal porta el seu nom i està dedicat a la seua memoria. També la Mostra de Cine del Mediterrani de Valéncia, li ha dedicat varis cicles a la seua filmografia i obra.

Filmografia (selecció)

Archiu:Garci-Ferrandis.jpg
Jose Luis Garci i Antonio Ferrandis en l' Oscar a la millor película estrangera,“Volver a empezar” (1982)

Televisió

  • Juntas pero no revueltas
    • La competición (22 de giner de 1996)
  • Tango (1992)
  • Del Miño al Bidasoa (1990)
  • Séptimo cielo, El
    • Apartamento 797: La tolerancia és un don del cielo (11 de decembre de 1989)
  • Primera función
    • La dama del alba (19 de giner de 1989)
  • Clase media (1987)
  • Verano azul (1981)
  • Cañas y barro (1978)
  • Cuentos y leyendas
    • La buena vida (3 d'Octubre de 1975)
  • Suspiros de España (1974)
  • Ficciones
    • Historia de Steenie Steenson (26 de maig de 1973)
  • Teatro de siempre
    • Un drama nuevo (28 de febrer de 1972)
    • Un sombrero de paja de Italia (1 de maig de 1972)
  • Las doce caras de Eva
    • Escorpio (29 de decembre de 1971)
  • Hora once
    • La mano cortada (13 de maig de 1971)
    • Bartley (1 de giner de 1972)
  • Del dicho al hecho
    • Del agua mansa me libre Dios (12 de maig de 1971)
  • Sospecha
    • El hombre de color (6 de març de 1971)
  • Al filo de lo imposible
    • El de la suerte (18 de juliol de 1970)
    • 500.000 ejemplares (25 de juliol de 1970)
  • Fábulas
    • Las alforjas (21 d'abril de 1968)
    • La mona y el elefante (25 de febrer de 1970)
  • Tiempo y hora (1965-1967)
  • Estudio 1
    • Las brujas de Salem (22 de febrer de 1965)
    • Noches de San Juan (22 de juny de1966)
    • Los verdes campos del Edén (4 de giner de 1967)
    • Los físicos (10 d'octubre de 1967)
    • Milagro en la casa de los López (1 de setembre de 1972)
    • Vivir de ilusiones (15 de setembre de 1972)
  • Primera fila
    • Peribáñez o el Comendador de Ocaña (10 de juny de 1964)
    • Si me han de matar mañana (5 de juny de 1965)
  • Estudio 3
    • Estación 83 (27 de giner de 1964)
  • Confidencias (1963-1965)
  • Novela
    • El caso del visitante (16 de juny de 1963)
    • Premio para un hombre honrado (16 de març de 1964)
    • Padres e hijos (15 de maig de 1972)
    • La verdadera historia de Giovanni Catania-Catania (15 d'octubre de 1973)
  • Hombre, ese desconocido, El
    • El detenido (1 de juny de 1963)
    • La chica que no quería ser artista (7 de juny de 1963)


Premis

Discurs en la Semana Santa Marinera

Antonio Ferrandis, durant la Semana Santa Marinera, pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any 1999. Llegí els següents versos en llengua valenciana de Joan Costa i Catala:

Se qui soc

De nou

estic aci

de llunt vingut

a l'alba del meu goig.


De nou torne al meu poble,

que em done la paraula

per tant de temps guardada

en l'arca del meu cor.


De nou torne a ser yo,

no mes ya un foraster

en terra forastera.


Res ara em costa

parlar, i respirar,

i riure, i ser chiquet

de nou, en gent que es meua.


Yo se qui son els meus,

sense filologies,

ni tituls, ni cursets,

ni normes de paper

que no saben de vida.


Ho sap la meua sanc,

mon anima i mon cos,

que em donen la resposta.


Perque yo soc d'aci,

naixcut en esta terra,

pastar en els seus llims.


I tinc l'olor

del timo i del romer

de la meua montanya,

de la flor del gesmil,

de la brossa aclarada

dels nostres tarongers.


He trobat ma infantea

i els anys de joventut,

despres d'un llarc cami

per les sendes del mon.


Ara ya se qui soc.


I, si gent forastera,

que no tenen arraïls,

o han begut d'atres fonts,

o s'han venut per cinc sous

sa primogenitura,

em parlen d'atres veus

que sonen a desfeta

i a noves sumissions,

apretaré els dos punys

i giraré l'esquena

en senyal de rebuig.


Perque ya se qui soc

i quin es el meu nom

i quina ma senyera.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antonio_Ferrandis&oldid=162406»