Aqüicultura

Archiu:Aquicultura.jpg

Aqüicultura

La Aqüicultura la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial. Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

• La aqüicultura artesanal, que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font:

• La aqüicultura de chicoteta escala és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font:

• La aqüicultura a mijana escala que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició:

• La aqüicultura de gran escala seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font:

• La aqüicultura de microescala, és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font:

• La aqüicultura de macro escala és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font:

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal

Senyes d'interés

Espanya és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any 2011, la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any 2013, les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any 2010.

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any 2007, i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any 2001. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'Unió Europea (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per clòchines (77 per cent), seguits per la orada, truita (arcoiris), llobarro i oblada.

Espanya és un dels productors líders en l'engordixca de tonyina roja de l'Atlàntic, destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a Japó de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el Mediterràneu en l'any 1997, Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de 1995 sobre Poblacions de Peixos de la ONU i també està obligada des de l'any 1996 per l'Acort de Compliment de la FAO de 1993. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

Sector de producció

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la Península Ibèrica. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera extractiva podem considerar tant la peixca comercial des d'embarcació, com el (marisqueo) o la peixca recreativa. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la peixca recreativa continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la peixca comercial en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

• Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada. La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: calada nacional, atres aigües de l'Unió Europea i calades internacionals. En la nacional afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus. El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre lluç, gamba, abadejet, sorell, rap, gall, cigala, llagostí, entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment boqueró, sardina, sorell i cavalla, peixcant també tonyina en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a currican. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a lluç i (rascos) a rap i atres espècies (demersales) en el Cantàbric i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'Unió Europea, no espanyoles, coneguda comla flota dels trescent està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el lluç, rap, gall, cigala, abadejo, etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'Unió Europea. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el lluç, brótola, rosada, fletan, [[ralla], rellonge ataronjat, abadejo, etc.); cefalòpods (calamar, pota, polp, etc.; crustàceus: gambes, llagostins, (camarón en castellà, etc.); túnits (tropicals, peix espasa i atres espècies pelágiques afins).

El marisqueo és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

• Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: sardina, abadejet, cavalla, boqueró, sorell i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals (llistat, (rabil i patudo)). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

1. En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de Lluç, rap, gall, cigala, abadajet, sardina, cavalla, sorell, anchova, tonyina blanca, tonyina roja, peix espasa també nomenat emperador.
2. En el calt del Mediterràneu li corresponen el lluç, moll, sardina, gamba roja, boqueró o asseitó y tonyina roja.
3. En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el (fletan), rata*, rajada, abadejo o bacallar i golleta.
4. En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el bacallar, rata* i gamba, (en [[castellà camrón).
5. En el calat de l'Atlàntic centre oriental cefalòpods, lluç, gamba, sardina, espàrits i túnits tropicals.
6. En el calat de l'Atlàntic suroccidental cefalòpods i lluç.
7. En el calat de l'Atlàntic suroriental túnits i crustàceus.
8. En el calat de l'Oceà Índic túnits i crustàceus.
9. En el calat de l'Oceà Pacífic túnits i afins.

Font:

• Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015. Font:

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma. Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació

Aqüicultura espanyola

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura. Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

• Mig ambient (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
• Cicle de vida i noves espècies (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
• Processos, sistemes de gestió i organisació (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
• Aspectes econòmics de la producció (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura. Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes. La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. Font:

Producció d'aqüicultura

La Secretaria de JACUMAR ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la Llei de Cultius Marins. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

JACUMAR conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball. La consulta de senyes en esta pàgina Aqüicultura Producció es pot realisar per espècie o total nacional, utilisant ademés els següents criteris:

• Per espècie: Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

• Producció nacional: Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

• Producció: cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
• Valor: valor en euros de la producció en primera venda.
• Viver: unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
• Engordixca: tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
• Espècies: les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins JACUMAR, dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), l'aqüicultura marina de l'any 2018, va ser la següent:

• PEIXOS

1. Anguilla Europea o (anguila europea en castellà (Anguilla anguilla)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
2. Tonyina Roja o (atún rojo en castellà (Thunnus thynnus)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
3. Baila (Dicentrarchus punctatus)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
4. Besuc o (besugo en castellà (Pagellus bogaraveo)), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
5. Corbina o (corvina en castellà (Argyrosomus regius)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
6. Orada o (dorada en castellà (Sparus aurata)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
7. Palaya Europea o (lenguado europeo en castellà i llenguado com castellanisme]] (Solea solea)), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
8. Palaya Senegalesa o (lenguado senegalés en castellà i llenguado com castellanisme]] (Solea senegalensis)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
9. Llobarro o (lubina/róbalo en castellà (Dicentrarchus labrax)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
10. Llissa o (mújoles/múgiles en castellà (Mugil spp)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
11. Serviola o (pez limón en castellà (Seriola dumerili)), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
12. Oblada o (rodaballo en castellà (Scophthalmus maximus)), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
13. Sarc o (sargo en castellà (Diplodus sargus)), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25.

Enllaços externes

Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ