Diferència entre les revisions de "Suro"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''suro''', en castellà ''corcho'', és la corfa del [[Surer|surer]] o surera (Quercus suber), és un teixit vegetal que en botànica es denomina felema i que recobrix el tronc de l'arbre. Cada any, creix una nova corfa –formada per anells que creixen de dins cap a fòra del surer- que se superpon a les més antigues, formant aixina esta corfa. El suro pot presentar-se en brut, com a producte directe de l'extracció de la corfa de l'arbre o elaborat per a la seua utilisació en diferents àrees. El principal component del suro és la suberina. | + | El '''suro''', en [[castellà]] ''corcho'', és la corfa del [[Surer|surer]] o surera (Quercus suber), és un teixit vegetal que en botànica es denomina felema i que recobrix el tronc de l'arbre. Cada any, creix una nova corfa –formada per anells que creixen de dins cap a fòra del surer- que se superpon a les més antigues, formant aixina esta corfa. El suro pot presentar-se en brut, com a producte directe de l'extracció de la corfa de l'arbre o elaborat per a la seua utilisació en diferents àrees. El principal component del suro és la suberina. |
La producció mundial de suro és d'unes 340.000 tonellades, de les quals [[Portugal]] produïx un 61%, [[Espanya]] un 30%, i [[Itàlia]] un 6%. | La producció mundial de suro és d'unes 340.000 tonellades, de les quals [[Portugal]] produïx un 61%, [[Espanya]] un 30%, i [[Itàlia]] un 6%. |
Revisió de 19:25 7 ago 2019
El suro, en castellà corcho, és la corfa del surer o surera (Quercus suber), és un teixit vegetal que en botànica es denomina felema i que recobrix el tronc de l'arbre. Cada any, creix una nova corfa –formada per anells que creixen de dins cap a fòra del surer- que se superpon a les més antigues, formant aixina esta corfa. El suro pot presentar-se en brut, com a producte directe de l'extracció de la corfa de l'arbre o elaborat per a la seua utilisació en diferents àrees. El principal component del suro és la suberina.
La producció mundial de suro és d'unes 340.000 tonellades, de les quals Portugal produïx un 61%, Espanya un 30%, i Itàlia un 6%.
El suro és una matèria prima excelent i conté unes qualitats i propietats que són molt difícils de millorar pels humans, és molt utilisat per l'indústria.