Diferència entre les revisions de "Nàpols"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:MontageofNaples.jpg|thumb|250px|Nàpols]] | [[Image:MontageofNaples.jpg|thumb|250px|Nàpols]] | ||
| − | '''Nàpols''' (en [[idioma italià|italià]] ''Napoli'', en napolità ''Napule'') és la ciutat més poblada del sur d'[[Italia]], capital de la regió de [[Campania]] i de la [[provincia de Nàpols]]. La ciutat de Nàpols administrativa té casi un milló d'habitants, que, units als de la seua [[Àrea metropolitana de Nàpols|àrea metropolitana]], s'eleven a 3,7 millons. Els seus habitants reben el [[gentilici]] de napolitans.<ref>{{DGLV|Napolità}}</ref> Està situada a mig camí entre el mont [[Vesubi]] i atra àrea [[volcà]]nica, els [[Camps Flegreus]]. | + | '''Nàpols''' (en [[idioma italià|italià]] ''Napoli'', en napolità ''Napule'') és la ciutat més poblada del sur d'[[Italia]], capital de la regió de [[Campania]] i de la [[provincia de Nàpols]]. La ciutat de Nàpols administrativa té casi un milló d'habitants (972.212 segons el cens de l'any [[2016]]), que, units als de la seua [[Àrea metropolitana de Nàpols|àrea metropolitana]], s'eleven a 3,7 millons. Els seus habitants reben el [[gentilici]] de napolitans.<ref>{{DGLV|Napolità}}</ref> Està situada a mig camí entre el mont [[Vesubi]] i atra àrea [[volcà]]nica, els [[Camps Flegreus]]. |
Té una gran riquea [[història|històrica]], [[art|artística]], [[cultura]]l i [[gastronomia|gastronòmica]], lo que portà a la [[UNESCO]] a declarar el seu centre històric [[Patrimoni de l'Humanitat]]. [[Grècia|Grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[normants]] i [[Corona d'Aragó|aragonesos]] han deixat la seua calcigada en la ciutat. De mà dels últims, la ciutat fon el centre polític del regne borbònic de les [[Dos Sicílies]]. En el [[sigle XX]], primer durant el [[fascisme]] i en la reconstrucció subsegüent a la [[Segona Guerra Mundial]] se construí gran part de la perifèria. En les últimes décades, Nàpols s'ha dotat d'una zona comercial en [[rascacels]] i infraestructures com el [[Tren d'alta velocitat|TAV]] a [[Roma]] o una [[Metro de Nàpols|xàrcia de metro]] en procés d'expansió. Per una atra part, també li apremien grans problemes com el [[Camorra|crim organisat]], molt present en la vida dels seus habitants i que constituïx un fre al desenroll econòmic i social; o d'atra naturalea, les forces telúriques: la ciutat ha patit grans terremots i l'activitat volcànica és vigilada constantment. | Té una gran riquea [[història|històrica]], [[art|artística]], [[cultura]]l i [[gastronomia|gastronòmica]], lo que portà a la [[UNESCO]] a declarar el seu centre històric [[Patrimoni de l'Humanitat]]. [[Grècia|Grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[normants]] i [[Corona d'Aragó|aragonesos]] han deixat la seua calcigada en la ciutat. De mà dels últims, la ciutat fon el centre polític del regne borbònic de les [[Dos Sicílies]]. En el [[sigle XX]], primer durant el [[fascisme]] i en la reconstrucció subsegüent a la [[Segona Guerra Mundial]] se construí gran part de la perifèria. En les últimes décades, Nàpols s'ha dotat d'una zona comercial en [[rascacels]] i infraestructures com el [[Tren d'alta velocitat|TAV]] a [[Roma]] o una [[Metro de Nàpols|xàrcia de metro]] en procés d'expansió. Per una atra part, també li apremien grans problemes com el [[Camorra|crim organisat]], molt present en la vida dels seus habitants i que constituïx un fre al desenroll econòmic i social; o d'atra naturalea, les forces telúriques: la ciutat ha patit grans terremots i l'activitat volcànica és vigilada constantment. | ||
Revisió de 19:39 16 jul 2019
Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del sur d'Italia, capital de la regió de Campania i de la provincia de Nàpols. La ciutat de Nàpols administrativa té casi un milló d'habitants (972.212 segons el cens de l'any 2016), que, units als de la seua àrea metropolitana, s'eleven a 3,7 millons. Els seus habitants reben el gentilici de napolitans.[1] Està situada a mig camí entre el mont Vesubi i atra àrea volcànica, els Camps Flegreus.
Té una gran riquea històrica, artística, cultural i gastronòmica, lo que portà a la UNESCO a declarar el seu centre històric Patrimoni de l'Humanitat. Grecs, romans, normants i aragonesos han deixat la seua calcigada en la ciutat. De mà dels últims, la ciutat fon el centre polític del regne borbònic de les Dos Sicílies. En el sigle XX, primer durant el fascisme i en la reconstrucció subsegüent a la Segona Guerra Mundial se construí gran part de la perifèria. En les últimes décades, Nàpols s'ha dotat d'una zona comercial en rascacels i infraestructures com el TAV a Roma o una xàrcia de metro en procés d'expansió. Per una atra part, també li apremien grans problemes com el crim organisat, molt present en la vida dels seus habitants i que constituïx un fre al desenroll econòmic i social; o d'atra naturalea, les forces telúriques: la ciutat ha patit grans terremots i l'activitat volcànica és vigilada constantment.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nàpols.