Diferència entre les revisions de "Idioma venecià"
m (→Reconeiximent) |
|||
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Reconeiximent == | == Reconeiximent == | ||
− | El Consell Regional de Véneto reconegué oficialment el "véneto" com a llengua del dia [[28 de març]] | + | El Consell Regional de Véneto reconegué oficialment el "véneto" com a llengua del dia [[28 de març]] de l'any [[2007]] pel Consell Regional de Véneto al aprovar la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" en l'acort de casi tots els partits del govern i oposició. |
== Vore també == | == Vore també == |
Revisió de 08:40 10 jul 2019
Venecià Łéngua vèneta | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Mèxic |
Regió: | Véneto |
Parlants: | 2.210.000 |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Itàlia (Regió del Véneto) |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | roa |
ISO 639-2 | |
ISO/FDIS 639-3 | vet |
SIL | |
300px En morat, el venecià | |
vore també: llengua |
El idioma venecià[1] (en venecià: vèneto o també łéngua vèneta) és una llengua romanç, parlada per 2.210.000 persones. La major part dels parlants de véneto se troben en les regions de Véneto i en unes zones de Friul en Itàlia, existint minories en Eslovènia, Croàcia, en el sur de Brasil i en la comunitat de Chipilo, en el estat de Pobla, Mèxic, aixina com en atres zones d'est estat i del país a on han emigrat famílies provinents de Chipilo. A pesar que a voltes es referit com un dialecte de l'italià, no prové de l' idioma italià, i el véneto posseïx sa pròpia morfologia, sintaxis i lèxic. A voltes, se pareix a un híbrit entre italià i espanyol.
Reconeiximent
El Consell Regional de Véneto reconegué oficialment el "véneto" com a llengua del dia 28 de març de l'any 2007 pel Consell Regional de Véneto al aprovar la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" en l'acort de casi tots els partits del govern i oposició.
Vore també
Referències
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |