Diferència entre les revisions de "Bernardí Vallmanya"
(→Cites) |
m (→Obra) |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Cultivà la poesia en els certamens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys [[1474]] i [[1486]]. Traduí a la [[llengua valenciana]] diverses obres en [[castellà]] que tingueren molt d'éxit editorial igual que feu [[Miquel Péreç]] en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: ''Cordiale de quattuor novissimis'' (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María i la ''Visio sancti Pauli'' (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima. | Cultivà la poesia en els certamens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys [[1474]] i [[1486]]. Traduí a la [[llengua valenciana]] diverses obres en [[castellà]] que tingueren molt d'éxit editorial igual que feu [[Miquel Péreç]] en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: ''Cordiale de quattuor novissimis'' (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María i la ''Visio sancti Pauli'' (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima. | ||
| − | + | Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys [[1491]] i [[1494]], respectivament, en la [[ciutat de Valéncia]]. La traducció més important és l'obra ''Lo Carcer d'amor'' de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any [[1492]], la versió de Vallmanya s'editá en Barcelona en l'any [[1493]]. | |
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 11:29 9 març 2019
Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿?-1495). Escrivent valencià, perteneixent al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
Obra
Cultivà la poesia en els certamens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'éxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: Cordiale de quattuor novissimis (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys 1491 i 1494, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'editá en Barcelona en l'any 1493.
Cites
Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït: