Diferència entre les revisions de "Juli Cervera i Baviera"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Juli Cervera i Baviera.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Juli Cervera i Baviera'''</center>]] | [[Image:Juli Cervera i Baviera.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Juli Cervera i Baviera'''</center>]] | ||
| − | '''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorp]], [[1854]]-[[Madrit]], [[1929]]) fon un ingenier [[Comunitat Valenciana|valencià]], pioner de les telecomunicacions. | + | '''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorp]], [[1854]]-[[Madrit]], [[1929]]) fon un ingenier [[Comunitat Valenciana|valencià]], pioner de les [[Telecomunicacions|telecomunicacions]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 11:45 13 feb 2019
Juli Cervera i Baviera (Sogorp, 1854-Madrit, 1929) fon un ingenier valencià, pioner de les telecomunicacions.
Biografia
Estudià Ciències Físiques i Naturals en Valéncia i es fiu cadet de Cavallería en Valladolit. En l'any 1878 entrà a formar part de l'Escola d'Ingeniers Militars de Guadalajara. Agregat Militar en la embaixada espanyola en Tànger entre 1888 i 1890, participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de 1898, guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, La defensa de Puerto Rico, en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.
Fon el dissenyador de l'antic tramvia de Tenerife, i en 1903 creà la Escola lliure d'Ingeniers en Valéncia, un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre els anys 1901 i 1902 fiu emissions regulars entre Tarifa i Ceuta durant tres mesos consecutius, i entre Xàbia (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segon i tercer servicis regulars de l'història radiotelegràfica mundial, despuix del que Marconi ficà en marcha entre la Illa de Wight i Bournemouht en giner de 1898.
Segons el professor de l'Universitat de Navarra, Ángel Faus, fon Cervera (i no Marconi) l'inventor de la ràdio. Marconi inventà la telegrafia sense fils i demostrà sa eficàcia en decembre de 1901, pero no treballà en la ràdio fins a l'any 1913, tal i com indica el propi Marconi en un document coetàneu. Segons Faus: "Fon el comandant Cervera, qui colaborà én Marconi i son ajudant George Kemp en l'any 1899, qui resolgué les dificultats de la telefonia sense fils i obtingué ses primeres patents ans de que terminara tal any. El 22 de març de 1902 constituí la Sociedad Anónima Española de Telegrafía y Telefonía sin Hilos davant el notari de Madrit Don Antonio Turón y Boscá".
Faus, destaca que Juli Cervera patentà la radiotelefonia sense fils en Espanya, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra: "Les angleses són significatives puix se conseguiren sense oposició de Marconi i son entorn empresarial, lo que indica que és un sistema distint".
Expedició africana
En l'any 1886, sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al Sàhara Junt ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixia be el desert i tenia sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'èxit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de Rio de Oro. L'expedició partí de Canàries i travessà 425 Km de desert.
Inventor pioner
Cervera fon un nom clau en l'alvanç de les telecomunicacions. En març de 1902 cap científic o tècnic en el món parlava encara de telefonia sense fils. Les patents de Cervera són quatre anys anteriors als primers dissenys del "audión" de Lee de Forest i al funcionament del robot teledirigit de Leonardo Torres Quevedo en París. Segons Faus: "Sos estudis són aplicables a l'explosió de mines i torpedos a distància, al moviment de màquines terrestres o marines, etc." Segons este professor, "en agost de 1899 Cervera presentà, ademés, la patent del teleinterruptor d'equips i sistemes, el teleinterruptor a distància tan comú en aplicacions civils i militars. Marconi investigà estos aspectes anys despuix de Cervera".