Diferència entre les revisions de "William Herschel"
m |
m |
||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
'''William Herschel''', naixcut '''Friedrich Wilhelm Herschel''' ([[Hannover]], [[Alemanya]]; [[15 de novembre]] de [[1738]]-[[Slough]], [[Regne Unit]]; [[25 d'agost]] de [[1822]]), fon un [[Astronomia|astrònom]] i músic [[Alemanya|alemà]], descobridor en l'any [[1781]] del [[planeta]] [[Urà]] i d'atres numerosos objectes celests, i pare del també astrònom [[John Herschel]]. | '''William Herschel''', naixcut '''Friedrich Wilhelm Herschel''' ([[Hannover]], [[Alemanya]]; [[15 de novembre]] de [[1738]]-[[Slough]], [[Regne Unit]]; [[25 d'agost]] de [[1822]]), fon un [[Astronomia|astrònom]] i músic [[Alemanya|alemà]], descobridor en l'any [[1781]] del [[planeta]] [[Urà]] i d'atres numerosos objectes celests, i pare del també astrònom [[John Herschel]]. | ||
+ | |||
+ | En l'any [[1783]] Herschel va descobrir que el [[Sol]] no estava quet com sempre s'havia cregut: comparant les observacions de diferents [[Estrela|estreles]] relativament "fixes", va demostrar que la nostra es desplaça, arrastrant a la [[Terra]] i al restant del seu sèquit planetari, cap a l'estrela Lambda Herculis. | ||
+ | |||
+ | William Herschel no solament va fabricar els millors telescopis del seu temps, va descobrir planetes, llunes, cometes i més de 2500 galàxies i nebuloses i va comprendre que el Sol nos porta cap a Hércules (constelació): incursionà també en totes les branques de la seua ciència —conegudes i per conéixer—, inaugurant fins i tot algunes noves. | ||
+ | |||
+ | Herschel tocava violí, oboe i orgue. Algunes de les principals obres de Herschel són les següents: | ||
+ | |||
+ | * 18 simfonies per a menuda orquesta (1760-1762) | ||
+ | * 6 simfonies per a gran orquesta (1762-1764) | ||
+ | * 12 concerts per a oboe, violí i viola (1759-1764) | ||
+ | * 2 concerts per a orgue | ||
+ | * 24 capriccios i 1 sonata per a violí sol | ||
+ | * 6 fugues per a orgue | ||
+ | * 24 sonates per a orgue (10 perdudes) | ||
+ | * 33 voluntaris i peces per a orgue (incompletes) | ||
+ | * 24 peces per a orgue (incompletes) | ||
+ | * 12 voluntaris (11 perdudes) | ||
+ | * 25 variacions en escala ascendent | ||
+ | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 19:30 22 gin 2019
William Herschel | |||
---|---|---|---|
Ocupació: | Astrònom i músic | ||
Naiximent: | 15 de setembre de 1738 | ||
Lloc de naiximent: | Hannover, Alemanya | ||
Defunció: | 25 d'agost de 1822 (als 83 anys) | ||
Lloc de defunció: | Slough, Regne Unit |
William Herschel, naixcut Friedrich Wilhelm Herschel (Hannover, Alemanya; 15 de novembre de 1738-Slough, Regne Unit; 25 d'agost de 1822), fon un astrònom i músic alemà, descobridor en l'any 1781 del planeta Urà i d'atres numerosos objectes celests, i pare del també astrònom John Herschel.
En l'any 1783 Herschel va descobrir que el Sol no estava quet com sempre s'havia cregut: comparant les observacions de diferents estreles relativament "fixes", va demostrar que la nostra es desplaça, arrastrant a la Terra i al restant del seu sèquit planetari, cap a l'estrela Lambda Herculis.
William Herschel no solament va fabricar els millors telescopis del seu temps, va descobrir planetes, llunes, cometes i més de 2500 galàxies i nebuloses i va comprendre que el Sol nos porta cap a Hércules (constelació): incursionà també en totes les branques de la seua ciència —conegudes i per conéixer—, inaugurant fins i tot algunes noves.
Herschel tocava violí, oboe i orgue. Algunes de les principals obres de Herschel són les següents:
- 18 simfonies per a menuda orquesta (1760-1762)
- 6 simfonies per a gran orquesta (1762-1764)
- 12 concerts per a oboe, violí i viola (1759-1764)
- 2 concerts per a orgue
- 24 capriccios i 1 sonata per a violí sol
- 6 fugues per a orgue
- 24 sonates per a orgue (10 perdudes)
- 33 voluntaris i peces per a orgue (incompletes)
- 24 peces per a orgue (incompletes)
- 12 voluntaris (11 perdudes)
- 25 variacions en escala ascendent
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre William Herschel.