Diferència entre les revisions de "La Plana"
m (Text reemplaça - ' mon ' a ' món ') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* Total densitat: 834,00 hab./km². | * Total densitat: 834,00 hab./km². | ||
| − | La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el | + | La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]]. |
| − | Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l' | + | Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats. |
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Història de les comarques valencianes]] | * [[Història de les comarques valencianes]] | ||
Última revisió del 15:22 22 nov 2018
La Plana és una de les comarques històriques de la Comunitat Valenciana, que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de La Plana Alta i La Plana Baixa. Formaven part d'ella els municipis actuals d'Almassora, Benicàssim, Borriol i Castelló de la Plana (en La Plana Alta) i Bechí, Burriana, La Llosa, Moncofa, Nules, Vilarreal, La Vilavella i Chilches (en La Plana Baixa). Esta antiga comarca apareix en el mapa de les comarques valencianes d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de Valéncia publicat en l'any 1934.
Geografia[editar | editar còdic]
Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'Oropesa, el Desert de les Palmes i la Serra de Borriol pel nort; la serra de les Pedrisses (en els pantans de Maria Cristina i de Sijar) i en la Serra d'Espadà per l'oest; i també la mateixa Serra d'Espadà pel sur. La Plana de Castelló se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de El Maestrat a través de la població de Borriol, també per l'estreta franja de terra que queda entre la Serra d'Oropesa i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de La Vall d'Uxó i Sagunt situades entre la Serra d'Espadà i el mar Mediterràneu respectivament. Per l'interior, trobem Onda i L'Alcora als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
Pobles de La Plana[editar | editar còdic]
- Almassora. Població: 23.891 hab. Superfície: 33,00 km². Densitat: 723,97 hab./km².
- Benicàssim. Població: 17.870 hab. Superfície: 36,10 km². Densitat: 495,01 hab./km².
- Borriol. Població: 4.874 hab. Superfície: 62,07 km². Densitat: 78,52 hab./km².
- Castelló de la Plana. Població: 172.624 hab. Superfície: 108,80 km². Densitat: 1.586,62 hab./km².
- Bechí. Població: 5.860 hab. Superfície: 21,40 km². Densitat: 273,83 hab./km².
- Burriana. Població: 34.235 hab. Superfície: 47,00 km². Densitat: 728,40 hab./km².
- La Llosa. Població: 935 hab. Superfície: 10,00 km². Densitat: 93,50 hab./km².
- Moncofa. Població: 5.797 hab. Superfície: 14,53 km². Densitat: 398,97 hab./km².
- Nules. Població: 13.318 hab. Superfície: 50,50 km². Densitat: 263,72 hab./km².
- Vilarreal. Població: 50.626 hab. Superfície: 55,10 km². Densitat: 918,80 hab./km².
- La Vilavella. Població: 3.418 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 551,29 hab./km².
- Chilches. Població: 2.821 hab. Superfície: 13,60 km². Densitat: 207,43 hab./km².
- Total població: 336.269 hab.
- Total superfície: 403,20 km².
- Total densitat: 834,00 hab./km².
La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu Millars i d'atres riuets més chicotets com el Sonella, el riu Sec de Borriol o la Rambla de la Viuda. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la Marjaleria de Castelló, L'Estany de Nules o el Clot de la Mare de Deu de Burriana.
Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/La_Plana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.