Diferència entre les revisions de "Marxisme"
m |
m (Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua ') |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Des de la mort de Marx en [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia. | Des de la mort de Marx en [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia. | ||
| − | Encara | + | Encara contínua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de l'Unió Soviètica, encara que l'[[internacionalisme]] obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits social-demócrates en el poder en diverses nacions d'[[Occident]], fa molt que es varen distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en [[Laos]], [[Corea del Nort]], [[Vietnam]], [[Cuba]], la República Popular [[China]] i [[Moldàvia]] hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 20:59 20 nov 2018
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de Karl Marx, filòsof i periodiste revolucionari alemà, qui va contribuir en camps com la sociologia, l'economia i l'història, i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus alvanços en les seues teories.
Marx i Engels es varen basar en la filosofia alemana de Hegel i de Feuerbach, l'economia política anglesa d'Adam Smith i de David Ricardo, i el socialisme i comunisme francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenrollar una crítica de la societat que fora tant científica com revolucionària. Esta crítica va conseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política.
Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del sigle XX, com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenroll de temes presents en l'obra de Maquiavel o Spinoza. També diversos sociòlecs i filòsofs, com Raymond Aron i Michel Foucault, han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en França.
Des de la mort de Marx en 1883, diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en 1918 a Rússia, previ a la formació de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia.
Encara contínua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de l'Unió Soviètica, encara que l'internacionalisme obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits social-demócrates en el poder en diverses nacions d'Occident, fa molt que es varen distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en Laos, Corea del Nort, Vietnam, Cuba, la República Popular China i Moldàvia hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes.
