Diferència entre les revisions de "Artículs en valencià"

Revisió de 15:49 25 jul 2018

Els artículs valencians són els següents:

	Singular	Plural
Masculí	el, lo	els, los
Femení	la	les
Neutre	lo

L'artícul masculí

L'artícul masculí en valencià és el i el seu plural és els, en el nort de Castelló l'artícul masculí és lo i el seu plural los excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també el i els. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: el/lo home passa a ser l'home, i juntament en les preposicions a, de i per, l'artícul masculí es contrau: a, de i per + el/lo = al, del i pel; a, de i per + els/los = als, dels i pels.

Orige de l'artícul masculí

L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre llatí illud, que volia dir allò. Posteriorment va caure la de final, passant a ser illu, la primera sílaba també va caure, passant a ser lu i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en lo, que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul lo a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu l'home i no el home o lo home), pero també a la que anava davant (com per eixemple: Lo rei digué: "que'l senyor vinga" en conte de: Lo rei digué: "que lo senyor vinga") que és com s'escrivia en el Sigle d'Or, més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una e al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: Lo rei digué: "que el senyor vinga"), pero en el restant del valencià, eixa forma el acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul lo encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com tot lo món o en lo carrer.

L'artícul femení

L'artícul femení en valencià és la i el seu plural les. Davant de paraula escomençada per vocal, el singular s'apostrofa: la amiga passa a ser l'amiga.

Orige de l'artícul femení

L'artícul femení prové del demostratiu femení llatí illa, que vol dir aquella. Posteriorment caigué la primera sílaba passant a ser la, que és com se diu en valencià des dels seus orígens fins a hui en dia.

L'artícul neutre

L'artícul neutre en valencià és lo, a diferència de l'artícul masculí el/lo, este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí lo, que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.

Orige de l'artícul neutre

L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perquè l'artícul lo antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma el, l'artícul neutre sempre es va mantindre lo fins a hui en dia.

Bibliografía

Lo Rat Penat Gamàtica Didàctica de Valencià.

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |}
-La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma [[llatí|llatina]] ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal.
+== L'artícul masculí ==
+L'artícul masculí en valencià és ''el'' i el seu plural és ''els'', en el nort de Castelló l'artícul masculí és ''lo'' i el seu plural ''los'' excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també ''el'' i ''els''. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: ''el/lo home'' passa a ser ''l'home'', i juntament en les preposicions ''a'', ''de'' i ''per'', l'artícul masculí es contrau: ''a'', ''de'' i ''per'' + el/lo = ''al'', ''del'' i ''pel''; ''a'', ''de'' i ''per'' + ''els/los'' = ''als'', ''dels'' i ''pels''.
+=== Orige de l'artícul masculí ===
+L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre llatí ''illud'', que volia dir ''allò''. Posteriorment va caure la [[D|de]] final, passant a ser ''illu'', la primera sílaba també va caure, passant a ser ''lu'' i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en ''lo'', que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul ''lo'' a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu ''l'home'' i no ''el home'' o ''lo home''), pero també a la que anava davant (com per eixemple: ''Lo rei digué: "que'l senyor vinga"'' en conte de: ''Lo rei digué: "que lo senyor vinga"'') que és com s'escrivia en el Sigle d'Or, més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una e al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: ''Lo rei digué: "que el senyor vinga"''), pero en el restant del valencià, eixa forma ''el'' acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul ''lo'' encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com ''tot lo món'' o ''en lo carrer''.
-Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...
+== L'artícul femení ==
+L'artícul femení en valencià és ''la'' i el seu plural ''les''. Davant de paraula escomençada per vocal, el singular s'apostrofa: ''la amiga'' passa a ser ''l'amiga''.
-La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.
+=== Orige de l'artícul femení ===
+L'artícul femení prové del demostratiu femení llatí ''illa'', que vol dir ''aquella''. Posteriorment caigué la primera sílaba passant a ser ''la'', que és com se diu en valencià des dels seus orígens fins a hui en dia.
+== L'artícul neutre ==
+L'artícul neutre en valencià és ''lo'', a diferència de l'artícul masculí ''el''/''lo'', este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí ''lo'', que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.
+=== Orige de l'artícul neutre ===
+L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perquè l'artícul ''lo'' antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma ''el'', l'artícul neutre sempre es va mantindre ''lo'' fins a hui en dia.
 == Bibliografía ==
 * Lo Rat Penat ''Gamàtica Didàctica de Valencià''.