Diferència entre les revisions de "Joanot Martorell"
m |
m |
||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | ||
| − | La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre | + | La vida de '''Joanot Martorell''' està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre ab atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que despuix va traduir en prosa ab el títul de [[Guillem de Varoich]]. L’esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en [[Anglaterra]]. |
== El personage == | == El personage == | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier. | Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier. | ||
| − | En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' | + | En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis. |
Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l’Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]]. | Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l’Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]]. | ||
Revisió de 08:32 23 jul 2018
| 190px Pàgina inicial del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, publicat en 1490. | |
| Naiximent | 1405-1410 Gandia, (Valéncia) |
| Mort | 1462 |
| Activitat | Escritor |
| Nacionalitat | Regne de Valéncia |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Novela caballeresca |
| Obres principals | Tirant lo Blanch |
Joanot Martorell i Mompalau fon un escritor migeval valencià, autor de Tirant lo Blanch, la seua obra més coneguda.
El seu naiximent se situa entre els anys 1405 i 1410 en la ciutat de Valéncia, segons l'historiador Jaume Chiner, en el sí dels Martorell, una família de la mija noblea originària de Gandia, pero establida en Valéncia des de l’any 1400. Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei Marti l'Humà.
La vida de Joanot Martorell està documentada principalment a través dels litigis que va mantindre ab atres cavallers i que en ocasions motivaren càrtels de desafius, alguns a mort, que no passaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a Anglaterra (1438) a on conegué el poema anglonormant del sigle XII Guy de Warwick, que despuix va traduir en prosa ab el títul de Guillem de Varoich. L’esperit dels càrtels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull, en la primera part del Tirant lo Blanch, a on el protagoniste s’inicia com a valerós cavaller en Anglaterra.
El personage
Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d’un llibre, segons Cervantes 'el millor del món' i que Menendez Pelayo conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’història com estrela d'extraordinària magnitut.
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei Martí l'Humà), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausiàs March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
En l'any 1437 desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a 1445. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis.
Martorell obtingué el càrrec de procurador de Dénia i Xàbia, viajà molt per tota Europa, se diu que visità l’Orient, i segons els escrits històrics en 1438 estigué en Anglaterra, en 1443 en Portugal i els anys 1442 i 1454 en Nàpols.
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d’una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d’Alfons el Magnànim a Corcega i Cerdenya, junt ab Andreu Febrer i Ausiàs March.
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "Tirant lo Blanch", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'Anglaterra. L'història te lloc per Europa, per la Mediterrànea i per Costantinoble.
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, muiguí fadrí en l’any 1462. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià Martí Joan de Galba, a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l’editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el 20 de novembre de 1490 es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'Universitat de Valéncia, en el museu de Londres i en Nova York. Fon traduïda al castellà, al francés i a l'italià i es repetiren edicions en 1497, 1873, 1905, 1920, 1924, 1929,1947, 1954, 1969, 1980 i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i Shakespeare.
Bibliografia
- "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
- "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.