Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Mestre nacional en [[Rafol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent. | Mestre nacional en [[Rafol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent. | ||
| − | Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser | + | Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser detengut en [[Alacant]], passant a la presó de Gandia i en [[febrer]] de [[1940]] a la de [[Xàtiva]], d'a on va eixir en llibertat provisional el [[29 d'agost]] d'eixe any, fixant la seua residència en [[Villar de l'Arquebisbe]]. |
El [[10 de març]] de [[1944]] va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'on va eixir en llibertat condicional el [[9 d'octubre]] de [[1945]] establint-se en Gandia. | El [[10 de març]] de [[1944]] va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'on va eixir en llibertat condicional el [[9 d'octubre]] de [[1945]] establint-se en Gandia. | ||
Revisió de 14:44 22 feb 2018
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Francisco Giner Mengual (Gandia, 1907 - ¿?), professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l'Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l´Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del PSOE-PV en l´any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma, Ciprià Císcar, entre atres. Escrigué el llibre titulat Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982).
'Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...'.
'Cartas destapadas', per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Carles Recio i Mª Teresa Puerto.
Mestre nacional en Rafol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent.
Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detengut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe.
El 10 de març de 1944 va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia.
Va perteneixer a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili en França, a on va treballar com a professor d'espanyol en París en les seccions de la UGT i del PSOE en setembre de 1952. Va retornar a Espanya. Restablida la democràcia va pertenèixer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.