Diferència entre les revisions de "Via Augusta"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
m (Text reemplaça - 'davall' a 'devall') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]]. | La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]]. | ||
| − | És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi | + | És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta. |
== Ciutats per les quals passava la calçada == | == Ciutats per les quals passava la calçada == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref> | Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref> | ||
| − | Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per | + | Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall. |
En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps. | En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps. | ||
Última revisió del 11:10 21 feb 2018
La Via Augusta fon la calçada romana més llarga de Hispània en una llongitut aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterràneu.
És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els Gots Apolinares i el Itinerari d'Antonino. Partia en l'actual localitat de La Junquera, sent una prolongació de la Via Domitia, que vorejava la costa del sur de la Gàlia fins a Itàlia. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la Hispània romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com Via Hercúlea o Via Heráclea, Camí d'Aníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l'Espart. L'emperador August li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys 8 i 2 a. C., quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterràneu. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu (A-7, AP-7, A-70) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.
Ciutats per les quals passava la calçada[editar | editar còdic]
- Gades (Cadis)
- Portus Gaditanus (El Port de Santa Maria?)
- Rotea (Rota)
- Ugia (Torre Alocaz, Bravatell)
- Orippo (Dos Germanes)
- Híspalis (Sevilla)
- Carmo (Carmona, Sevilla)
- Obucla u Obúlcula (La Monclova, Fonts d'Andalusia)
- Colònia Augusta Firma Astigi (Écija, Sevilla)
- Corduba (Còrdova)
- Mentesa Oretana (Vilanova de la Font)
- Saltigi (Chinchilla de Muntanya-Aragó)
- Libisosa (Lezuza)
- Carthago Nova (Cartagena)
- Saetabis (Xàtiva)
- Valentia (Valéncia)
- Saguntum (Sagunt)
- Dertosa (Tortosa)
- Tarraco (Tarragona)
- Aquis Vocontis (Caldes de Malavella)
- Gerunda (Girona)
- Narbonem (Narbona)
Nota: A ciutats com Rogenc s'accedia per vies secundàries.
Se dubta si passava per Híspalis (Sevilla), o s'accedia per mig d'un ramal
Restes de la Via Augusta[editar | editar còdic]
Fins a finals del sigle XX sobre la tallamar del pont d'Alcantarilla, en el terme municipal de Utrera (Sevilla), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la Bètica en el nort de Hispània.[1]
Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista AP-7. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall.
En Valéncia la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la Catedral, en el museu conegut com l'Almoina integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui Corts Valencianes. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del temple de les nimfes de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vía_Augusta de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.