Diferència entre les revisions de "Energia interna"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | En [[física]], l''''energia interna''''' (U)'' d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de: | |
| − | + | * l'''energia cinètica interna'', és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema, | |
| − | En [[física]], | + | * l'''energia potencial interna'', que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.<ref> Ibáñez, J.A. i Ortega M.R. ''Termología 1''. ISBN 84-404-4291-2.</ref> |
| − | * | ||
| − | * | ||
L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg|thumb|150px|right|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]] | L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.[[Archiu:Exercise ball.jpg|thumb|150px|right|Tot cos posseïx una energia acumulada en el seu interior equivalent a l'energia cinètica interna més l'energia potencial interna.]] | ||
| − | Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de | + | Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de l'[[energia cinètica]] de les [[molècules|molècula]] o [[àtom]]s que constituïxen el sistema (de les seues energies de translació, rotació i vibració) i de l'[[energia potencial]] intermolecular (deguda a les [[forces intermoleculars]]) i intramolecular de l'[[energia d'enllaç]]. |
* En un [[gas ideal]] [[monoatòmic]] bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms. | * En un [[gas ideal]] [[monoatòmic]] bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms. | ||
* En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes. | * En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes. | ||
* En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars. | * En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars. | ||
| − | Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, | + | Des del punt de vista de la [[termodinàmica]], en un [[sistema tancat]] (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, a soles depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una [[funció d'estat]]. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]] | [[Categoria:Magnituts termodinàmiques]] | ||
[[Categoria:Estructura química]] | [[Categoria:Estructura química]] | ||
{{Traduït de|es|Energía interna}} | {{Traduït de|es|Energía interna}} | ||
Última revisió del 12:55 20 feb 2018
En física, l'energia interna (U) d'un sistema intenta ser un reflex de l'energia a escala macroscòpica. Més concretament, és la suma de:
- l'energia cinètica interna, és dir, de les sumes de les energies cinètiques de les individualitats que formen un cos respecte al centre de masses del sistema,
- l'energia potencial interna, que és l'energia potencial associada a les interaccions entre estes individualitats.[1]
L'energia interna no inclou l'energia cinètica traslacional o rotacional del sistema com un tot. Tampoc inclou l'energia potencial que el cos puga tindre per la seua localisació en un camp gravitacional o electrostàtic extern.
Si pensem en constituents atòmics o moleculars, serà el resultat de la suma de l'energia cinètica de les molècula o àtoms que constituïxen el sistema (de les seues energies de translació, rotació i vibració) i de l'energia potencial intermolecular (deguda a les forces intermoleculars) i intramolecular de l'energia d'enllaç.
- En un gas ideal monoatòmic bastarà en considerar l'energia cinètica de translació dels seus àtoms.
- En un gas ideal poliatòmic, deurem considerar ademés l'energia vibracional i rotacional de les mateixes.
- En un líquit o sòlit deurem afegir l'energia potencial que representa les interaccions moleculars.
Des del punt de vista de la termodinàmica, en un sistema tancat (o siga, de parets impermeables), la variació total d'energia interna és igual a la suma de les cantitats d'energia comunicades al sistema en forma de calor i de treball <math> \Delta U = Q + W</math> (en termodinàmica es considera el treball negatiu quan este entra en el sistema termodinàmic, positiu quan ix). Encara que la calor transmesa depén del procés en qüestió, la variació d'energia interna és independent del procés, a soles depén de l'estat inicial i final, per lo que es diu que és una funció d'estat. De la mateixa manera<math>dU</math> és una diferencial exacta, a diferència de <math>\eth Q</math>, que depén del procés.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Ibáñez, J.A. i Ortega M.R. Termología 1. ISBN 84-404-4291-2.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Energía interna de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.